Quin diari llegir?

 

Des del meu punt de vista, tots els diaris presenten problemes. Alguns tenen seccions d’internacional que fan pena i d’altres tenen seccions tan fantàstiques com religió o toros que interessen zero a la majoria de mortals civilitzats. Avui, abans de marxar de vacances intentaré fer un repàs de pros i contres dels diferents diaris des de el mundo cap a l’esquerra que se’m acudeixen així ràpid. Ho intentaré centrar en temes de ciutats en la mesura del possible. Som-hi:

El País (PRISA) i el Mundo

Jo era lector empedernit de El País fins que va passar de ser “diario independiente de la mañana” a “diario global en Español”. Des d’aleshores van canviar la línia editorial, van titllar a el Che d’assassí casi genocida, donen suport obert a Gallardón com a presidenciable i menteixen més que escriuen quan parlen de la guerra del futbol. A finals de l’any passat els va donar per començar a criticar a les FARC i a parlar bé de l’Uribe. Igualment, van donar suport al cop d’Estat contra Chávez a Venezuela. Finalment he descobert que vol dir ser periódico global en español: el grup PRISA és soci del grup mediàtic opositor de Chavez i està intentant aconseguir una llicència de televisió a Colombia (tot vía Público, la mosca collonera de PRISA des de l’esquerra). Malgrat tot el diari segueix tenint els millors suplements i per mi, la millor maquetació. El Mundo, no cal que en parli massa, té de positiu que és el contrapunt perfecte de El País, llegint-los els dos ens fem una composició de lloc sobre els grups mediàtics espanyols. També té algun bon columnista i de tant en tant al senyor Pedro J. li dóna per exercir de dreta civilitzada i liberal en sentit estricte… Per cert, també opten a la televisió de Colombia en competència amb PRISA…

Público (Mediapro)

Titulars sensacionalistes i imprecisos que no encaixen amb les notícies, molt més correctes i clares. Lo millor d’aquest diari és la denúncia constant del grup PRISA que explica moltes coses. Bona secció de ciència i cultura, tot i que esbiaixada per les estrenes de cine de mediapro que estan sobredimensionades. Molt èmfasi en la cultura urbana i en les transformacions de la ciutat. Pel que fa a la maquetació per mi a vegades vol ser massa moderna i té massa poques pàgines.

 

El Periódico (Grupo Z)

Ha fet un gir des que va marxar Antonio Franco i ara és més seriós. El millor diari per saber les intencions de l’ajuntament de Barcelona i els projectes de desenvolupament de la ciutat donades les connexions del diari amb l’elit dirigent. També passa, crec amb els seus homònims per tota la península, com el Periódico de Aragón (algú m’ho pot confirmar?). Aquesta virtut a vegades és el seu major defecte… és massa localista i no situa la ciutat en el seu context, molts cops

La Vanguardia (Grup Godó)

Contrapunt perfecte de el Periódico, representa a la Barcelona més carca i empresarial i es pot copsar a través d’ella els projectes i l’estat d’ànim de la classe empresarial local i les seves connexions sempre canviants amb la de la resta d’Espanya. Darrerament el grup Godó està formant un grup mediatic de primera magnitud a Catalunya per substituir per la vía privada l’hegemonia informativa que va tenir durant 23 anys Convergència a través dels mitjans de comunicació publics.

 

No segueixo, donat que desconeixo la resta de diaris i no seria prou jsut a l’hora de valorar-los he intentat ser força imparcial, tot i que he de dir que sóc lector de Público per ara, amb País de tant en tant. Per a notícies internacionals ara llegeixo a internet The Guardian, que encara no els tinc calats i em quedo més tranquil.

Abans de marxar llanço una pregunta: Quin és el vostre diari i perquè? com reflecteix les polítiques de la vostra ciutat, poble o comarca? Bones vacances a tothom i ens llegim aviat.

 

 

2 thoughts on “Quin diari llegir?

  1. Doncs jo no em miro massa la premsa. Diguem que em mantinc una mica (no del tot) al marge de la informació publicada per la premsa escrita… M’informo per blocs polítics de l’actualitat “més important” i a més ja m’arriba una mica mastegat. I després, en les informacions que m’interessen sóc una mica outsider. M’interessen temes molt concrets, sobre els que aprofundixco… i la resta els passo per damunt. En tot cas, també m’actualitzo per vilaweb (que no ataca les notícies que apareixen a potada de la premsa, si no que va a per altres temes) i en premsa en paper ho faria per El
    Punt si jo fora de comarques catalanes o per Público, per la visió actual i a l’esquerra del País (i que encara es creu allò de l’espanya plural).

Leave a reply to Lo marcelinisme de El Periódico (de Catalunya) « Xarxes socials i llengües Cancel reply