Precarietat i mileurisme

Post que tenia pendent de fa temps i que deixo aquí abans de marxar de vacances.

Fa poc al bloc Catalunyafastforward hi havia un post sobre els mileuristes que m’ha semblat interessant (i que m’ha arribat, valgui la redundància, a través de Xarxes). M’agrada la visió que dóna del mileurista:

l’activista mileurista és un jove pseudointel·lectual, amb un títol de lletres pures sota el braç i la convicció de que tot a la vida són drets inalienables que li han estat furtats

El mileurista no és aquell qui cobra mil euros o menys, això és, diguem-ne, la seva definció material, i inclouria des de dones de fer feina a becaris. La categoria de mileurista va associada a la de l’universitari altament preparat però que cobra una misèria. Entesa així, aquesta categoria està vinculada directament a la de classe. L’accés a la universitat no és igualitari, i només aquells que viuen en un context que els asseguri altres ingressos poden dedicar-se en cos i ànima a fer carrera universitària. O sigui, aquells qui provenen de classes altes. La majoria de becaris no viuen en aquesta situació i molts abandonen els seus intents després d’anys dins la universitat, més que res perquè troben feines millors. En la carrera de resistència, congressos no subvencionats i beques precaries només aguanten els qui tenen una altra font de finançament. Això també passa amb l’anomenada classe creativa… només els artistes que estan forrats son els que es poden dedicar a intentar tirar endavant la seva carrera o viatjar a ciutats que els inspiren etc. Però això ja és un altre tema. Per cert que a Catalunya fastforward parlen també de creativitat com a motor econòmic de Catalunya.

Advertisements

4 Comments

  1. M’ha agradat, aquest, i se m’ha fet curt! Si es poden demanar entrades a la carta, en demano de creativitat 🙂 Això sí, per després de vacances! Ara a rascar-se la panxa! Una abraçada!

    Reply

  2. Ei, vinc a fer de veu dissident. No parlaria pas de cobrar una “misèria”… Parlaria més de que no es correspon amb les “seues espectatives”. Crec que cobrar 1.000 euros, amb els que cal sustentar 4 membres d’una família i un pis que llogar, és una miseria. Ara bé, cobrar 1000 euros, anar 2 vegades a l’any a l’estranger , fer sopars de 25€, concerts de 30€, llibres, teatres, canviar el mp3 per un ipod, pantalla de TV potent, ordinador potent… no seria una “misèria”. Li hauriem de dir d’alguna altra manera… Crec que esta definició “la convicció de que tot a la vida són drets inalienables que li han estat furtats” s’adequa força a la base del problema.

    Reply

  3. 1000 euros són una misèria en una ciutat com Barcelona, per cert la més cara d’Europa. Potser no a d’altres llocs… molta gent té ordinadors i ipods després de mesos d’estalviar… tot depèn d’on s’estigui i de com es vulgui viure. Un altre tema és això dels drets inalienables, jo també crec que és una definició bona d’un sector de “mileuristes” que van amb els drets per davant… i els deures molt molt enrere.

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s