Països post-socialistes: Croacia

Aquest estiu he viatjat a Croacia. El país és força turístic i tothom s’arremolina a la costa per gaudir de les aigües transparents i del caràcter amable dels seus habitants. Jo, però, en quinze dies no em vaig poder treure del cap que fa tretze anys aquesta gent estava matant-se a trets amb els seus veïns (literalment). I crec que no sóm conscients del component profundament racista de la seva independència. La història és molt llarga d’explicar però dista molt de com ens la van explicar els mitjans. No només els serbis van ser els dolents de la pel·lícula, ells van ser només els enemics del bloc occidental.

Perquè veieu per on van anar els trets, l’ultranacionalista croata  Franjo Tudman va guanyar les eleccions el 1990, més o menys a l’hora que l’ultranacionalista serbi Milosevic tornava a ser escollit president.  Una de les primeres mesures de Tudman va ser canviar l’estatus constitucional de la minoria sèrbia, de forma que no se’ls garantien tots els drets. Un cop declarada la independència de Croacia es va desfermar una repressió paulatina contra els serbis, que van ser expulsats dels pobles. Allà on eren majoria els serbis es van rebel·lar i van constituïr una república independent dins Croacia. Els serbis, caps angeletes, van començar a expulsar (o sigui exterminar) als croates que havien quedat dins la nova república rebel de la Krajina amb el suport de l’exèrcit iugoslau, i Croacia comptava amb un exèrcit escàs i mal armat.

Però Croacia tenia el suport d’occident i dels capitalistes iugoslaus exiliats. Igual que veiem ara en el cas d’Abjazia i Ossètia del Sud però a l’inrevés, Alemanya va pressionar perquè la UE reconeixés Croacia com a país independent. Un cop reconegut el seu estatus, Croacia es va armar i va foragitar l’excercit iugoslau controlat pels serbis, a la vegada que atacava i expulsava als serbis de la república independent que havien muntat al bell mig de Croacia. Quan dic expulsava vull dir que mataven a qui quedés, en cremaven les cases i les terres i els enterraven en fosses comuns. Una visita ràpida per les terres de la Krajina ens va mostrar els camps de mines, les cases cremades i els cartells ametrallats que encara estan allà. A la capital de la república serbia rebel, Knin, on el 90 per cent de la població era serbia, no hi queda pràcticament ningú i una bandera croata gegant oneja com a símbol de la victòria. 

El més sorprenent de tot és que un país que vol entrar a la UE i que vol ser modern va basar la seva independència en l’expulsió i persecució d’un milió i mig de serbis. Els carrers estan plens d’estatues de Franjo Tudman i no hi ha poble sense una avinguda amb el seu nom. La bandera croata te la trobes fins a la sopa i no queda ni rastre del socialisme de Tito (tot i que també era Croata). No vull acusar als croates de ser especialment sanguinaris, no ho van ser més que els serbis, però tampoc menys. 

Tota aquesta parrafada és per deixar clar que a occident, medim la independència dels països segons interessos estratègics de les classes dirigents, cosa que ha quedat clar amb l’acceptació de la independència de Kosovo però la negativa a acceptar Abjazia i Ossètia del Sud. I ara vinc cap a casa. Em sembla ingenu, donades les circumstàncies, pensar en una potencial independència de Catalunya per la vía pacífica. El preu que van pagar els croats, per mi, és massa alt. I no em crec allò del dret d’autodeterminació dels pobles… només s’utilitza quan hi ha estats que en poden treure partit. Potser si la República hagués guanyat la guerra civil espanyola haguessim acabat sent un país comunista i ara la moderna Catalunya podria independitzar-se, amb el suport dels Estats Units i tot. D’altra banda, els qui busquen la confrontació, la porten clara amb nosaltres. Una altra cosa és aixecar els ànims de l’Espanya irredempta. Això, darrerament, no costa gaire. 

Advertisements

2 Comments

  1. Lo tema de les independències me cau bastant lluny. Però transportant lo debat a Euskadi, un país que suposo que coincidim que està molt més endavant que Catalunya en sobiranisme, i tenen les idees clares tant de l’esquerra com la dreta sobiranista, és ingenu pensar en una independència pacífica? Per què? M’agradaria llegir la teua opinió sobre este tema.

    Reply

  2. Marc, molt bona entrada, he gaudit – i après – molt llegint-la. M’agradaria molt veure algunes de les fotografies dels llocs que has visitat. Últimament la meva atenció està viatjant cap a l’est, Balcans i més enllà: Armència, Turquia i totes aquelles repúbliques caucàsiques que acaben en “istan” i de les quals reconec no saber-ne res. Cada cop sóc més conscient de la informació o desinformació que ens arriba…

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s