Les bicis a la ciutat

100_0231.jpgAquests dies d’estiu ve molt de gust anar amb bicicleta per Barcelona. A més, es comença a notar que hi ha menys gent (sobretot en el nombre de cotxes) i s’hi va millor. A la oficina que comparteixo amb el meu germà i els seus companys de feina, la qüestió de la bicicleta a la ciutat surt amb assiduïtat a l’hora del cafè. Tot i que tots som defensors de la bicicleta, ens trobem que no ens faciliten la vida des de l’ajuntament. Amb la seva fal·lera per fer quilòmetres de carril bici sense molestar al tràfic rodat tradicional, han anat pintant les voreres amb línies blanques que amb imaginació es poden considerar carrils. Es poden trobar carrils en voreres impracticables per als vianants, on hi ha una terrassa de bar que obliga als vianants a passejar per el carril, o carrils bici en voreres de menys de dos metres d’amplada (per exemple al carrer gran de Sant Andreu), de manera que és impossible circular amb la bici pel carril sense trobar-se amb els vianants, o anar a comprar sense trobar-se un ciclista que passa roçant el carret de la compra. El tema clama al cel. Molts ciutadans són crítics amb el bicing perquè ha augmentat la seva sensació d’intranquil·litat com a vianants.

Què es podria fer? sembla senzill. Per part dels usuaris es reclama treure espai als cotxes, cosa que l’ajuntament no s’atreveix a tocar. A París han trobat solucions ben articulades en torn al foment del transport públic i la bicicleta de forma conjunta. S’han separat els carrils bus de la resta de la circulació i s’han convertit, a més de carrils bus, en carrils bici. Això és possible gràcies a l’amplada enorme dels carrers que va promoure la reforma de Haussmann, i permet que agafar un autobús sigui més ràpid que agafar el cotxe (no es depèn del transit) i que anar amb bicicleta sigui més segur. D’altra banda, sota el programa Paris Respire, s’ha promogut l’ús de la bicicleta i els patins a través de tallar la circulació d’uns quants carrers de cada barri durant algunes hores de dies determinats de la setmana. Per últim, a l’estiu, les rondes que voregen el Sena es converteixen en les Paris Plages, on s’hi pot passejar i anar en bicicleta, i on els Parisins fan vida col·lectiva a l’estiu al seu estil, o sigui, elegantment. Tot i així, durant la resta de l’any a París, la bicicleta és considera un vehicle i per tant no es pot anar per la vorera (ni per dins dels parcs públics) pujat a la bicicleta.

100_0358.jpg

Així doncs, una ciutat molt més gran que Barcelona ha buscat solucions pràctiques per a promoure l’ús de la bicicleta de forma cívica. El nostre ajuntament ha promogut, en canvi, un conflicte potencial entre vianants i ciclistes fent uns carrils bici de mala qualitat i que deixen poc clar si la bicicleta és un vehicle o no ho és. En general tots estem molt contents amb el bicing però una política de mobilitat en bicicleta real en seria el complement ideal. Aprofito per desitjar-vos unes bones vacances. Fins a finals d’agost, tanco per vacances.

PS: A la primera foto, les bicis del servei públic de París que vam llogar l’estiu passat. A la segona, un carril bici d’aquesta ciutat, perquè vegeu el que podria ser i no és.

Advertisements

One Comment

  1. A mi personalment m’ha agradat el model de Berlín. M’imagino que des de dins hi deu haver moltes crítiques. Però veure els carrers plens de bicicletes feie que en la pràctica al carril de l’esquerra no hi haguera cotxes circulant. La massa de bicicletes s’imposava…

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s