Gobernar la Barcelona real: Maragall y el derecho a la ciudad metropolitana

El pasado jueves se presentó el segundo libro de la colección Llegat Pasqual Maragall, impulsada por la Fundació Catalunya Europa. El libro en cuestión es Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana de Mariona Tomàs Fornés, compañera de la Universidad de Barcelona y experta en gobernanza metropolitana. El libro, de libre distribución, se puede descargar en PDF el siguiente link y se puede solicitar gratuitamente a la fundación.

La colección se inauguró con el libro “Catalunya xarxa de ciutats” un libro sobre Pasqual Maragall y el municipalismo que escribió el autor de este blog. Si en el primer libro se daba una visión transversal del pensamiento de Maragall, pensamiento basado en la colaboración en red y que se podía aplicar a distintas escalas, en este segundo volumen se analiza más en profundidad el intento de Maragall de articular un gobierno metropolitano que a la vez respetara la autonomía de cada uno de los municipios que forman el área metropolitana.

La historia de este intento es la misma que la de la mayoría de gobiernos metropolitanos de la época: en 1987 el gobierno de la Generalitat encabezado por Jordi Pujol, viendo un contrapoder en la Corporación metropolitana de Barcelona decide suprimirla y establecer una nueva ordenación territorial basada en las comarcas, a la vez que da un papel central al gobierno de la Generalitat en términos de planificación urbanística en el contexto de los Juegos Olímpicos que se tienen que organizar al cabo de cinco años. Sin embargo, el gobierno metropolitano chocaba también con los intereses de los alcaldes de los pequeños y medianos municipios que recelaban del poder de Barcelona personificado en su alcalde, Pasqual Maragall.

Continue reading →

“Catalunya xarxa de ciutats” un libro sobre Pasqual Maragall y el municipalismo

Recientemente se ha publicado el resultado de la investigación que llevé a cabo sobre Pasqual Maragall para la Fundació Catalunya Europa: Catalunya xarxa de ciutats: el municipalisme de Pasqual Maragall i el seu impacte en la governança de Catalunya (Cataluña red de ciudades: el municipalismo de Pasqual Maragall y su impacto en la gobernanza de Cataluña).  Bajo este título farragoso hay una investigación que trata de demostrar varias cosas que me parecía interesante destacar en este blog y que tienen que ver con los estudios urbanos, con el papel de los municipios y con los debates sobre la reorganización territorial o incluso la forma en la que los partidos se organizan territorialmente. La clave del asunto reside en el papel que el municipalismo juega en el pensamiento progresista en España y como eso se plasma de forma específica en Cataluña. Resumo los principales hallazgos en tres puntos.

Continue reading →

Greetings from Changingcities (and a short summary of 2014)

Last year I was complaining that I produced only six posts, this year I produced only three, counting this one. But I don’t give up, and I will continue posting in the eighth year of Changing cities as the current blog. Looking in perspective I could have written more this 2014 as it has been a year plenty of interesting professional activities:

  • I have been in Ankara for the Intensive Program of the European Spatial Development Planning Network (see here) and I have visited Japan (for the ISA Conference) and Paris ( a short research stay in the Centre d’estudes Europeenes in Science Po). I had also the opportunity to participate in the third Annual Conference of the Center for Metropolitan Studies in Berlin, strengthening opportunities for collaboration. Unfortunately I didn’t find time or energy to write about Japan and the biggest city in the world: Tokyo.
  • For the first time in two years, our research group CRIT has been funded to develop a new project on Social Innovation against social excluison in Spanish Cities (INNOSOGO) and we have been working hard in the development of our other project on new forms of economic competitiveness of cities (INRED).
  • And finally, a new article co-authored with Montserrat Pareja (Towards the Creative and Knowledge Economies: Analysing Diverse Pathways in Spanish Cities) has been published in European Planning Studies, while another (Making Polycentrism) has been accepted in Environment and Planning C.

In our nice southern European city, Barcelona, 2014 has been the year of consolidation of the trends of growing social exclusion and economic growth. The city economy is performing extraordinarily well, specially in comparison with other southern european cities, thanks mainly to Tourism. At the same time, social inequalities continue to grow, with Nou Barris (my district of birth) as the poorest district of the city and the district with more evictions of Spain, and Sarrià-Sant Gervasi, the bourgeois district, increasing wealth (see map below). It has been also a year of hard work of citizens, who are organizing themselves to revert this situation and to bring back the city council to redistributive policies and citizens’ participation. Unfortunately, some of them have been forced to move to other parts of the world seeking better opportunities, but we will bring back them as soon as possible.

desigualtats Barcelona

Family income Inequalities in Barcelona, where 100 is the average of the city (data from 2012, now it is even worse).

It is said that 2015 is going to be a year of changes. Let’s see what happens. I want to wish you a happy 2015 with lots of luck and positive energy.

Feliç any nou!

Feliz año nuevo!

Frohes neues Jahr!

Happy new year!

Del Poblenou al 22@ y de vuelta: identidades locales y arraigo de la actividad económica

 

Después de más de 10 años de desarrollo del proyecto 22@, existe una literatura abundante en los estudios urbanos sobre sus efectos y consecuencias. Desde la economía se ha analizado qué éxito ha tenido el distrito de actividades 22@ en términos de creación de un nuevo distrito industrial en la ciudad, y si está emergiendo realmente un nuevo distrito de actividades en la zona. En el campo de la sociología urbana los estudios se han centrado más en el impacto social de la transformación del barrio y el papel de los agentes urbanos en esta transformación. En este apunte se parte de la perspectiva de la sociología económica para mostrar como el intento de crear un distrito de actividades sin tener en cuenta la vida social preexistente ha tenido unos costes elevados en términos de políticas de creación y atracción de actividad económica.

 A parte de su faceta urbanística, más conocida, la historia del 22@ es también la historia de los esfuerzos de la administración local para hacer arraigar la actividad económica en el “distrito de la innovación”. El proyecto del 22@ consistió en una reordenación urbanística que tenía el doble objetivo de relanzar el antiguo distrito industrial de la ciudad de Barcelona como una área de crecimiento económico y evitar que el capital inmobiliario construyera un barrio residencial del estilo de que se había desarrollado en 1992 para la Villa Olímpica. El objetivo era forzar la diversificación de usos y promover áreas residenciales con actividad económica y comercial. Sin embargo, la planificación urbanística partió de entender la zona como una ‘Tabula rasa’ donde se podía operar a placer, sin tener en cuenta que, aunque en declive, el barrio del Poblenou seguía manteniendo una significativa actividad económica, así como una intensa vida social. La oposición al proyecto, su modificación y los conflictos inherentes a su desarrollo han sido analizadas en profundidad durante estos últimos años. Aquí quiero hacer un balance de las políticas de aglomeración de actividad económica, mucho menos conocidas y quizás por eso, menos contestadas.

Las diferentes áreas del Poblenou consideradas "22@"

Las diferentes áreas del Poblenou consideradas “22@”

 El proyecto 22@ parece asumir las tesis de Jane Jacobs,al defender la combinación de usos para estimular la innovación y el conocimiento, asumiendo que el barrio tiene que ser un espacio de interacciones sociales que estimulen la innovación. Sin embargo, la fase de reurbanización que empezó a negociarse en 1996, y a ejecutarse en el año 2000 significó una pérdida importante de vida social en el barrio, con el desplazamiento de viviendas y actividad económica en las áreas consideradas 22@, que había que llenar con industrias del conocimiento y nueva población. Dejando a un lado los intereses de los agentes urbanos en esta remodelación, desarrollado en pleno boom del ladrillo, el proyecto en tanto que promoción de la aglomeración económica en la zona 22@ tenía una serie de limitaciones importantes.

Continue reading →

gvSIG Para Dummies (III)

Recientemente ha salido la versión 2.0 de GvSIG, algo que a los que nos dedicamos a las ciencias sociales nos facilita la vida a la hora de elaborar mapas, puesto que es más estable y más fácil de usar que versiones anteriores. Recordar que en este blog hemos dedicado ya dos entradas al tutorial sobre gvSIG (I y II, en catalán ambas), que considero óptimo para el trabajo en mapas por ser software libre. Con gvSIG no dependemos de nuestra capacidad de obtener software como el mapviewer, quizás más práctico para nuestros propósitos pero de pago, ni de que nuestra universidad tenga la licencia. Lo descargamos y lo usamos.

En sesiones anteriores habíamos visto como trabajar con datos en GvSIG. Antes de adentrarnos en más posibilidades, propongo un pequeño recordatorio y un ejemplo de una elaboración con GvSIG 2.0 para retomar el curso.Además, quería poner de relieve otro descubrimiento. A través de los proyectos opendata de diferentes ciudades, podemos encontrar datos estadísticos y cartográficos que nos permiten reflejar varios fenómenos en un mapa. Para Barcelona el link del proyecto opendata lo podéis encontrar aquí, mientras que la información cartográfica la podéis descargar del geoportal de la ciudad, aquí. Podéis encontrar también opendata de otras ciudades como Berlín,o París , entre otras.

Aquí el mapa que he elaborado sobre el nivel de renta familiar disponible en Barcelona:

desigualtats BarcelonaEl mapa refleja una información de la que ya se hizo eco la prensa hace un tiempo: el crecimiento de las desigualdades entre barrios, y la polarización con barrios que doblan la media de renta familiar disponibles y algunos que apenas llegan a la mitad. A destacar: 1) los procesos de gentrificación en el área del litoral, con la Villa Olímpica y Diagonal Mar con niveles sensiblemente superiores a los de Poblenou, y 2) la escasa renta familiar disponible en el distrito de Nou Barris,q ue se convierte en el más pobre de la ciudad.

Continue reading →

Recorrido Jane Jacobs por Poble Sec

El pasado domingo se llevó a cabo por tercer año consecutivo el recorrido Jane Jacobs de Barcelona, organizado por el col·lectiu Punt 6. Jane Jacobs fue una economista y urbanista que defendió los usos mixtos y el espacio público en las ciudades frente a la oleada de modernismo y planificación que apostaba por la ciudad racional y zonificada caracterizada por grandes polígonos de viviendas, zonas comerciales y zonas de trabajo conectadas por grandes vias de comunicación basadas en el automóvil.

Jane Jacobs

Jane Jacobs

Jacobs puso de relieve el valor de la vida urbana y de la diversidad dentro de las ciudades, generando clásicos del urbanismo como Vida y Muerte de las grandes ciudades americanas o Las ciuades y la riqueza de las naciones. Jacobs reivindicaba lo que Edward Soja ha llamado Sinekismo, el conjunto de relaciones sociales que ocurren dentro de la ciudad y que la constituyen. Para Jacobs la planificación racionalista acababa con esta vida urbana y generaba más problemas de los que solucionaba: inseguridad, segregación, etc. La solución pasaba por construir ciudades a escala humana donde el peatón fuera prioritario y se pudieran tejer relaciones sociales de confianza.

Continue reading →

Comentava que un projecte com Eurovegas pot acabar amb l’economia realment existent dins la regió metropolitana de Barcelona. Les cooperatives de consum són part d’aquesta ‘economia real’ que no sempre està basada en el creixement capitalista. Aquí la reacció de les cooperatives de consum a Eurovegas

Aturem Eurovegas - Salvem el Delta del Llobregat

ATUREM EUROVEGAS

Salvem el Delta del Llobregat · Volem pagesia i no casinos!

Comunicat de les cooperatives de concum agroecològic.

21 d’Abril Marxa multitudinària de protesta al Parc Agrari del Baix Llobregat

 

 

 

 

 

Les cooperatives de consum agroecològic, davant el projecte anomenat “Eurovegas”, que el Govern de la Generalitat està negociant amb el multimilionari nord-americà Sheldon Adelson (Las Vegas Sands Co.), i que consisteix en la construcció d’un macro-complex de joc i oci, a la zona agrícola del Delta del Llobregat:

  • Considerem que aquest projecte suposa un model econòmic de desenvolupament basat en l’especulació urbanística i financera, desconnectat del entramat socio-econòmic local i que beneficiaria especialment al sector negocis de les elits dominants.
  • Des de el nostre vessant agroecològic EuroVegas aixafaria l’espai d’agrícola del Delta del Llobregat. Seria la ruptura d’una part significativa: la rica, única i irrepetible agricultura de la vall baixa i del Delta…

View original post 403 more words

Visions sobre Eurovegas

La proposta del magnat Sheldon Adelson de construir un macroprojecte lúdic a la regió metropolitana de Barcelona ha aixecat polèmica, i ha tornat a posar damunt la taula la qüestió clau per a la sortida de la crisi que ningú està abordant: quin model productiu és necessari per a la regió metropolitana de Barcelona?

Abans d’entrar a valorar el projecte en sí, una pinzellada sobre Sheldon Adelson: segons la wikipedia, és la vuitena fortuna dels Estats Units segons Forbes, construïda sobre negocis immobiliaris, i un gran suport financer el partit republicà. En les primàries del partit republicà que s’estan celebrant ha donat suport al fonamentalista cristià Newt Grinrich. Després d’aquestes breus dades biogràfiques, que parlen per sí soles, estem en millors condicions de valorar el possible desenvolupament d’Eurovegas a la Regió Metropolitana de Barcelona.

El Magnat Sheldon Adelson es frega les mans

Els partidaris del projecte, amb el govern de Mas (i Camacho)  al capdavant, defensen que el projecte implicarà reforçar Barcelona com a destí turístic de negocis gràcies, als nombrosos hotels que inclourà el macrocomplexe i els 6 casinos que es proposen, i gràcies a elements com la presència estable del cirque du soleil. Els detractors destaquen que el tipus de negocis que atraurà un projecte com Eurovegas implicaran: a) la consolidació de les xarxes mafioses al país, atretes per la possibilitat de blanquejar fàcilment els diners, b) aparició de negocis amb baix valor afegit i c) un model de treball no qualificat i amb condicions de treball molt dolentes.

Els investigadors urbans de La trama Urbana han fet una anàlisi en profunditat del projecte i les seves implicacions, establint una comparació amb Las Vegas i el seu model productiu. Tot i que la comparació a pèl és, potser, una mica agosarada (cal situar Las Vegas i el seu mercat de treball dins la realitat dels Estats Units), si  que permet entendre el tipus d’economia i les conseqüències socials que comportaria un projecte com aquest a la RMB. Des de La Trama, de moment (hi haurà segona part), han desmuntat els mites sobre Eurovegas, a saber:

  • Que generarà ocupació
  • Que es una font d’atracció de turisme
  • Que generarà prosperitat econòmica
  • Que tindrà un impacte nul sobre el model de ciutat

Seguint l’estela d’aquesta anàlisi, Jordi Borja ha escrit un article furibund contra el projecte a la revista Sin Permiso, posant de relleu la inexistència de projectes similars dins regions metropolitanes denses i la manca de sentit del projecte dins la realitat de Barcelona, una regió “que requereix més acupuntura que cirugia”. També Pere Aragonès ha fet una anàlisi en profunditat interessant dels efectes d’Eurovegas sobre l’economia catalana

Eurovegas segons Manel Fontdevila

Donat que ja existeixen doncs, textos fonamentats que fan una crítica en profunditat els principals elements que comparteixo em centraré en dos aspectes: el primer: què deixem de tenir si tira endavant la proposta d’Eurovegas? i el segon: perquè qualla una proposta com Eurovegas a Barcelona?

Una anàlisi dels costos d’oportunitat d’Eurovegas permet destacar tres elements:

En primer lloc, el projecte posa en perill una de les darreres zones agrícoles de la regió metropolitana. La proposta d’ubicar el projecte a El Prat del Llobregat és un atac frontal a un model potencial de regió metropolitana que reconilii la ciutat amb el camp i prioritzi activitats econòmiques menys lucratives a curt plac però menys costoses en termes ambientals i de salut al mig i llarg termini.

En segon lloc el projecte situa a Barcelona, de forma definitiva i irreversible com una ciutat dels plaers, engrandint una etiqueta que l’ajuntament de la ciutat ha estat intentant combatre amb projectes com “Do it in Barcelona” amb major o menor èxit i segellant el futur econòmic de la regió metropolitana. Convèncer a determinats sectors (o simplement fer que se’ls passi el cap) que Barcelona és un bon lloc per treballar i no només un bon lloc per divertir-se serà més difícil, excepte en aquells sectors vinculats a l’oci nocturn, i negocis dubtosos que necessitin el joc per a blanquejar diners. En aquest sentit, la creació d’una discoteca Amnesia a Sant Adrià del Besòs, al port esportiu del Fòrum de les Cultures, és una notícia molt menys comentada però que ens porta cap a la mateixa direcció.

Per últim, el projecte no es pot vincular amb el teixit productiu local perquè no existeix una tradició productiva ni de serveis en aquest tipus d’oci, tret de la totpoderosa empresa vallesenca Cirsa, els responsables de la qual deuen estar fregant-se les mans davant la simple possibilitat d’un Eurovegas.

El segon element que vull posar de relleu, molt sintèticament, és que el projecte d’Eurovegas té un encaix perfecte en la tradició econòmica del país, basada en la utilització especulativa del sòl i l’impuls de sector immobiliari. La diferència és que ara el constructor ve d’Estats Units i vol desenvolupar un Marina d’Or d’una altra escala, un macrocomplex turístic orientat al turisme de negocis. D’altra banda, ens hem de creure que s’invertiran 17.000 milions d’euros en deu anys, la major inversió privada de la història d’Europa, però no hi ha cap garantia que això acabi sent així, sobretot perquè les promeses sonen molt similars a les del projecte Gran Scala del qual ja vaig parlar en una entrada anterior.

El debat segueix i no està res decidit. Es diu que al govern no hi ha unanimitat sobre el projecte i que s’està competint amb Madrid per allò de que no sigui dit que no s’ha fet res, però que els dubtes han arribat també a la Generalitat. Sigui com sigui, el projecte ha significat una reobertura del debat polític sobre el futur de la regió. U aaportació ,olt interessant, la de l’alcalde d’El Prat sobre tota la qüestió.

Al twitter a part dels comentaristes habituals, Leo Bassi ha iniciat una campanya personal contra el projecte d’Eurovegas, ja es faci a Madrid o a Barcelona, amb especial èmfasi en el paperdel cirque du soleil, un “circo sin alma” segons ell. No us el perdeu!

I vosaltres, què en penseu sobre Eurovegas?

A Richard Florida li agrada Barcelona

Fa un temps (de fet, des que es va inaugurar aquest bloc) que vinc parlant-vos de les teories de Richard Florida sobre la classe creativa. La setmana passada Richard Florida va estar donant-se un bany de masses aquí, fent una conferència i sobretot promocionant el seu darrer llibre.  Barcelona encaixa molt bé en les teories de Florida sobre les ciutats creatives, donat que és una ciutat amb herència històrica, tradició de producció local, innovadora… El que amaga la teoria de Florida (i també l’èxit de Barcelona) són les contradiccions que el model de la ciutat creativa porta implícits: gentrificació, dualització dels mercats de treball, expulsió de les classes més baixes a la perifèria de la regió metropolitana…

Bé sigui com sigui us incloc un video on Richard Florida avisa que Barcelona pot ser el nou Sillicon Valley, o fins i tot millor.

Cerdà i la Barcelona del futur

Aquest any es celebra el 150è aniversari de l’aprovació del pla Cerdà i s’han obert múltiples exposicions en relació al pla i a la figura de l’enyinyer. A l’exposició Cerdà i la Barcelona del futur es pot veure una bona aproximació al pla cerdà des d’un punt de vista urbanístic i arquitectònic. L’exposició fa referència a les possibilitats que ha brindat el pla per al desenvolupament de la ciutat al llarg d’aquests 150 anys. Tot i que és força interessant (especialment fer la visita guiada), l’exposició descuida elements sociològics importants com les raons (bàsicament econòmiques però també culturals i d’identitat de classe) que van pervertir el conjunt del pla. Suposo que tots aquests elements quedaran millor reflectits a l’exposició del museu d’història que s’inaugura la setmana vinent Cerdà i Barcelona, la primera metròpoli.

El Pla Cerdà era un projecte de socialisme utòpic que preveia per a cada barri un conjunt d’equipaments i serveis així com diferents tipologies d’habitatge que permetessin a les diferents classes socials compartir el barri i l’espai públic. El model que en va sortir, però, va ser el d’una ciutat burgesa amb una forta segregació espacial, amb un barri obrer a la zona est de la ciutat on es concentraven les fàbriques i un barri burgès al voltant del Passeig de Gràcia.

Per últim fer esment al fet que com a ciutat, hem tardat 150 anys en reivindicar la figura de Cerdà, que va ser denostat durant molts anys, sobretot perquè representava el pla que venia de Madrid i no era la voluntat local. Tanmateix, gran part de l’èxit de la ciutat es deu als encerts de Cerdà en la planificació de l’eixample, i per mi, grans errors es deuen a no seguir la seva idea original. Un exemple el tenim en el gran parc que Cerdà projectava a l’Est de la ciutat, que no es va arribar a fer mai. Aquest gran parc, emplaçat entre els actuals forum i gran via, és irrealitzable avui dia, però es podria haver aprofitat la superfície del Fòrum de les cultures per a fer-ne un de dimensions reduïdes en comptes de la pista de ciment sense usos en que s’ha convertit el recinte del Fòrum.