Noves estratègies de ciutat a Espanya

Fa un temps us parlava de la Expo de Zaragoza i de l’intent que fa la ciutat per tal d’escalar posicions dins la jerarquia de ciutats europees. Doncs bé, El periodico ha publicat fa poc que el projecte de l’alcaldia de la ciutat és situar-la com a tercera ciutat d’espanya després de Madrid i Barcelona. No sembla una mala estratègia, donat que la connexió amb alta velocitat li dóna una posició aventatjada per captar empreses. A més, l’aposta temàtica de l’exposició, l’aigua, sembla molt més encertada que no pas un erràtic fòrum de les cultures (per cert, algú recorda o va sentir alguna cosa del fòrum de les cultures de Monterrey 2007?).

D’altra banda, al bloc de xarxes socials i llengües es va publicar en un post que els Saragossans es queixen de la manca de comunicació a baix preu entre Zaragoza i Lleida. També feia esment a un article publicat a La Vanguardia que em serveix per introduir un segon canvi d’estratègia de ciutat: el cas de València, que després de molts anys d’aliniar-se polítcament i econòmcia amb Madrid (estic parlant de la ciutat, no del poder central de l’Estat) ha decidit recentment per acostar posicions amb Barcelona. Perquè aquest canvi? Jo hi veig diferents raons: en primer lloc estem en un moment de canvi econòmic i l’economia valenciana haurà de fer una transformació profunda, donat que està profundament afectada per la crisi immobiliaria. En segon lloc l’aliança amb Barcelona permet una estratègia conjunta de gestió portuaria. Barcelona és el port comercial més important de la mediterrània i València li va al darrera… Per últim, València ha esdevingut una regió rica dins l’Estat i els seus interessos en temes com la gestió dels recursos, la distribució territorial dels fons públics i la creació d’infrastructures de transport s’alinia cada dia més amb la regió metropolitana de Barcelona. 

Veurem què passa amb aquestes dues ciutats. En qualsevol cas és interessant veure com el que diu la teoria (que les ciutats prenen iniciatives de desenvolupament cada cop més autònomament) també passa al teu país.

 Això és la mascota de la Expo. Es podria escriure molt sobre mascotes també eh? Mare meva…

PS: Aquest post va amb tres setmanes de retràs. L’accident de l’ordinador va fer més greu un retràs ja considerable. Gràcies a Xarxes socials i llengües, d’on he obtingut tota la inforamció, quasi.

Advertisements

Expo Zaragoza 2008: l’intent de pujar en l’escala global de ciutats.

Falta un any per la inauguració de la Expo de Zaragoza basada en la cultura de l’aigua (serà al desembre de 2008). La ciutat es prepara per fer un salt qualitatiu dins la jerarquia de ciutats europees i, en certa mesura, posar-se en el mapa de ciutats. Des de fa anys, els Jocs Olímpics, les Exposicions universals i les capitalitats culturals serveixen per a atraure inversions i visitants a les ciutats, a la vegada que se’ls dóna la possibilitat de cridar l’atenció sobre la seva renovació. Aquest tipus d’esdeveniments permet també una reestructuració urbana. A Barcelona tenim una llarga tradició des del segle XIX: l’exposició universal de 1888, la de 1929, el congrés eucarístic de 1952, els Jocs Olímpics, i el Fòrum de les cultures de 2004.

 

Zaragoza vol aprofitar la seva recuperada connectivitat entre Madrid i Barcelona via AVE amb uan empenta decisiva en termes de reestructuració urbana. El complex de la exposició pretén ‘obrir la ciutat al riu’ de forma similar a com Barcelona va recuperar el front litoral amb els Jocs Olímpics. No obstant, on trobem més paral·lelismes és entre l’expo de Zaragoza i el Fòrum de les cultures de Barcelona. Els dos esdeveniments es basen en temes d’importància creixent, la multiculturalitat per una banda i la sostenibilitat per l’altra, sense que es generin debats que qüestionin els paradigmes dominants sobre aquests temes. Manuel Delgado va posar el títol de ‘feixisme postmodern’ a aquest tipus de pràctiques discursives en les quals hi ha un discurs benintencionat que legitima les pràctiques de desenvolupament capitalista a la ciutat. Cal afegir, a més, que aquests discursos provenen dels moviments socials transformadors i són apropiats i adaptats per les elits polítiques i econòmiques. En el cas del fòrum, per exemple, l’assalt a les instal·lacions per part dels moviments socials va ser saludat per megafonia amb un ‘ i aquí estan els nostres amics anitfòrum!’ en una clara apropiació, fins i tot, del discurs més inapropiable de tots.

 

A Zaragoza està passant quelcom similar. El moviment ecologista ha criticat amb duresa la suposada sostenibilitat del conjunt del desenvolupament urbà que s’està duent a terme (més info aquí), i que el riu sigui navegable. Però des del punt de vista de la classe política, això importa poc perquè si l’estratègia té èxit, Zaragoza es situarà en una ciutat atractiva per als negocis i la població qualificada. De fet, el recinte de la exposició es convertirà després en un parc empresarial d’última generació… Cal preguntar-se si tot això revertirà de forma positiva en els habitants de la ciutat o si, per contra, passarà com a Barcelona, on els interessos de la ciutat definits per les seves elits polítiques i econòmiques, ha xocat amb les necessitats dels seus habitants.