Un petit seminari de tesi (II): sobre xarxes socials

Aquests dies el grup de sociòlegs outsiders que us vaig comentar en un altre post hem seguit reunint-nos presentant les nostres investigacions de la tesi i donant-nos recomanacions. A part de la meva presentació, que ja he penjat en aquest bloc amb anterioritat i que era francament millorable, vam assistir a dues presentacions vinculades a l’ús de les xarxes socials.

La primera era sobre el budisme a Espanya, i intenta estudiar la xarxa de centres budistes a Espanya i les seves interrelacions en el marc d’un projecte del grup de recerca d’Estudis del poder i privilegi. Una idea interessant és que darrera la imatge amable del budisme s’hi amaguen unes relacions profundament jeràrquiques i rígides, cosa que condiciona també les relacions socials tant dins dels centres com entre centres.  La segona, duta a terme per l’autor del bloc germà de Xarxes socials i llengües es centra en estudiar les relacions lingüístiques entre els nens i joves del Matarranya,  parant atenció a com es relacionen entre ells. Es vol saber “quins factors configuren la tria de llengües dels parlants en les relacions intergrupals”. Les dues investigacions estaven molt ben orientades metodològicament, tot i que com totes les investigacions de tesi, pequen de massa ambicioses (sempre volem fer una obra magna i potser no cal…). Seguirem la seva evolució amb gran atenció. Ah! i si els autors m’ho permeten, penjaré aquí les seves presentacions…

Cada cop estic més convençut que cal avançar i aprofundir en l’anàlisi de les xarxes socials, que és el que ens permet entendre el salt entre agència i estructura. Al cap i a la fi, la sociologia és la ciència de les relacions socials…

ACTUALITZACIÓ: Aquí teniu la presentació d’una de les tesis. En breu, l’altra

ACTUALITZACIÓ 2: la segona presentació sobre budisme. En seguirem parlant d’aquestes tesis!

Advertisements

Ciutats i xarxes socials

Fa un temps (més d’un any) us parlava de la força dels llaços febles. La idea, sorgida d’un article de Granovetter de l’any 1974, és que tots tenim una sèrie d’amics propers i una sèrie de coneguts. Amb els amics fem la nostra vida diaria i intercanviem informació.  A través dels coneguts, ens arriba informació que d’una altra manera no ens arribaria i ens permet estar “connectats al món”.Això ens permet des de saber noticies que no difonen els mitjans a rebre ofertes de feina, recomanacions de llibres o informació sobre concerts.

Seguint aquesta idea, les ciutats han estat i són llocs on es generen aquests contactes de coneguts a través dels quals podem accedir a informació del sistema social a priori allunyada de nosaltres. Així, les ciutats es converteixen en nodes dins els fluxes d’informació per simple acumulació  de persones que interactuen entre elles dins les ciutats. Tot i que tots seguim mantenint la nostra comunitat propera (els nostres amics del barri, per exemple) a la ciutat es poden multiplicar els coneguts a través dels quals ens arriba informació i als quals enviem informació. Així és com funciona el boca orella entre grups d’amics i coneguts. A més, les ciutats són un continu entrar i sortir de persones que transporten la informació i la xarxa a d’altres punts del territori.

L’aparició d’internet no ha fet més que fer visible tot aquest mecanisme. Al meu facebook, per exemple,hi tinc els meus amics propers i una llarga lista de coneguts o llaços febles, a través dels quals m’arriba moltíssima informació. Al twitter hi tinc unes poques amistats i la resta són llaços febles.  De fet es diu que en el darrer teratrèmol de la Xina, la informació va arribar abans via Twitter que via teletips de les agències.

El que és interessant de tots aquests aplicatius és que no aconsegueixen que s’oblidi el territori. fixeu-vos com a les vostres xarxes socials d’internet hi teniu sempre un grup localitzable territorialment, i en menor mesura per una àrea temàtica (per exemple excompanys d’idiomes) això té la seva lògica donat que les xarxes socials d’internet, especialment les que tenen èxit, reprodueixen les xarxes que creem fora d’internet i les fan visibles. Jo ara tinc contacte amb ‘llaços febles’ que havia perdut i que viuen aprop meu, i a la vegada m’entra informació de gent llunyana (amics dels meus amics) que em permet  saber, per exemple, que a Saragossa es fa una concentració contra els atacs d’Israel i moure’m per veure si se’n fa una a Barcelona i preguntar-ho als de la xarxa més propera.

És interessant estudiar com es conformen aquestes xarxes i la seva importancia en la vida d’una ciutat o d’una regió metropolitana. Ara mateix al projecte ACRE estudiem, entre d’altres, les xarxes que creen els immigrants qualificats que vénen a treballar a Barcelona i com es connecten amb la resta de xarxes de la ciutat. Tant de bo li pogués dedicar més temps.

A la imatge, art a partir del plànol de París.

La força dels llaços febles en els projectes europeus de recerca

En un article de 1973 titulat ‘the strength of the weak ties’, Granovetter exposa la rellevància de les xarxes socials febles en les relacions socials. Aquest article és considerat un dels més influents en el món de la sociologia moderna. L’argument intentava demostrar com les xarxes de coneguts són importants per estudiar els comportaments econòmics, i com tots tenim una sèrie de xarxes socials relacionades amb la nostra feina que, tot i que no podem considerar d’amistat (no aniriem amb ells de cap de setmana), els tenim al cap a l’hora d’oferir-los una feina, fer-los un encàrrec professional o promoure intercanvis econòmics en base a la confiança que ens generen. 

En la recerca en ciències socials, la força d’aquests llaços febles es fonamental tant per demanar projectes europeus, en els quals calen equips de diferents països, com per tirar-los endavant. La creació de llaços de confiança entre equips és bàsica més enllà de les trobades formals que es produeixin. I aquí és on internet i les tecnologies que porta associades juguen un paper. En el projecte on estic, les trobades formals serveixen per intercanviar punts de vista i conèixer-nos els uns als altres. Un cop ens hem conegut, s’ha anat creant una xarxa basada en la missatgeria instantània (en aquest cas a través d’skype) entre alguns dels membres de l’equip. Per exemple, els equips de Birmingham, Milà i Barcelona estan força ben connectats en aquests moments, a través dels seus membres. Ja no cal prendre decisions unilaterals sobre el desenvolupament del projecte o esperar a la trobada per exposar els problemes. El contacte diari fa que ens plantegem dubtes i propostes, creant graus d’acord fora dels mecanismes formals del projecte. També per preparar postures de cara a les trobades formals on s’han de defensar visions de com ha de ser el projecte aquest tipus de xarxes és útil. És la força dels llaços febles.