Ciutats pre-colombines sostenibles

Recentment els mitjans de comunicació s’han fet ressò del descobriment d’antigues ciutats a l’Amazonia profunda on van viure milers de persones fins l’arribada dels europeus a partir del segle XVI. El descobriment l’ha dut a terme Michel Heckenberger de la universitat de Florida. Els titulars de la premsa destaquen que aquestes ciutats eren sostenibles, és a dir, no destruïen el medi sinó que s’hi integraven. Es tractava d’una gran ciutat amb carreteres i camins que connectaven els llocs de residència amb els espais públics on destacava una gran plaça central:

Los investigadores han descubierto que los asentamientos se distribuyeron en pequeños pueblos de 100 a 150 hectáreas, en los que vivían unas 2.500 personas, y que se ubican en el terreno formando una estructura de galaxia en espiral. Las poblaciones se comunicaban con una red de caminos, ya que contaban con una estructura social similar y con una economía y tecnología compartida, pero con una organización política independiente. La disposición de estas comunidades forestales era más dispersa y menos centralizada que en Egipto o Mesopotamia. (Llegit a Público)

Com ja vaig apuntar en un post anterior, des d’occident som incapaços de reconèixer que les civilitzacions precolombines van ser capaces d’articular l’organització de milers de persones sense agredir la natura. No es tracava de que fóssin bons perquè si. Jo crec que segurament van descobrir molt abans que nosaltres (que encara no ho hem admès col·lectivament, i no actuem en conseqüència) que els seus ecosistemes eren tan fràgils que no soportarien una agressió. En aquest sentit eren conscients també del desastre humà que significaria alterar l’ecosistema. I com deia en el meu anterior post, les riuades i la desertització dels camps de cultiu són fenòmens estrictament ocidentals. És el que passa quan vas a un lloc i imposes la teva cultura a sang i foc sense tenir en compte que la de l’altre igual tenia coses positives. Sigui com sigui, intenteu repensar la idea que teniu de ciutats antigues si només hi incloïeu les ciutats Gregues i de la conca mediterrània. Va existir un altre llegat, però el vam destruïr.

Les corones metropolitanes de Barcelona

Des del bloc amic de xarxes socials i llengües em va arribar una consulta sobre la Regió metropolitana de Barcelona i la seva utilització per a l’estudi de la sociolingüística. Aquí intento aportar una mica de clarificació sobre la qüestió.

La regió metropolitana de Barcelona (RMB) està formada per set comarques: Barcelonès,Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme, Garraf i Alt Penedès. El criteri per a dir que aquestes comarques conformen una regió és econòmic, a través de mesurar el desplaçament de treballadors i de relacions entre empreses en un territori.

Per a l’anàlisi més detallat de la RMB es sol parlar de tres zones: la ciutat central, amb la seva pròpia dinàmica, la primera corona, que es correspon amb l‘Àrea metropolitana de Barcelona. Aquests municipis pertanyen en la seva majoria a la comarca del Barcelonès i del Baix Llobregat, i també al sud de les dues comarques del Vallès. Barcelona i gran part de la primera corona metropolitana van rebre uns grans fluxes de població obrera provinent del camp de la resta d’Espanya i van créixer de forma desmesurada durant dues dècades. Per ser més precisos, Barcelona va començar a deslocalitzar la seva activitat industrial als municipis de la primera corona metropolitana que van començar a rebre població industrial. Això és el que explica que hi hagi un gran nombre de castellanoparlants a Barcelona i la primera corona metropolitana.

En canvi, la majoria de poblacions de la segona corona (que inclou la resta de municipis i comarques) van romandre inalterades durant el periode migratori (tret de ciutats amb una dinàmica pròpia com Terrassa, Sabadell o Mataró), fins que una classe mitjana-alta va abandonar progressivament Barcelona i la primera corona i es va situar en poblacions fins aleshores inaccessibles (en efecte, el model d’infrastructures de transport privat impulsat per CiU i va tenir molt a veure). Des d’un punt de vista social, en aquestes poblacions l’impacte de l’onada migratòria dels seixanta va ser menor i a la vegada la migració que van rebre era de classes mitjanes i altes.

En plan hipòtesi, si volem analitzar les pautes lingüístiques a la RMB jo tindria en compte l’impacte dels fluxos migratoris en les ciutats per a classificar-les en grans grups. A grans trets tindriem tres lògiques: Barcelona ciutat, primera cornoa i segona corona. Però hi ha ciutats de la primera corona que responen a una lògica de la segona i viceversa. Per filar més prim, classificaria per pautes de fluxos migratoris… És important aclarir aquests punts donat que la futura organització territorial de Catalunya crearà la vegueria de Barcelona que inclourà, casualment, les set comarques que conformen la RMB.