Governança i innovació social: presentació de la tesi

El passat dia 2 de març vaig defensar, finalment, la meva tesi doctoral titulada “governança, innovació econòmica i social en dos territoris subnacionals europeus: el Black Country (West Midlands) i el Vallès Occidental (Catalunya). A la presentació va assitir-hi molta gent, convertint-se en una grata sorpresa. Moltes gràcies a tots per venir, i pel suport tots aquests anys.  Us deixo el powerpoint que es va projectar durant la  defensa

 

I aquí teniu el petrecol en pdf

 

Un petit seminari de tesi (II): sobre xarxes socials

Aquests dies el grup de sociòlegs outsiders que us vaig comentar en un altre post hem seguit reunint-nos presentant les nostres investigacions de la tesi i donant-nos recomanacions. A part de la meva presentació, que ja he penjat en aquest bloc amb anterioritat i que era francament millorable, vam assistir a dues presentacions vinculades a l’ús de les xarxes socials.

La primera era sobre el budisme a Espanya, i intenta estudiar la xarxa de centres budistes a Espanya i les seves interrelacions en el marc d’un projecte del grup de recerca d’Estudis del poder i privilegi. Una idea interessant és que darrera la imatge amable del budisme s’hi amaguen unes relacions profundament jeràrquiques i rígides, cosa que condiciona també les relacions socials tant dins dels centres com entre centres.  La segona, duta a terme per l’autor del bloc germà de Xarxes socials i llengües es centra en estudiar les relacions lingüístiques entre els nens i joves del Matarranya,  parant atenció a com es relacionen entre ells. Es vol saber “quins factors configuren la tria de llengües dels parlants en les relacions intergrupals”. Les dues investigacions estaven molt ben orientades metodològicament, tot i que com totes les investigacions de tesi, pequen de massa ambicioses (sempre volem fer una obra magna i potser no cal…). Seguirem la seva evolució amb gran atenció. Ah! i si els autors m’ho permeten, penjaré aquí les seves presentacions…

Cada cop estic més convençut que cal avançar i aprofundir en l’anàlisi de les xarxes socials, que és el que ens permet entendre el salt entre agència i estructura. Al cap i a la fi, la sociologia és la ciència de les relacions socials…

ACTUALITZACIÓ: Aquí teniu la presentació d’una de les tesis. En breu, l’altra

ACTUALITZACIÓ 2: la segona presentació sobre budisme. En seguirem parlant d’aquestes tesis!

Les tesis en hipertext?

Atenent a com ha anat la darrera fira de Frankfurt, està clar que al llibre tradicional li queden dos dies com a únic format per a la lectura. L’arribada de ginys com el Kindle d’Amazon promet una revolució sense precedents en el sector editorial. Ja s’està pensant en comercialitzar grans fons editorials en format electrònic per ser consumits a través d’aquests aparetets per un preu mòdic. Si la cosa s’imposa, i tot fa pensar que si, hi ha una segona revolució pendent i que crec que veurem més d’hora que tard. I és una revolució en la forma d’escriure que passi per l’ús extensiu de l‘hipertext. que ja fem servir de forma extensiva per a escriure blogs i navegar per internet. El llegir amb aquests aparells permet la multiplicació exponencial de lectors d’hipertext. Un ús molt simple és el d’enllaçar noms de personatges d’una novel·la, per si se’ns oblida, per exemple, qui era Danglars mentre llegim El comte de Montecristo.

Se’m acut que, de cara a l’escriptura acadèmica i científica, l’hipertext té un futur força prometedor. En l’elaboració de la meva tesi estic constantment posant notes al peu per aclarir alguns aspectes i citant a d’altres autors que ja han parlat del mateix tema que jo estic desenvolupant. Bàsicament els que estem fent la tesi avui desenvolupem el mateix producte final que una tesi de fa 100 anys, però amb majors possibilitats tecnològiques. Però potser cal plantejar-se canviar aquest producte final. Les notes i referències serien més senzilles amb un simple hiperlink que portés a un altre document, ja estés aquest escrit pel mateix autor o fos directament una font citada. De cara a l’avaluació del treball acadèmic i científic no es perd res, doncs es pot valorar la qualitat dels links igual que es valora la qualitat de les citacions actualment.Igualment, això convertiria el corta-pega en un exercici futil donat que en posar el link n’hi ha prou.

El problema, com sempre, serà superar els interessos dels qui tenen la paella pel mànec en el sistema actual: les grans revistes científiques que s’han guanyat un prestigi i en les quals publicar és un privilegi. Aquestes revistes capitalitzen i concentren el coneixement científic, i és a través de les revistes i els seus editors que es decideixen els temes rellevants a investigar. Donat que quasi sempre els editors són també acadèmics amb interessos dins el sistema, la cosa es converteix en un equilibri de poders on les xarxes relacionals juguen un paper en la capacitat de publicació (tot i que la qualitat és un requisit sine qua non, i de tot hi ha al món de les revistes científiques). En fi, que potser ha arribat l’hora de revolucionar la forma d’escriure, incloure hipertext i entregar les nostres tesis articles o novel·les en format pdf als nostres revisors i editors. Encara que tot això sempre va massa lent.

Estat de la tesi

Posada al dia de la situació actual de la tesi. Des de fa uns mesos vaig començar el treball de camp de la investigació que estic fent, consistent en entrevistes en profunditat a membres dels ajuntaments, sindicats, patronal i societat civil del Vallès Occidental. L’anàlisi del Consorci per la Ocupació del Vallès Occidental hauria de servir per a mostrar com es generen processos d’innovació en la governança decidits parcialment per les administracions locals.

Aquest consorci té per objectiu fomentar la ocupació i la promoció econòmica a la comarca i hi participen els 23 municipis que conformen la comarca, la diputació de Barcelona, la Generalitat, i els agents socials (CCOO, UGT, i les patronals PIMECCECOT i CIESC). El que és més interessant del cas és veure com aquest mecanisme  de coordinació es crea per voluntat dels diferents municipis i no per una restructuració “des de dalt”. També és interessant veure com en temps de crítiques sobre el neoliberalisme, la majoria d’intervencions per a la promoció econòmica al Vallès són de caràcter públic, amb poca incidència dels actors del mercat, que més aviat resten a la expectativa.

D’altra banda el capítol històric sobre el Vallès està quasi acabat i cal revisar el capítol de teoria i l’introductori. En total, unes 150 pàgines escrites que cal revisar de cap a peus. A veure si amb sort (i esforç) l’acabo a final d’any.

Resum de la tesi

Donat que la meva investigació va avançant, em veig amb la possibilitat de publicar una presentació sobre la tesi que presento aquesta tarda. Crec que resumeix més o menys bé el que intento fer. Qualsevol comentari o idea constructiva serà benvinguda!

Segon aniversari del bloc

M’he adonat, amb molt retràs, que ja fa dos anys que funciona aquest bloc, que ara ja té domini propi i tot (www.changingcities.net). Espero poder posar més continguts interessants en breu, i més videos que sempre fan de bon veure. Bé, ja porto dos anys parlant dels canvis a les ciutats, i segueixo sense haver acabat la meva tesi. Espero pode posar alguns resultats interessants en breu.

Estat de la tesi

Des de la tornada de vacances la tesi va avançant poc a poc però segura. He decidit posar un estat de la qüestió més per comprometre’m a mi mateix amb els objectius que pel fet que ho consideri interessant. Sigui com sigui, aquest és el meu calendari de tesi:

  • fins a desembre de 2008: Acabar la fase exploratòria, redactar el capítol teòric que falta sobre la política europea de l’ocupació i definir hipòtesis i treball de camp.
  • primers tres mesos de 2009: preparar i dur a terme el treball de camp al Vallès Occidental
  • Abril 2009, redacció del capítol sobre el Vallès i preparació del treball de camp a Birmingham
  • Maig-juny-juliol 2009 estada a Birmingham per fer el treball de camp
  • Agost-Octubre 2009, redacció de tot el que falta
  • Novembre 2009: defensa de tesi (?)

S’accepten crítiques i recomanacions, sobretot dels més experimentats o als qui passen per una fase paral·lela a mi (que em consta que sou la majoria dels que llegiu això). I perquè aquest post no sigui del tot avorrit afegeixo un còmic de PHDcomics amb el que m’he sentit molt identificat: