La força dels llaços febles en els projectes europeus de recerca

images.jpeg

En un article de 1973 titulat ‘the strength of the weak ties’, Granovetter exposa la rellevància de les xarxes socials febles en les relacions socials. Aquest article és considerat un dels més influents en el món de la sociologia moderna. L’argument intentava demostrar com les xarxes de coneguts són importants per estudiar els comportaments econòmics, i com tots tenim una sèrie de xarxes socials relacionades amb la nostra feina que, tot i que no podem considerar d’amistat (no aniriem amb ells de cap de setmana), els tenim al cap a l’hora d’oferir-los una feina, fer-los un encàrrec professional o promoure intercanvis econòmics en base a la confiança que ens generen. 

En la recerca en ciències socials, la força d’aquests llaços febles es fonamental tant per demanar projectes europeus, en els quals calen equips de diferents països, com per tirar-los endavant. La creació de llaços de confiança entre equips és bàsica més enllà de les trobades formals que es produeixin. I aquí és on internet i les tecnologies que porta associades juguen un paper. En el projecte on estic, les trobades formals serveixen per intercanviar punts de vista i conèixer-nos els uns als altres. Un cop ens hem conegut, s’ha anat creant una xarxa basada en la missatgeria instantània (en aquest cas a través d’skype) entre alguns dels membres de l’equip. Per exemple, els equips de Birmingham, Milà i Barcelona estan força ben connectats en aquests moments, a través dels seus membres. Ja no cal prendre decisions unilaterals sobre el desenvolupament del projecte o esperar a la trobada per exposar els problemes. El contacte diari fa que ens plantegem dubtes i propostes, creant graus d’acord fora dels mecanismes formals del projecte. També per preparar postures de cara a les trobades formals on s’han de defensar visions de com ha de ser el projecte aquest tipus de xarxes és útil. És la força dels llaços febles.