gvSIG per a dummies (I)

Fa un temps vaig fer una entrada en referència al programa gvSIG, amb el qual havia creat alguns mapes. A continuació incloc una mini guia per qui vulgui treballar amb el programa.

El primer pas és fer-se amb el programa a la web de la Generalitat Valenciana (com haureu deduït astutament, el gv vé d’aquí). El podeu decarregar aquí la versió pc. En un altre post vaig posar on descarregar-se la versió mac.

Un cop instal·lat el programa l’obrim i ens trobem un gestor de projectes amb tres categories: vista, taula i mapa. A Vista és on treballarem amb les dades cartogràfiques i construirem el mapa. A Taula treballarem amb les dades estardístiques o sobre el territori i a mapa tindrem els mapes muntats amb la seva llegenda i llestos per exportar.

Comencem creant una vista nova clicant a “nou” i l’obrim. Un cop la vista oberta ens surt una pantalla en blanc. És perquè hi hem de carregar la informació cartogràfica. El programa admet molts formats, jo treballo en SHP. Podeu descarregar mapes de Catalunya a la web de l’institut Cartogràfic, previa inscripció gratuïta. Aquí trobareu varies escales amb les que podeu treballar. Recordeu descarregar en format shp. Guardeu aquests fitxers en un lloc on no s’hagin de moure (per exemple la carpeta mapa catalunya on guardareu la feina).

Un cop tingueu els shp carregueu-los clicant al botonet on surten dues capes sobreposades i un signe + i que està després del disquet.

Trieu les capes shp que desitgeu carregar (totes les que se us han baixat quan heu clicat un mapa de Catalunya del link que he posat abans).

Un cop carregades les capes, tindreu un llistat de capes del mapa de Catalunya. Cada capa representa un àmbit geogràfic: Catalunya, províncies, comarques i municipis. També hi ha capes de límits i capes amb els noms de províncies, comarques i municipis

Com que damunt de tot hi ha la capa Catalunya, no veiem la resta. Les capes es poden desactivar a través del menú de l’esquerra que és el menú a través del que es treballa amb les capes, es va d’una capa a l’altra, es canvien els colors, es posen etiquetes etc. Veurem més en un post proper, espero.

Advertisements

Elaboració de mapes amb software lliure

Fa temps vaig fer un curs de gvSIG, un programari de software lliure per a elaborar mapes. És una opció clarament menys potent que d’altres programes però a part de tenir la llicència lliure, també té una versió de mac (tot i que tristament la darrera versió 1.9 no ha sortit per mac i em temo el pitjor). Aquests programes estan força pensats per a geògrafs però des de la sociologia també se’n pot fer ús per a representar dades de forma geogràfica (per exemple concentració de la pobresa, o segregació espacial…). Aquí us deixo un exemple del que he fet

Regió Metropolitana de Barcelona

Es tracta d’un mapa de la regió metropolitana de Barcelona, l’àrea metropolitana i els subcentres econòmics de la regió. És un principi. Per cert potser edito alguns trucs per a treballar millor amb vgSIG per a no geògrafs a mida que vagi aprenent més.

ACTUALITZACIÓ: He trobat la versió 1.9 disponible per mac, aquí. És una adaptació de la de Linux, of course. Un cop més, visca el software lliure! La versió PC i linux la podeu descarregar de la web oficial de la Generalitat Valenciana, aquí.

Les corones metropolitanes de Barcelona

Des del bloc amic de xarxes socials i llengües em va arribar una consulta sobre la Regió metropolitana de Barcelona i la seva utilització per a l’estudi de la sociolingüística. Aquí intento aportar una mica de clarificació sobre la qüestió.

La regió metropolitana de Barcelona (RMB) està formada per set comarques: Barcelonès,Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme, Garraf i Alt Penedès. El criteri per a dir que aquestes comarques conformen una regió és econòmic, a través de mesurar el desplaçament de treballadors i de relacions entre empreses en un territori.

Per a l’anàlisi més detallat de la RMB es sol parlar de tres zones: la ciutat central, amb la seva pròpia dinàmica, la primera corona, que es correspon amb l‘Àrea metropolitana de Barcelona. Aquests municipis pertanyen en la seva majoria a la comarca del Barcelonès i del Baix Llobregat, i també al sud de les dues comarques del Vallès. Barcelona i gran part de la primera corona metropolitana van rebre uns grans fluxes de població obrera provinent del camp de la resta d’Espanya i van créixer de forma desmesurada durant dues dècades. Per ser més precisos, Barcelona va començar a deslocalitzar la seva activitat industrial als municipis de la primera corona metropolitana que van començar a rebre població industrial. Això és el que explica que hi hagi un gran nombre de castellanoparlants a Barcelona i la primera corona metropolitana.

En canvi, la majoria de poblacions de la segona corona (que inclou la resta de municipis i comarques) van romandre inalterades durant el periode migratori (tret de ciutats amb una dinàmica pròpia com Terrassa, Sabadell o Mataró), fins que una classe mitjana-alta va abandonar progressivament Barcelona i la primera corona i es va situar en poblacions fins aleshores inaccessibles (en efecte, el model d’infrastructures de transport privat impulsat per CiU i va tenir molt a veure). Des d’un punt de vista social, en aquestes poblacions l’impacte de l’onada migratòria dels seixanta va ser menor i a la vegada la migració que van rebre era de classes mitjanes i altes.

En plan hipòtesi, si volem analitzar les pautes lingüístiques a la RMB jo tindria en compte l’impacte dels fluxos migratoris en les ciutats per a classificar-les en grans grups. A grans trets tindriem tres lògiques: Barcelona ciutat, primera cornoa i segona corona. Però hi ha ciutats de la primera corona que responen a una lògica de la segona i viceversa. Per filar més prim, classificaria per pautes de fluxos migratoris… És important aclarir aquests punts donat que la futura organització territorial de Catalunya crearà la vegueria de Barcelona que inclourà, casualment, les set comarques que conformen la RMB.

Una perspectiva sociològica

Estava llegint un article d’Enzo Mingione per a la tesi i m’ha inspirat un post que escric molt molt ràpid (per tant, possiblement no sigui gaire bo). L’article parla de què les decisions individuals estan enmarcades en contextos institucionals i culturals, i en xarxes de relacions. Així, no es pot explicar les decisions econòmiques només pel mercat sinó que hi ha un conjunt de factors que infueixen. Per exmple, jo no tindria un Mac si la meva xarxa més propera (el meu germà) no en tingués un i m’hagués convençut. Igualment, no faria servir alguns tipus de programari lliure si ningú més ho fés.

En el fons, la sociologia s’ha dedicat a estudiar la imbrincació d’aquestes dimensions (individual i col·lectiva) en el comportament i com això ha portat a les societats actuals. Aquest tipus d’anàlisi permet explicar, per exemple, perquè diferents tipus d’immigrants s’especiaitzen en determinades feines i com es creen les comunitats d’immigrants: la seva cultura sobre el treball, el fet que els primers que arriben es dediquin a un tipus de feina i no un altre, etc.

Des d’un punt de vista aplicat, les empreses han començat a orientar de forma massiva la seva publicitat cap a la utilització de les xarxes socials i comunitats i a apel·lar a les institucions i cultures concretes per a situar els seus productes en el mercat. Així, la perspectiva sociològica està més viva que mai. És la mort de l’homo economicus racional-maximitzador?