Retalls perduts de la tesi

La meva tutora m’ha repassat un capítol de la tesi i m’ha dit que era massa periodístic. Com que l’he de destruir, millor ho penjo aquí i en queda constància. Parlo de la transformació dels Estats del Benestar:

En alguns països europeus l’Estat del Benestar ha patit una forta restricció com a proveïdor de serveis en favor dels mecanismes de mercat. Amb la crisi del petroli de 1973 els Estats del benestar es van veure incapaços de mantenir el sistema de redistribució estatal i el paradigma econòmic liberal que pregonava la desaparició de l’estat com a element regulador va esdevenir dominant. Així, els governs dels diferents països europeus han cercat solucions per a establir un nou model que permeti remprendre el creixement econòmic a la vegada minimitzar les desigualtats socials.

Durant els anys vuitanta, gran part de la socialdemocracia europea va intentar continuar amb el model fordista-keynesià. Aquest model va fracassar a França i d’altres països europeus, mentre que al nord d’europa aconseguien mantenir-lo. Al Regne Unit i els Estats Units les propostes neoliberals van permetre reempendre el creixement econòmic però amb costos socials molt alts. Els governs de Tatcher i Reagan van rescatar les velles receptes del liberalisme, que van ser convenientment actualitzades: la igualtat social va passar a un segon terme, sota el principi liberal segons el qual el criexement econòmic porta a la minimització de les desigualtats gràcies a les forces de mercat. L’anomenat neo-liberalisme es va imposar com a paradigma hegemònic en l’eocnomia, tot i que el seu impacte en termes de canvis en l’estructura estatal i en desigualtats socials va variar molt d’un país a un altre.

Mai havia fet un post gastant tan poc temps, diria. Au a refer aquest tros en versió acadèmica, ara.

Advertisements

La sociologia urbana, avui

Fa poques setmanes es va celebrar el IX congrés espanyol de sociologia organitzat per la federació espanyola de sociologia (FES), del qual encara no havia parlat. És una bona ocasió per fer un repàs de per on van els trets avui dia dins la sociologia urbana. Les sessions de treball estaven organitzades en torn a temes com la mobilitat, la governança i l’impacte de la ideologia neoliberal en la gestió urbana. El conjunt de ponències posa de relleu que els temes més rellevants són els que tenen a veure amb les relacions de poder contemporànies que generen un model de ciutat que ha de ser ‘competitiva’ davant les altres ciutats. Aquest model de ciutat és la ‘ciutat empresa’ que vol atraure capital en forma de fluxos financers i de turisme ‘de qualitat’, és a dir, amb poder adquisitiu. Aquest model de ciutat necessita d’arquitectes estrella que potenciïn la ciutat com a marca (per exemple Foster o Jean Nouvel). L’objectiu dels projectes arquitectònics no va dirigit ja a millorar la ciutat sinó a fer-la més atractiva dins la competència global.

De la mateixa manera, apareix un discurs sobre la ‘cohesió social’ on la diversitat i la tolerància juguen un paper com a factors d’atracció (la ciutat com a mescla de cultures i font de diversitat) que xoca frontalment amb les pràctiques empresarials de la gestió urbana contemporània.

De tots aquests temes es va parlar durant les diferents sessions del congrés. A destacar la comunicació de la Sara Gonzalez de la Universitat de Leeds titulada ‘urbanismo neoliberal en las ciudades europeas’. La Sara va destacar a més que al Regne Unit tot el debat sobre la ciutat gira al voltant de la sostenibilitat. Si tenim en compte que el Regne Unit marca en tots els sentits l’agenda acadèmica i política europea avui dia, ja sabem (de totes formes ja s’intuïa) de què parlarem en els propers anys quan volguem estudiar la ciutat.

PS: Jo vaig fer la meva humil aportació parlant del costat fosc de la governança i com analitzar-la. Aquí teniu el powerpoint presentacion-marc-pradel.ppt

i aquí l’article sencer:

aproximacion-critica-al-discurso-de-la-gobernanza.pdf

Ja us aviso, la presentació és més dolenta que l’article, que a la vegada és força espès…