La ciutat dels prodigis

Ara que vé Sant Jordi no puc deixar de recomanar un llibre: La ciudad de los prodigios, d’Eduardo Mendoza. No és nou, ni sóc gens original al recomanar-lo. De fet s’ha dit que és la novel·la de Barcelona, ja que explica la història de la formació de la ciutat a través de la vida d’un immigrant, Onofre Bouvila. Us poso un fragment de la novel·la,sobre la exposició universal de 1888 a Barcelona. Ara que s’esà a punt d’inaugurar la Expo de Zaragoza, cal tenir present que els temps no han canviat tant…espero que en aquests temps que corren no em denunciin per temes de copyright:

… A este parque se llamó y aún se sigue llamando “el parque de la ciudadela”. En 1887, cuando Onofre Bouvila puso los pies en él, se estaba levantando allí lo que había de ser el recinto de la Exposición Universal (…) El contingente de obreros empleado en ella había alcanzado su máxima dotación, es decir cuatro mil quinientos hombres. Este número era exorbitante, no tenía precedente en la época. A él hay que agregar otro número indeterminado de mulas y borricos. También funcionaban allí grúas, máquinas de vapor, ingenios y carromatos. El polvo lo cubría todo, el ruido era ensordecedor y la confusión, absoluta. 

La grandesa del llibre és que parla d’Onofre Bouvila, però la verdadera protagonista és Barcelona, explicada sense triomfalisme i posant l’accent en la misèria de les relacions humanes. En resum, un clàssic molt recomanable i que jo no havia llegit fins ara (de fet no l’he acabat de moment).