Primeres impressions de la conferència de l’ISA 2010 a Goteborg

Aquests dies s’està celebrant la conferència de l’Associació Internacional de Sociologia a Goteborg, Suècia. És el congrés més gran i important de sociologia que existeix: es diu que aquest any hi han assistit uns 6000 congressistes, dura set dies i les sessions comencen a les 8:30 i acaben a les 22:00 amb petites pauses d’un quart d’hora i una de tres quarts d’hora per dinar. La tasca d’organitzar què es vol veure i de quadrar uns horaris és ingent, i es realitza bàsicament a través del programa i el llibre d’abstracts, dos totxos que et donen en el moment de registrar-te i que has de carregar tot el primer dia. La cosa es complica, a més si vols anar a veure les presentacions d’amics i coneguts encara que no siguin del tot del teu tema, així que una part de les energies va destinada a aquest objectiu.

Dilluns vaig presentar una petita investigació que estem duent a terme amb una companya italiana sobre innovacions institucionals per part dels membres dels sectors creatius. Es tracta d’analitzar com aquests treballadors creen noves formes de regulació per tal d’integrar-se al mercat de treball i de defensar els seus interessos. Partint de Polanyi i l’institucionalisme, analitzem com més enllà del mercat es creen aquesta sèrie d’institucions que promouen la reciprocitat i l’intercanvi dins d’aquests nous sectors, i replantegen les formes de producció industrial. Com va sent habitual en aquest bloc, us incloc la presentació.

Advertisements

EURA conference 2008

Dimarts a la nit ens vam plantar a Milano per assistir a la conferència annual de l’EURA (European Urban Research Association), que amb el títol de learning cities promtia algunes ponències interessants (i moltes altres d’avorrides, clar). Dimecres vam fer una jornada de treball molt avorrida per a continuar amb el projecte Social Polis, que vol construir una xarxa d’actors implicats en la ciutat i la seva cohesió social per tal de confeccionar una agenda de recerca per a la comissió europea sobre aquests temes (és avorrit fins i tot d’explicar).
Dijous va començar el projecte pròpiament dit i vam presentar els resultats del projecte anterior, Katarsis, un article que esperem poder publicar en algun lloc aviat. Divendres em va tocar fer de coordinador de sessió, i va ser una experiència interessant, donant als ponents unes notetes que deien “5 min.” o “1 min.” i que alguns d’ells ignoraven tranquil·lament davant la meva desesperació i cara de pànic. Al final, la sessió la vam quadrar, més o menys. Però no hagués estat el mateix sense l’ajuda del gran mestre Enzo Mingione que feia comentaris als ponents i m’ajudava a coordinar la sessió

Per últim, avui he exposat en nom de tot l’equip de l’ACRE un article sobre els reptes de Barcelona per tal de ser competitiva i del coneixement, i hem tingut una sessió molt interessant on també han participat Marianna D’Ovidio i Silvia Mugnano com a membres de l’equip de Milà de l’ACRE. Tot i ser el darrer dia la sala s’ha omplert i hi ha hagut un debat curtet però prou interessant. Algunes idees que m’han quedat a la memòria són:

  • La història de les ciutats és important per explicar la seva evolució i transformació de l’economia creativa, cada ciutat ho fa d’una manera diferent tenint en compte el seu desenvolupament històric
  • La Tolerance de richard florida té a veure amb el capital social en la mesura que són les relacions socials les necessàries per a desenvolupar industries culturals i creatives. Cal preguntar-se, però, quin tipus de polítiques es poden fer per a tenir en compte aquestes xarxes socials i fomentar-les.
  • Tot i els canvis en els discursos sobre model de creixement hi ha unes herències i uns deutes que s’han de saldar. No hi ha una transformació de models econòmics sinó una superposició, cosa que implica, a la llarga, una diversificació de l’economia.

A la tarda d’avui encara hem pogut fer un voltet per Milano. Perquè no decaigui, hem anat a fer una visita al barri creatiu de la ciutat, tot i que penso que no tenen “barri creatiu” sinó que gran part de la ciutat ho és. (Post escrit l’11 d’octubre a la nit, a l’aeroport de Malpensa-Milano)