Recull de noticies sobre ciutats.

Avui ha tingut lloc el ‘I Encuentro Internacional de Arquitectura y Filosofía’ a la Universidad Europea de Madrid. La trobada posa en contacte a arquitectes i filòsofs per reflexionar sobre la ciutat i la metròpoli. Segons la notícia recollida per Público, es torna a la parcel·lació dels espais amb centre i perifèria. Podeu trobar els detalls de tota la notícia aquí

Mentrestant a El País publiquen un interessant reportatge sobre la primera ciutat completament sostenible, que s’ha desenvolupat, com no, a un país nòrdic, Suècia. Es tracta de ‘Symbiocity’ que, de fet, és un barri d’Estocolm. Tot i que soni molt emocionant, un cop repassem l’article veiem que el projecte no és per tirar cohets:

Con el apoyo del Gobierno sueco y la colaboración de más de un centenar de empresas, SymbioCity ha empezado a dar resultados. En menos de cinco años, el impacto medioambiental se ha reducido en más de un 50%. La clave ha sido un pormenorizado estudio de las sinergias. Por un lado se han aprovechado las distintas fuentes de energía natural. La solar, por medio de paneles integrados en cada vivienda; la eólica, con un parque de molinos de viento; y la hidráulica, como parte del diseño del espacio a través de canales que recogen el agua de lluvia y la llevan por toda la ciudad.

Por otro, se ha definido una cadena de tratamiento de residuos a largo plazo. De este modo, por ejemplo, “la basura orgánica de cada hogar se recicla en biosólidos que más tarde servirán de abono para las plantas. De estas plantaciones se extraerá biofuel que, después de su tratamiento, volverá a la casa transformado en energía calorífica y electricidad en tan sólo unos meses”, explica Freudenthal. El consumo de agua también se ha reducido. Frente a los 200 litros al día que suele consumir una persona, el rango actual se sitúa entre los 100 y los 150 litros, aunque la tendencia es bajar este margen aún más.

Perquè us feu una idea, a Barcelona durant la sequera ja vam reduir el consum d’aigua fins al voltant dels 100 litres per habitant, una xifra realment baixa, i sense tenir instal·lacions especialment noves o eficients (Recordeu la supercanyeria que perdia milers de litres al dia?). Total, tot i que la iniciativa és fantàstica, cal posar-la en el seu context, i veure les seves limitacions. La notícia completa, aquí

Advertisements

A voltes amb l’ecologisme: bosses reutilitzables

Un post molt encertat al bloc de l’Atka (que m’ho ha fet corregir que abans es feia dir d’una altra manera) recorda com les nostres avies i mares feien servir bosses reutilitzables de xarxa per anar a comprar. També teniem bossa del pa i fins i tot jo recordo anar a comprar llet a la lleteria en envasos reutilitzables. També tornàvem les ampolles de coca-cola al súper. Enllaçant amb el meu anterior post, cap d’aquestes coses les hem deixat de fer perquè siguem uns irresponsables. Les empreses ens van anar posant pegues per deixar de fer-les o grans facilitats per fer-ne unes altres, de manera que les pràctiques van caure en desús. L’argument de la sanitat s’ha fet servir fins a la sacietat. Coca-cola va deixar de practicar l’envàs retornable al gran públic amb la retòrica de la sanitat quan en realitat ho va fer per una raó de costos. Hagués estat bé fer envàs Bossa de dissenyde vidre no retornable i que es pogués reciclar, però es va optar pel plàstic, que és molt pitjor en termes ambientals tal i com explica aquesta petita web que he trobat sobre el tema. S’ha de dir que en tema de restauració ho segueixen fent. En quant a la llet, Pascual va començar a treure la llet uperitzada (encara ara em pregunto que vol dir això) en tetra brik i a imposar-ho com a model, dient que portava menys gèrmens. Aquí teniu un anunci dels anys vuitanta. Tenim mil exemples com aquest que justificaven l’ús de coses barates per l’empresa com coses bones per al consumidor… però resulta que no ho eren tant per al planeta, ves quina cosa. El que per mi és impactant és veure que les pràctiques consumistes tenen uns trenta anys, curiosament el mateix temps que l’auge de l’economia neoliberal… L’any 2004, al fòrum de les cultures l’exposició “habitar el món” reclamava l’ús dels envasos retornables. Curiosament, estava patrocinada per Coca-cola. Total, ara els ciutadans anònims tornem a buscar alternatives encara que ens compliquin la vida. Jo vaig a comprar sempre amb una bossa plegable que duc a sobre, de moment, i vaig buscant la forma de comprar a granel sempre que puc. El mercat ha vist la tendència i comencen a sortir bosses de roba de disseny (n’he vist fins i tot de Moschino navegant per la web). La de la foto és de la dissenyadora Anya Hindmarch i la he trobat en aquest bloc. De totes maneres aneu a lullabyinblackandwhite per saber més sobre bosses de roba…