Una perspectiva sociològica

Estava llegint un article d’Enzo Mingione per a la tesi i m’ha inspirat un post que escric molt molt ràpid (per tant, possiblement no sigui gaire bo). L’article parla de què les decisions individuals estan enmarcades en contextos institucionals i culturals, i en xarxes de relacions. Així, no es pot explicar les decisions econòmiques només pel mercat sinó que hi ha un conjunt de factors que infueixen. Per exmple, jo no tindria un Mac si la meva xarxa més propera (el meu germà) no en tingués un i m’hagués convençut. Igualment, no faria servir alguns tipus de programari lliure si ningú més ho fés.

En el fons, la sociologia s’ha dedicat a estudiar la imbrincació d’aquestes dimensions (individual i col·lectiva) en el comportament i com això ha portat a les societats actuals. Aquest tipus d’anàlisi permet explicar, per exemple, perquè diferents tipus d’immigrants s’especiaitzen en determinades feines i com es creen les comunitats d’immigrants: la seva cultura sobre el treball, el fet que els primers que arriben es dediquin a un tipus de feina i no un altre, etc.

Des d’un punt de vista aplicat, les empreses han començat a orientar de forma massiva la seva publicitat cap a la utilització de les xarxes socials i comunitats i a apel·lar a les institucions i cultures concretes per a situar els seus productes en el mercat. Així, la perspectiva sociològica està més viva que mai. És la mort de l’homo economicus racional-maximitzador? 

Advertisements