Huertos urbanos: repensando la ciudad y la alimentación

En pleno corazón de Kreuzberg, delante del centro creativo Modulor, en Moritzplatz, se alza el parque urbano de Prinzessinengarten. Como tantos otros parques, uno puede pasear, descansar o tomar algo en él. Sin embargo, éste tiene dos peculiaridades: La primera és que está gestionado por residentes y usuarios. La segunda, que en él se cultivan frutas y hortalizas, se imparten cursos y se organizan actividades en torno a la agricultura urbana. Prinzessinengarten es pues un huerto urbano, pero a la vez hace de parque público y de pulmón verde en una zona cruzada por grandes calles. Dentro del parque hay un servicio de cafetería, biblioteca y una tienda para comprar los productos cultivados por los voluntarios y trabajadores. Es un sitio más de la ciudad en el que pasear y estar, con la peculiaridad que no entra dentro de la categoría de lo público ni de lo privado: es un parque colectivo, una muestra de lo que es el procomún.

Continue reading →

Advertisements

Innovació social: construint el procomú

L’antropòleg Karl Polanyi (1886-1964) es va passar gran part de la seva vida acadèmica en un debat que esdevé clau per entendre la crisi actual. A través de l’anàlisi antropològica i històrica, Polanyi volia demostrar que les relacions de mercat o sigui les relacions de compra-venta de béns, no estaven deslligades de la resta de la vida social, i no es podien entendre si no s’observava el conjunt de comportaments que explicaven aquestes relacions d’intercanvi. Per Polanyi, les relacions de mercat eren només un dels diferents tipus de relacions que guien la vida econòmica. Les altres dues formes són la redistribució (l’aglomeració de béns per una entitat centralitzadora i la seva redistribució segons diferents cirteris) i la reciprocitat (la prestació de béns o serveis que de forma diferida en el temps o no, seran recompensats amb una altra prestació de béns serveis).

Continue reading →

Cap a una agenda d’investigació sobre el 15M des d’una perspectiva urbana

Des de fa un any, el moviment del 15M ha desconcertat a investigadors, periodistes i polítics. Ignorat i desligitimat per bona part de la premsa i la classe política, i analitzat amb entusiasme per una part dels investigadors urbans que han (hem) format part del mateix moviment, el 15M ha estat ‘normalitzat’ dins la societat espanyola com un moviment més que reprèn el seu interès quan una convocatòria assenyalada aconsegueix aplegar una quantitat rellevant de persones.

Voldria esbossar, aquí, una possible agenda d’investigació sobre l’impacte d’aquest moviment en la vida de les ciutats, centrant-me específicament en la meva ciutat (Barcelona). No es tracta, per tant, d’analitzar l’impacte polític directe del moviment, o no tan sols això, sinó com i en quina mesura està modificant la vida social dels barris.

  • Més enllà de la capacitat d’organització política que tingui el 15M, en quina mesura està transformant la vida social als barris?
  •  Quin tipus de persones formen aquest col·lectiu?
  • Trobem diferències significatives pel que fa a la composició social demandes etc. en les diferents assemblees?
  • Quin impacte està tenint sobre la ciutat en sí mateixa? Com s’articula la relació entre el 15M i la resta del moviment associatiu i veïnal?

Al llarg de recerques anteriors, bàsicament la tesi doctoral, m’ha quedat clar  que per entendre la vida social d’un territori, ja sigui un barri, una ciutat o una comarca, cal parar atenció al seu recorregut històric, que influeix en les formes d’interacció entre actors i la seva capacitat de trabar aliances. Pel que fa a Barcelona, sovint s’ha considerat que és una ciutat de barris, donat les seves múltiples centralitats i la organització localitzada dels seus moviments associatius. Caldria analitzar com encaixa l’assemblearisme del moviment en la tradició associativa de la ciutat, i si es pot traçar, com s’ha fet a grosso modo, una continuitat entre la lògica llibertaria que va germinar i madurar a Barcelona fins l’any 1939 i la nova lògica assemblearia.

Si algú s’hi anima, es podria (podriem) posar en marxa una receca col·laborativa ‘de codi obert’ sobre el tema.

Innovació social a Birmingham: Balsall Heath

Fa uns dies em van convidar a visitar el barri de Balsall Heath per tal de conèixer una experiència de reconstrucció de les comunitats de barri que s’està donant a Birmingham. La visita la vaig fer amb un grup d’estudiants del màster en administració pública de la Universitat de Birmingham provinents de l’Àsia i l’Àfrica: Zimbabwe, Mozambic, La Índia, i La Xina. No eren, però, estudiants qualsevols. Aquell grup d’estudiants formaven part de les elits governants dels seus països, alguns situats a l’escala local, com la noia de la Xina, o d’altres situats a prop dels ministeris, com era el cas de l’home de Zimbabwe (el qual em va generar bastant de respecte per la seva actitud un cop vaig haver fet un repàs mental del funcionament de Zimbabwe).

Però tornem a Balsall Heath. És un districte tradicionalment marginal de Birmingham on es concentren minories ètniques i al voltant de les velles fàbriques abandonades ha aparegut en els darrers trenta anys la prostitució al carrer, controlada, com a tot arreu, per xulos i proxenetes. Els veïns sovint volien marxar del barri que quedava progressivament despoblat i no semblava haver-hi futur. El barri a més hi havia una gran mescla de minories ètniques i grups que desconfiaven entre sí. El que va passar a Balsall fa quinze anys és que diferents persones es van organitzar per millorar les condicions de vida al barri duent a terme diferents activitats a través d’un forum. La més urgent era erradicar la prostitució del carrer. Això es va aconseguir entre tots els veïns, traient cadires al carrer i pasant la tarda apuntant les matrícules dels cotxes que llogaven els serveis de les putes. Després es feia pública una llista de la clientela. Això va dissuadir els clients, però no els xulos, que es van enfrontar als veïns. Les amenaces als líders veïnals van ser respostes amb l’acció col·lectiva que va decidir als xulos a buscar-se la vida a una altra banda. A partir d’aquest èxit es van començar a organitzar diferents activitats, la més destacable la millora dels parcs i jardins de la zona per a fer-los segurs. El sistema funciona en bona mesura a través de la co-gestió entre veïns i ajuntament de manera que els veïns senten l’espai com a propi i en tenen millor cura. D’altra banda, espais abandonats com solars han estat segats i arreglats per part dels veïns recuperant els camins circumdants que es veuen com a més segurs.

Abans

Balsall Heath en el passat

 

Després

i després de l'acció veïnal

 

L’experiència de Balsall mostra la relació entre les comunitats i l’espai, i la necessitat d’estar arrelats a un lloc específic i treballar-lo per a aconseguir millor qualitat de vida i dotar-lo de personalitat. En part aquests esforços han donat fruit per la perseverància de Dick Atkinson, un sociòleg que va deixar l’acadèmia per implicar-se en la millora de Balsall i que ha escrit coses tan interessants com aquesta. Prenem nota de que hi ha gent així?  Perquè us feu una idea de l’impacte de l’experiència de Walsall Head, us deixo un video on s’explica com la classe política britànica i en concret el partit conservador s’ha interessat per les propostes que es van dur a terme allà.