De Madrid Vs. Barcelona a Madrid+Barcelona

1248055273975capitales-detdn

Gràfic comparatiu de Público entre les dues capitals

Avui el diari Público porta a la seva portada els dos models econòmics i de lideratge de Madrid i Barcelona. En un reportatge de 4 pàgines, exposa les diferències entre les dues ciutats. Mentre que Madrid es centra en els serveis, sobretot financers, i s’ha beneficiat de la privatització dels monopolis estatals, Barcelona té un fort component industrial (que es situa a la regió metropolitana i no a la ciutat mateixa) i està més orientada a l’exportació. Tot i que en l’article adjunt al reportatge de Martí Parellada es fa referència a la governança de les dues ciutats, aquest no és un tema en el qual s’aprofundeixi massa. I és que en termes de governança hi ha un conjunt de diferències que donen a Madrid certes avantatges competititives:
•    Madrid va integrar la majoria de Municipis creant una macrociutat amb un sol ajuntament. El model de Barcelona es basa en l’autonomia municipal dels diferents ajuntaments tot i que siguin contigus a la ciutat central. Això es pot explicar per la distribució del teixit productiu a la regió metropolitana de Barcelona que fa que aquesta sigui policèntrica en el sentit que té diferents subcentres rellevants (Sabadell, Terrassa, Mataró o fins i tot L’Hospitalet).
•    Madrid disposa d’un instrument com és la Comunitat Autònoma que inclou en gran mesura la ciutat de Madrid i la seva perifèria, mentre que Barcelona va lligada a la resta de Catalunya, cosa que pot esdevenir una avantatge o un inconvenient depenent del moment. En termes de coordinació implica que els interessos de la regió s’han de posar en comú amb els interessos de la resta del territori
•    Madrid, en tal que capital de l’Estat, ha atret a la majoria d’empreses multinacionals, que prefereixen estar aprop d’on es situa el poder polític. L’Estat a més, ha potenciat aquest fenomen dotant a la capital de majors i millors infrastructures.

Si bé aquests tres punts representen avantatges competitives per a Madrid, tot apunta que de cara al futur immediat cal plantejar-se la dicotomia Madrid/Barcelona com a complementaria, més que com a antagònica. En aquest sentit, tal i com l’article de Público revela, els dos models són prou diferenciats com per no haver de competir, i s’està donant una interdependència que no pot ser més que creixent. En els propers anys.

Advertisements

Les ciutats a la expo 2010

Una de les tendències generals del segle XXI que apareix en tots els articles de governança urbana actuals és que les ciutats obtenen més competències i poder polític i econòmic, passant a ser cada cop més un actor a escala global que opera de forma autònoma als Estats-nació. La crisi del petroli i de l’estat del benestar es tradueix així en un desequilibri territorial creixent entre zones riques i pobres dins els Estats-nació.

Les exposicions universals, que van néixer com a fires on el països mostraven el seu grau de desenvolupament capitalista i industrial, s’estan adaptant a aquesta realitat. L’any 2010 l’exposició universal de Shangai acollirà per primera vegada a a ciutats com a actors econòmics que presenten els seus avenços. Quatre ciutats espanyoles hi acudiran: Barcelona, Bilbao, Madrid i Santiago de Compostela. Pel que fa a Barcelona, els “avenços” a exportar seran el districte 22@ i la renovació de ciutat vella. 

Estic segur que això revitalitzarà les exposicions universals com a grans esdeveniments de reforma urbana i d’escalament de posicions en la jerarquia urbana global. Llàstima que a Zaragoza li hagi arribat tard aquest canvi en el plantejament de les expos, encara que la ciutat sembla haver aprofitat les oportunitats de creixement que li brindava l’esdeveniment (ho sabrem en els propers anys quan el districte creat per a la exposició es converteixi o bé en un 22@ o bé en un parc del fòrum, o sigui un lloc desert).

Haurem de veure quan les expos passen a ser totalment urbana i deixa enrera l’estructura de pavellons representant els Estats-nació. De moment la expo de Shangai ja es situa al voltant de la qualitat de vida urbana. I no és casual (gens) que s’organitzi a la Xina.