Ecosocialisme o barbàrie

Reflexionant sobre l’ecologisme i la sostenibilitat, he arribat a l’astuta conclusió que una postura ecologista coherent no es pot dissociar d’una de socialista. El creixement sostenible és inviable mentre es tracti de creixement capitalista. I això no és una cosa que em tregui de la màniga jo per ser un rojillo, sinó que està implícit en la definició del capitalisme mateix. Com a sistema econòmic, es basa en la creació de riquesa a partir de l’intercanvi econòmic maximitzador, i qualsevol fre a aquest intercanvi és anar contra el sistema….

Total, que ens calen propostes ecosocialistes. I no, no em refereixo a l’ecopijisme de pandereta practicat pels senyors d’ICV. Vull dir ecosocialisme de debò.

Advertisements

Ecologisme neoliberal

Per primer cop faig un post mencionant explícitament el tercer apartat del subtítol d’aquest bloc (medi ambient) que havia anat quedant aparcat. I és que l’ecologia està de moda. Al Gore ens va previndre l’any passat sobre les maldats del canvi climàtic i cada cop més hi ha una consciència sobre que cal fer alguna cosa. Ara bé, la majoria de propostes són de caràcter neoliberal. El neoliberalisme proposa qe davant una situació de crisi s’ha d’incentivar la oferta i que les forces productives (les empreses) han de competir en el mercat que s’autorregula. Incentivar l’oferta vol dir fer més competitiu el producte de l’empresa a través de reduir costos i legislació que freni la productivitat empresarial: fora lleis laborals, fora lleis de regulació de les empreses etc. En l’àmbit de l’ecologisme aquest paradigma passa per incloure la qüestió ecològica dins la roda: crear un mercat ambientalista, fomentar el consum de producte que respecti la natura, incentivar a les empreses energètiques a dur a terme tasques ‘compensadores’ perquè ven etc. És la famosa idea de ‘green is green’ que els ecologistes pro-sistema s’aferren a defensar i que va molt lligada a la idea del capità enciam ‘els petits canvis són poderosos’.

Però un ecologisme útil passa per replantejar-se tres o quatre idees estructurals del capitalisme fins i tot si no ens plantegem desmuntar-lo (que també). En primer lloc el mercat i la oferta de productes ecològics no solucionarà el problema del canvi climàtic. Està molt bé canviar la bombeta i posar un dissipador a l’aixeta, però qui regula l’ús de l’energia que fan les empreses? En segon lloc no només hem de disminuir el consum energètic sinó que cal un nou model de producció de l’energia descentralitzat. Avui dia ja és possible que un poble o ciutat s’autoabasteixi energèticament, almenys pel que fa a l’energia elèctrica. L’únic perdedor d’un model així són les grans corporacions de l’energia elèctrica que prefereixen construir línies de molt alta tensió i dir que qui s’hi oposa és un primitivista. Si s’apliqués un model així, les grans inversions en centrals energètiques encara no amortitzades es perdrien per sempre. És més fàcil comprar empreses d’energies renovables i dir que el 10 o 15 % d’energia que produeixen és ecològica. Vaig llegir una teoria conspirativa fa poc que deia que l’amenaça del canvi climàtic apareixia tant als mitjans perquè era la coartada per el retorn de l’energia nuclear. No sé si és cert però en tot cas demostra que un ecosocialisme de debò de debò (i ja sabeu perquè ho poso dos cops i no un) passa per proposar un model que respecti el territori i acabi amb els monopolis energètics que mai seran la solució. Pròximament, més sobre el tema.