El sincrotró i la nova economia

Avui s’inaugura el Sincrotró Alba, un projecte cofinançat pel govern autonòmic i el govern central que portava molts anys en desenvolupament. La idea de posar un sincrotró va ser de Pujol en tornar d’una visita a Sillicon Valley. Aleshores es va parlar força de generar un ‘Silicon Vallès’ que seguís l’estela del que estava passant als Estats Units. Estem parlant de finals dels anys noranta, si no vaig equivocat.  Una dècada més tard s’inaugura el sincrotró. Tindrà una gran rellevància econòmica degut a que atraurà empreses d’arreuq ue voldran fer servir l’equipament i generarà nous tipus d’ocupació basada en el coneixement. El projecte, a més, està inserit en l’anomenat triangle de la innovació, un consorci format per Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí.  EL fet que el Sincrotró estigui situat al costat de la UAB també permet pensar que es sumaran sinèrgies (Mireu el mapa adjunt).

El sincrotró es pot entendre com un símbol de transformació de l’economia.  Està situat en la comarca més industrial de Catalunya (juntament amb el Baix Llobregat) i forma part d’un gran projecte de transformació que inclou la UAB el parc tecnològic del Vallès i ESADE-CReapolis. Tot i aquest potencial transformador, tal i com estic veient a la tesi, cal tenir present que els contextos nacionals segueixen pesant, i que tenim el mercat de treball que tenim, amb baixa productivitat (o sigui salaris baixos combinats amb moltes hores de feina) i molts segmentat,  amb una part dels treballadors molt protegida i una d’altra (especialment els joves) molt precaria. Això pot afectar als esforços cap a la transformació en la nova economia i exigeix polítiques amb una perspectiva nacional (i vull dir espanyola). Així, cal un marc regulador que porti cap a la productivitat, entre d’altres coses que primi el capitalisme productiu (producció de béns i serveis)  a l’especulatiu (inversió en bombolles especulatives ja sigui de les .com o la del totxo). I això, ens agradi o no, significa una acció més decidida per part de l’estat.

Advertisements

Les ciutats i la refundació del capitalisme

És possible que “la refundació del capitalisme” que negociaran aquest cap de setmana les 20 superpotències del món iPoblenou Espanya serveixi per a posar les bases per a una nova etapa de creixement capitalista basat en la globalització i la interdependència econòmica entre Estats. L’acord sobre unes normes financeres internacionals que regulin els mercats es podria entendre com l’adaptació dels Estats a l’economia global, creant les institucions i infrastructures necessàries per a regular-la. O sigui, una cosa semblant al que es va fer a principis del segle passat després del crac del 29 però a escala global. Sigui com sigui tothom sembla estar d’acord en que el capitalisme ha superat un estadi i que arriba una nova etapa. Quin és el paper de les ciutats en aquest nou panorama? Tornar a una regulació més forta per part dels Estats, pot significar menys independència de les ciutats per a elaborar les seves estratègies de creixement i atracció de talent. D’altra banda, és a les ciutats on cada cop es concentra més i més població, de tal manera que l’economia global passa pels grans centres urbans.

Cada cop que es reflexiona d’una nova etapa del capitalisme es tendeix a oblidar que gran part de les estructures de l’etapa anterior segueixen existint.  Les formes de vida lligades a cada un d’aquests moments històrics, que s’han succeït ràpidament, segueixen existint. Socialment, són considerades obsoletes o caduques, i per tant, són cada cop menys desitjades (i finalment, algunes acaben per desaparèixer). La vida i el treball rural als pobles o la vida del treballador fordista que estava tota la seva carrera professional dins la mateixa gran empresa (fins i tot dins el mateix recinte) . L’emprenedor connectat a la xarxa i en xarxa és el nou treballador tipus, que desenvolupa la seva creativitat i pensa en solucions innovadores.Sobre la brillant economia del coneixement segueix existint una indústria manufacturera i una agricultura que sustenten tot el sistema. Les ciutats desenvolupades malden per convertir-se en centres on els nous serveis i manufactures siguin pensats i dissenyats, mentre que siguin produïts a països en desenvolupament on és molt més barat. En aquestes ciutats, però, hi ha una massa de treballadors que no treballen directament en l’economia del coneixement però que ofereixen serveis i productes als treballadors del coneixement (tal i com deia Saskia Sassen). A la vegada, unes ciutats cada cop més pensades per a la èlit dels treballadors qualificats expulsa a la resta d’habitants de forma conscient o inconscient.

Així doncs, segons el discurs dominant tenim unes ciutats creatives i innovadores que han d’atraure ‘talent’ de fora i retenir-lo per a millorar la situació econòmica. No obstant, també s’hauria de promoure el talent propi de la ciutat, i no necessàriament des d’una posició capitalista (aquell talent que pugui produir rendiment econòmic) sinó des d’una posició de drets de ciutadania, donant a tots els ciutadans els espais i les capacitats per desplegar el seu potencial creatiu. Un cop es donin aquestes circumstàncies, una part d’aquesta creativitat s’encaminarà cap a la generació d’empreses, mentre que l’altra romndrà en l’esfera de la societat civil.