13 i 14 de desembre, presentació de resultats del projecte CREAURBS

Imatge

El proper mes de desembre presentem, a la UB, els resultats del projecte I+D CREAURBS en el qual alguns membres del CRIT, liderats per Montserrat Pareja-Eastaway, hem estat treballant des de 2010. El projecte es centra en analitzar l’economia de València, Bilbao, Barcelona i Madrid i veure en quina mesura han adoptat formes d’economia del coneixement i de la cultura, incloent la creació de continguts digitals i els sectors intensius en coneixement. El projecte pretén ser una continuació, o partir de, el projecte ACRE amb el qual vam estar trebllant entre 2006 i 2010.

Podeu trobar més informació de l’esdeveniment aquí i la butlleta d’inscripció aquí.

Advertisements

Sobre les Jornades Ciudades Creativas Madrid 2011

Des de 2008 la fundació Kreanta porta a terme les jornades sobre ciutats creatives amb l’objectiu de posar en comú experiències entre gestors culturals, urbanistes i actors de promoció econòmica al voltant de la creativitat a les ciutats. Un cop passada l’eufòria per la creativitat en les ciutats, els gestors urbans es decanten ara cap al concepte d’smart cities, (del qual podeu llegir-ne una reflexió profunda a la trama urbana), cosa que sembla fer perdre certa pistonada a les jornades.

El programa de les Jornades de Madrid va ser un batibull de propostes força diferents, des de ponents acadèmics a polítics i gestors d’equipaments culturals, passant per la gent que defensa el procomún com a forma de distribució i manteniment de béns col·lectius i elaborats entre tots. També hi havia convidats de països d’Amèrica Llatina com Argentina, Brasil o Colombia. El resultat de tanta barreja van ser unes jornades profundament desiguals, amb ponents de molta alçada i d’altres amb molt discurs i poc contingut (fins i tot vam acabar fent una performance col·lectiva imitant una tempesta).

D’entre les diferents ponències en ressalto tres (malauradament no puc incrustar el video aquí, us deixo el link):

  • Josep Ramoneda sobre la crsisi que estem vivint que és de caràcter cultural i no només econòmic. Val la pena escoltar al ara ja ex-director del CCCB, serveix per fer-se una idea de la magnitud de la tragèdia amb la seva no renovació
  • Jorge Wagensberg,exdirector de Cosmocaixa, sobre el paper de la ciència com a motor de canvi social.
  • Juan Freire , de medialab prado, fent una crítica potent al concepte s’smart cities i proposant el concepte d’smart citizens

Aquestes tres ponències i algunes més van fer que les jornades valguéssin la pena, després de tot. Espero que us agradin.

III Jornades de Ciutats Creatives: Algunes conclusions

Aquest dijous i divendres passats van tenir lloc les III Jornades de ciutats creatives a Zaragoza, organitzades per la fundació Kreanta i amb el títol “El impacto de la cultura en el territorio y la economía de las ciudades”. Les jornades van estar plenes de ponències interessants. Alguna espero fer-ne menció aviat en un post específic. A continuació poso 8 grans conclusions que he tret de les jornades, bàsicament partint de les aportacions de l’economista  Xavier Greffe i del geògraf  Allen J. Scott, ambdós experts en industries culturals i ciutats:

 

  1. Parlar de “ciutats creatives” és redundant. Les ciutats són, per definició, els llocs on es generen interaccions, innovació i noves idees.
  2. S’ha considerat que la creativitat era conseqüència de l’existència d’atmosferes culturals. En conseqüència les ciutats han creat grans equipaments culturals per a fomentar aquestes atmòsferes. No obstant, els equipaments culturals són un resultat de l’existència d’atmosferes culturals i no agents causants.
  3. Cal certa igualtat social per tal d’aconseguir un entorn on qualsevol pugui tenir i disseminar les seves idees.
  4. Cal fomentar la cultura de projectes, és a dir la idea que qualsevol persona pot formar part d’una comunitat que s’associï per solucionar un problema.
  5. La creativitat vé de la transgressió i la mescla cultural. Les minories són molt més creatives en temes d’emprenedoria que la població autòctona.
  6. Cal entendre la creativitat com un procés social arrelat en l’espai i el temps i preguntar-se quines són les condicions socials que produeixen formes específiques de creativitat que apareixen en un lloc i moment determinats.
  7. Més que una classe creativa, hi ha una nova classe servil generada per l’economia cognitiva i del coneixement
  8. Més que parlar d’atraure “talent” s’hauria de parlar de capital humà de diferents tipus, i plantejar-se quines oportunitats pot aprofitar cada tipus de capital humà.

Bonus: Aquí podeu veure una notícia de l’esdeveniment on l’equip del CRIT surt entre el públic. Per als que em coneixeu, on és Wally?

Birmingham (I)

CIMG1599Ja fa dues setmanes que, en motiu de la tesi, estic vivint a Birmingham. La idea és entrevistar institucions tant públiques com privades involucrades en el desenvolupament econòmic de la regió i en la formació dels treballadors, a fi de comparar la conurbació de West Midlands, de la qual Birmingham forma part, amb la Regió Metropolitana de Barcelona.

He pogut comprobar, a través de la reacció dels meus amics i coneguts, el poc coneixement que hi ha sobre la ciutat de Birmingham. El desenvolupament històric de la ciutat la fa poc atractiva pel turisme i a diferència d’altres ciutats angleses com Manchester o

Liverpool, no ha sabut capitalitzar el seu passat industrial en forma d’atraccions per a la població. Birmingham va ser el cor de l’industrialització anglesa a partir del segle divuit. A diferència de les grans ciutats tèxtils del nord d’Anglaterra, el seu model productiu es basava en una xarxa de petits tallers d’artesans que es complementaven entre si i que produïen una gran diversitat d’objectes, des d’armes a botons, passant per agulles, monedes, joguines, plomes estil·logràfiques o llits. Per aquesta raó era coneguda com la ciutat dels mil negocis. Aquestes xarxes de productors rebien les primeres matèries a través d’uns canals construïts per a comunicar les poblacions veïnes, riques en metall i carbó, amb la ciutat. Més endavant es va crear la línia de ferrocarril que era encara més eficient que els canals per al transport. Els tallers dels artesans es distribuïen espacialment per la ciutat agrupats en districtes o barris, i hi havia una alta especialització i menys polarització social que en d’altres ciutats angleses. Per exemple era fàcil ascendir en l’escala social.

No obstant tot aquest centre productiu que era sostenible socialment i ambiental va desaparèixer amb l’arribada del fordisme. L’increment de la demanda va provocar una concentració empresarial. La indústria de guerra, una de les branques d’activitat de la ciutat, va créixer amb l’esclat de la primera guerra mundial (1914-1918) i va transformar la ciutat per sempre. Després de la guerra la indústria automobilística va començar a monopolitzar tota l’activitat econòmica i va convertir la ciutat en una ciutat pensada per als cotxes, amb grans autopistes creuant el centre. Això va ser possible perquè durant la segona guerra mundial gran part de la ciutat va ser arrasada per la Luftwaffe alemanya. Després de la segona guerra mundial, la cosa anava sobre rodes i hi havia un atur de l’1 per cent. Fins que va arribar la crisi del fordisme i de l’indústria de l’automòbil, i l’atur es va enfilar fins al 40 per cent als anys setanta i vuitanta.

L’aposta pel turisme de negocis va fer remuntar l’economia i als anys noranta es van fer grans millores al centre que encara continuen. No obstant, s’ha apostat massa pels centres comercials (n’hi ha 4 en tres quilòmetres quadrats) i es nota la falta de personalitat de la ciutat, on tot és nou i recent construït. En aquest panorama, estan sortint algunes iniciatives endògenes interessants pel que fa a la nova economia, com el distrcite de la joiera o la custard factory

La Custard Factory a l'Eastside

La Custard Factory a l'Eastside

Barcelona connectada

El Museu d’història de Barcelona ha organitzat una exposició molt interessant titulada Barcelona Connectada, al saló del Tinell. L’exposició mostra l’impacte en tots els àmbits que la onada migratòria que va començar l’any 98 ha tingut sobre la ciutat, reflexionant sobre què ha aportat aquesta immigració a la ciutat i com s’hi ha vinculat. La exposició és interessant perquè trenca molts tòpics i mostra, amb dades, com no s’estan creant guettos dins la ciutat sinó que la immigració s’està distribuïnt per tot l’àmbit metropolità. Igualment es mostra com antigues activitats en crisi han estat recuperades per nous emprenedors estrangers. Per exemple la preponderància dels xinesos dins el sector tèxtil s’explica per un canvi en les rutes d’importació i exportació que fa que siguin els emprenedors idonis per a aquest sector, que té molta vinculació amb la Xina.

Taula rodonaEn el marc d’aquesta exposició ahir es va organitzar una taula rodona sobre el paper dels immigrants creatius en la ciutat, i com poden contribuir a crear una ‘ciutat creativa’. En aquesta taula rodona l’equip ACRE, representat per Lídia Garcia, vam exposar els resultats de la nostra recerca sobre els immigrants creatius i del coneixement a Barcelona. Us deixo aquí el powerpoint de la presentació (en català).

Per cert que el museu segueix organitzant taules rodones que semblen interessans, podeu trobar el programa aquí