13 i 14 de desembre, presentació de resultats del projecte CREAURBS

Imatge

El proper mes de desembre presentem, a la UB, els resultats del projecte I+D CREAURBS en el qual alguns membres del CRIT, liderats per Montserrat Pareja-Eastaway, hem estat treballant des de 2010. El projecte es centra en analitzar l’economia de València, Bilbao, Barcelona i Madrid i veure en quina mesura han adoptat formes d’economia del coneixement i de la cultura, incloent la creació de continguts digitals i els sectors intensius en coneixement. El projecte pretén ser una continuació, o partir de, el projecte ACRE amb el qual vam estar trebllant entre 2006 i 2010.

Podeu trobar més informació de l’esdeveniment aquí i la butlleta d’inscripció aquí.

Advertisements

Sobre les Jornades Ciudades Creativas Madrid 2011

Des de 2008 la fundació Kreanta porta a terme les jornades sobre ciutats creatives amb l’objectiu de posar en comú experiències entre gestors culturals, urbanistes i actors de promoció econòmica al voltant de la creativitat a les ciutats. Un cop passada l’eufòria per la creativitat en les ciutats, els gestors urbans es decanten ara cap al concepte d’smart cities, (del qual podeu llegir-ne una reflexió profunda a la trama urbana), cosa que sembla fer perdre certa pistonada a les jornades.

El programa de les Jornades de Madrid va ser un batibull de propostes força diferents, des de ponents acadèmics a polítics i gestors d’equipaments culturals, passant per la gent que defensa el procomún com a forma de distribució i manteniment de béns col·lectius i elaborats entre tots. També hi havia convidats de països d’Amèrica Llatina com Argentina, Brasil o Colombia. El resultat de tanta barreja van ser unes jornades profundament desiguals, amb ponents de molta alçada i d’altres amb molt discurs i poc contingut (fins i tot vam acabar fent una performance col·lectiva imitant una tempesta).

D’entre les diferents ponències en ressalto tres (malauradament no puc incrustar el video aquí, us deixo el link):

  • Josep Ramoneda sobre la crsisi que estem vivint que és de caràcter cultural i no només econòmic. Val la pena escoltar al ara ja ex-director del CCCB, serveix per fer-se una idea de la magnitud de la tragèdia amb la seva no renovació
  • Jorge Wagensberg,exdirector de Cosmocaixa, sobre el paper de la ciència com a motor de canvi social.
  • Juan Freire , de medialab prado, fent una crítica potent al concepte s’smart cities i proposant el concepte d’smart citizens

Aquestes tres ponències i algunes més van fer que les jornades valguéssin la pena, després de tot. Espero que us agradin.

Retenir el talent?

Barcelona atrau talent, però el reté?Avui m’he assebentat d’un cas curiós que m’ha semblat interssant de comentar. Una petita empresa de software de Barcelona ha estat contractada per una empresa de Berlín que té un portal de xarxes socials. Fins a qui tot normal. O no. Un dels principals problemes de les empreses petites és afrontar la internacionalització i passar de treballar als mercats locals de la pròpia ciutat. Com ha estat possible aconseguir aquest tipus de contracte? Doncs gràcies als llaços febles, una cosa que m’obsessiona en els darrers temps i que explica gran part dels èxits empresarials. Resulta que algú que ara treballa a Berlín havia treballat a Barcelona amb la petita empresa barcelonnina i al arribar a Berlín, i davant d’un tipus de feina que es pot fer en qualsevol lloc, no ha dubtat en recomanar l’empresa que, a més, treballava amb un pressupost més ajustat que les seves competidores berlineses.

Així doncs, fins a quin punt és important retenir talent per a l’economia d’una ciutat? Sembla que també és important mantenir xarxes, més que mantenir físicament a les persones en un determinat lloc geogràfic. Per cert, que recentment des del bloc de xarxes socials s’analitzen els llaços febles al facebook, i és altament interessant.

Recull de noticies sobre ciutats.

Avui ha tingut lloc el ‘I Encuentro Internacional de Arquitectura y Filosofía’ a la Universidad Europea de Madrid. La trobada posa en contacte a arquitectes i filòsofs per reflexionar sobre la ciutat i la metròpoli. Segons la notícia recollida per Público, es torna a la parcel·lació dels espais amb centre i perifèria. Podeu trobar els detalls de tota la notícia aquí

Mentrestant a El País publiquen un interessant reportatge sobre la primera ciutat completament sostenible, que s’ha desenvolupat, com no, a un país nòrdic, Suècia. Es tracta de ‘Symbiocity’ que, de fet, és un barri d’Estocolm. Tot i que soni molt emocionant, un cop repassem l’article veiem que el projecte no és per tirar cohets:

Con el apoyo del Gobierno sueco y la colaboración de más de un centenar de empresas, SymbioCity ha empezado a dar resultados. En menos de cinco años, el impacto medioambiental se ha reducido en más de un 50%. La clave ha sido un pormenorizado estudio de las sinergias. Por un lado se han aprovechado las distintas fuentes de energía natural. La solar, por medio de paneles integrados en cada vivienda; la eólica, con un parque de molinos de viento; y la hidráulica, como parte del diseño del espacio a través de canales que recogen el agua de lluvia y la llevan por toda la ciudad.

Por otro, se ha definido una cadena de tratamiento de residuos a largo plazo. De este modo, por ejemplo, “la basura orgánica de cada hogar se recicla en biosólidos que más tarde servirán de abono para las plantas. De estas plantaciones se extraerá biofuel que, después de su tratamiento, volverá a la casa transformado en energía calorífica y electricidad en tan sólo unos meses”, explica Freudenthal. El consumo de agua también se ha reducido. Frente a los 200 litros al día que suele consumir una persona, el rango actual se sitúa entre los 100 y los 150 litros, aunque la tendencia es bajar este margen aún más.

Perquè us feu una idea, a Barcelona durant la sequera ja vam reduir el consum d’aigua fins al voltant dels 100 litres per habitant, una xifra realment baixa, i sense tenir instal·lacions especialment noves o eficients (Recordeu la supercanyeria que perdia milers de litres al dia?). Total, tot i que la iniciativa és fantàstica, cal posar-la en el seu context, i veure les seves limitacions. La notícia completa, aquí

Ciutats i xarxes socials

Fa un temps (més d’un any) us parlava de la força dels llaços febles. La idea, sorgida d’un article de Granovetter de l’any 1974, és que tots tenim una sèrie d’amics propers i una sèrie de coneguts. Amb els amics fem la nostra vida diaria i intercanviem informació.  A través dels coneguts, ens arriba informació que d’una altra manera no ens arribaria i ens permet estar “connectats al món”.Això ens permet des de saber noticies que no difonen els mitjans a rebre ofertes de feina, recomanacions de llibres o informació sobre concerts.

Seguint aquesta idea, les ciutats han estat i són llocs on es generen aquests contactes de coneguts a través dels quals podem accedir a informació del sistema social a priori allunyada de nosaltres. Així, les ciutats es converteixen en nodes dins els fluxes d’informació per simple acumulació  de persones que interactuen entre elles dins les ciutats. Tot i que tots seguim mantenint la nostra comunitat propera (els nostres amics del barri, per exemple) a la ciutat es poden multiplicar els coneguts a través dels quals ens arriba informació i als quals enviem informació. Així és com funciona el boca orella entre grups d’amics i coneguts. A més, les ciutats són un continu entrar i sortir de persones que transporten la informació i la xarxa a d’altres punts del territori.

L’aparició d’internet no ha fet més que fer visible tot aquest mecanisme. Al meu facebook, per exemple,hi tinc els meus amics propers i una llarga lista de coneguts o llaços febles, a través dels quals m’arriba moltíssima informació. Al twitter hi tinc unes poques amistats i la resta són llaços febles.  De fet es diu que en el darrer teratrèmol de la Xina, la informació va arribar abans via Twitter que via teletips de les agències. Plànol de Paris seguint l'art de complexcity

El que és interessant de tots aquests aplicatius és que no aconsegueixen que s’oblidi el territori. fixeu-vos com a les vostres xarxes socials d’internet hi teniu sempre un grup localitzable territorialment, i en menor mesura per una àrea temàtica (per exemple excompanys d’idiomes) això té la seva lògica donat que les xarxes socials d’internet, especialment les que tenen èxit, reprodueixen les xarxes que creem fora d’internet i les fan visibles. Jo ara tinc contacte amb ‘llaços febles’ que havia perdut i que viuen aprop meu, i a la vegada m’entra informació de gent llunyana (amics dels meus amics) que em permet  saber, per exemple, que a Saragossa es fa una concentració contra els atacs d’Israel i moure’m per veure si se’n fa una a Barcelona i preguntar-ho als de la xarxa més propera.

És interessant estudiar com es conformen aquestes xarxes i la seva importancia en la vida d’una ciutat o d’una regió metropolitana. Ara mateix al projecte ACRE estudiem, entre d’altres, les xarxes que creen els immigrants qualificats que vénen a treballar a Barcelona i com es connecten amb la resta de xarxes de la ciutat. Tant de bo li pogués dedicar més temps.

A la imatge, art a partir del plànol de París.

Les ciutats i la refundació del capitalisme

És possible que “la refundació del capitalisme” que negociaran aquest cap de setmana les 20 superpotències del món iPoblenou Espanya serveixi per a posar les bases per a una nova etapa de creixement capitalista basat en la globalització i la interdependència econòmica entre Estats. L’acord sobre unes normes financeres internacionals que regulin els mercats es podria entendre com l’adaptació dels Estats a l’economia global, creant les institucions i infrastructures necessàries per a regular-la. O sigui, una cosa semblant al que es va fer a principis del segle passat després del crac del 29 però a escala global. Sigui com sigui tothom sembla estar d’acord en que el capitalisme ha superat un estadi i que arriba una nova etapa. Quin és el paper de les ciutats en aquest nou panorama? Tornar a una regulació més forta per part dels Estats, pot significar menys independència de les ciutats per a elaborar les seves estratègies de creixement i atracció de talent. D’altra banda, és a les ciutats on cada cop es concentra més i més població, de tal manera que l’economia global passa pels grans centres urbans.

Cada cop que es reflexiona d’una nova etapa del capitalisme es tendeix a oblidar que gran part de les estructures de l’etapa anterior segueixen existint.  Les formes de vida lligades a cada un d’aquests moments històrics, que s’han succeït ràpidament, segueixen existint. Socialment, són considerades obsoletes o caduques, i per tant, són cada cop menys desitjades (i finalment, algunes acaben per desaparèixer). La vida i el treball rural als pobles o la vida del treballador fordista que estava tota la seva carrera professional dins la mateixa gran empresa (fins i tot dins el mateix recinte) . L’emprenedor connectat a la xarxa i en xarxa és el nou treballador tipus, que desenvolupa la seva creativitat i pensa en solucions innovadores.Sobre la brillant economia del coneixement segueix existint una indústria manufacturera i una agricultura que sustenten tot el sistema. Les ciutats desenvolupades malden per convertir-se en centres on els nous serveis i manufactures siguin pensats i dissenyats, mentre que siguin produïts a països en desenvolupament on és molt més barat. En aquestes ciutats, però, hi ha una massa de treballadors que no treballen directament en l’economia del coneixement però que ofereixen serveis i productes als treballadors del coneixement (tal i com deia Saskia Sassen). A la vegada, unes ciutats cada cop més pensades per a la èlit dels treballadors qualificats expulsa a la resta d’habitants de forma conscient o inconscient.

Així doncs, segons el discurs dominant tenim unes ciutats creatives i innovadores que han d’atraure ‘talent’ de fora i retenir-lo per a millorar la situació econòmica. No obstant, també s’hauria de promoure el talent propi de la ciutat, i no necessàriament des d’una posició capitalista (aquell talent que pugui produir rendiment econòmic) sinó des d’una posició de drets de ciutadania, donant a tots els ciutadans els espais i les capacitats per desplegar el seu potencial creatiu. Un cop es donin aquestes circumstàncies, una part d’aquesta creativitat s’encaminarà cap a la generació d’empreses, mentre que l’altra romndrà en l’esfera de la societat civil.

Ciudades enredadas

M’ha arribat via xarxes (com quasi tot el que m’arriba a través d’internet) un bloc sobre ciutats que no puc deixar de recomanar: ciudades enredadas, escrit per Juan Freire (aquí el seu bloc personal). El bloc tracta més o menys els temes que intenta tractar aquest però millor i més: societat del coneixement, ciutats, innovació. sostenibilitat… trobar un bloc que està tan bé et fan venir ganes de plegar, però vaja, jo sóc un simple aficionat… Juan, jo de gran vull ser com tu!