Expo Zaragoza 2008: l’intent de pujar en l’escala global de ciutats.

Falta un any per la inauguració de la Expo de Zaragoza basada en la cultura de l’aigua (serà al desembre de 2008). La ciutat es prepara per fer un salt qualitatiu dins la jerarquia de ciutats europees i, en certa mesura, posar-se en el mapa de ciutats. Des de fa anys, els Jocs Olímpics, les Exposicions universals i les capitalitats culturals serveixen per a atraure inversions i visitants a les ciutats, a la vegada que se’ls dóna la possibilitat de cridar l’atenció sobre la seva renovació. Aquest tipus d’esdeveniments permet també una reestructuració urbana. A Barcelona tenim una llarga tradició des del segle XIX: l’exposició universal de 1888, la de 1929, el congrés eucarístic de 1952, els Jocs Olímpics, i el Fòrum de les cultures de 2004.

 

Zaragoza vol aprofitar la seva recuperada connectivitat entre Madrid i Barcelona via AVE amb uan empenta decisiva en termes de reestructuració urbana. El complex de la exposició pretén ‘obrir la ciutat al riu’ de forma similar a com Barcelona va recuperar el front litoral amb els Jocs Olímpics. No obstant, on trobem més paral·lelismes és entre l’expo de Zaragoza i el Fòrum de les cultures de Barcelona. Els dos esdeveniments es basen en temes d’importància creixent, la multiculturalitat per una banda i la sostenibilitat per l’altra, sense que es generin debats que qüestionin els paradigmes dominants sobre aquests temes. Manuel Delgado va posar el títol de ‘feixisme postmodern’ a aquest tipus de pràctiques discursives en les quals hi ha un discurs benintencionat que legitima les pràctiques de desenvolupament capitalista a la ciutat. Cal afegir, a més, que aquests discursos provenen dels moviments socials transformadors i són apropiats i adaptats per les elits polítiques i econòmiques. En el cas del fòrum, per exemple, l’assalt a les instal·lacions per part dels moviments socials va ser saludat per megafonia amb un ‘ i aquí estan els nostres amics anitfòrum!’ en una clara apropiació, fins i tot, del discurs més inapropiable de tots.

 

A Zaragoza està passant quelcom similar. El moviment ecologista ha criticat amb duresa la suposada sostenibilitat del conjunt del desenvolupament urbà que s’està duent a terme (més info aquí), i que el riu sigui navegable. Però des del punt de vista de la classe política, això importa poc perquè si l’estratègia té èxit, Zaragoza es situarà en una ciutat atractiva per als negocis i la població qualificada. De fet, el recinte de la exposició es convertirà després en un parc empresarial d’última generació… Cal preguntar-se si tot això revertirà de forma positiva en els habitants de la ciutat o si, per contra, passarà com a Barcelona, on els interessos de la ciutat definits per les seves elits polítiques i econòmiques, ha xocat amb les necessitats dels seus habitants.

Advertisements

La sociologia urbana, avui

Fa poques setmanes es va celebrar el IX congrés espanyol de sociologia organitzat per la federació espanyola de sociologia (FES), del qual encara no havia parlat. És una bona ocasió per fer un repàs de per on van els trets avui dia dins la sociologia urbana. Les sessions de treball estaven organitzades en torn a temes com la mobilitat, la governança i l’impacte de la ideologia neoliberal en la gestió urbana. El conjunt de ponències posa de relleu que els temes més rellevants són els que tenen a veure amb les relacions de poder contemporànies que generen un model de ciutat que ha de ser ‘competitiva’ davant les altres ciutats. Aquest model de ciutat és la ‘ciutat empresa’ que vol atraure capital en forma de fluxos financers i de turisme ‘de qualitat’, és a dir, amb poder adquisitiu. Aquest model de ciutat necessita d’arquitectes estrella que potenciïn la ciutat com a marca (per exemple Foster o Jean Nouvel). L’objectiu dels projectes arquitectònics no va dirigit ja a millorar la ciutat sinó a fer-la més atractiva dins la competència global.

De la mateixa manera, apareix un discurs sobre la ‘cohesió social’ on la diversitat i la tolerància juguen un paper com a factors d’atracció (la ciutat com a mescla de cultures i font de diversitat) que xoca frontalment amb les pràctiques empresarials de la gestió urbana contemporània.

De tots aquests temes es va parlar durant les diferents sessions del congrés. A destacar la comunicació de la Sara Gonzalez de la Universitat de Leeds titulada ‘urbanismo neoliberal en las ciudades europeas’. La Sara va destacar a més que al Regne Unit tot el debat sobre la ciutat gira al voltant de la sostenibilitat. Si tenim en compte que el Regne Unit marca en tots els sentits l’agenda acadèmica i política europea avui dia, ja sabem (de totes formes ja s’intuïa) de què parlarem en els propers anys quan volguem estudiar la ciutat.

PS: Jo vaig fer la meva humil aportació parlant del costat fosc de la governança i com analitzar-la. Aquí teniu el powerpoint presentacion-marc-pradel.ppt

i aquí l’article sencer:

aproximacion-critica-al-discurso-de-la-gobernanza.pdf

Ja us aviso, la presentació és més dolenta que l’article, que a la vegada és força espès…