Innovació social a Birmingham: Balsall Heath

Fa uns dies em van convidar a visitar el barri de Balsall Heath per tal de conèixer una experiència de reconstrucció de les comunitats de barri que s’està donant a Birmingham. La visita la vaig fer amb un grup d’estudiants del màster en administració pública de la Universitat de Birmingham provinents de l’Àsia i l’Àfrica: Zimbabwe, Mozambic, La Índia, i La Xina. No eren, però, estudiants qualsevols. Aquell grup d’estudiants formaven part de les elits governants dels seus països, alguns situats a l’escala local, com la noia de la Xina, o d’altres situats a prop dels ministeris, com era el cas de l’home de Zimbabwe (el qual em va generar bastant de respecte per la seva actitud un cop vaig haver fet un repàs mental del funcionament de Zimbabwe).

Però tornem a Balsall Heath. És un districte tradicionalment marginal de Birmingham on es concentren minories ètniques i al voltant de les velles fàbriques abandonades ha aparegut en els darrers trenta anys la prostitució al carrer, controlada, com a tot arreu, per xulos i proxenetes. Els veïns sovint volien marxar del barri que quedava progressivament despoblat i no semblava haver-hi futur. El barri a més hi havia una gran mescla de minories ètniques i grups que desconfiaven entre sí. El que va passar a Balsall fa quinze anys és que diferents persones es van organitzar per millorar les condicions de vida al barri duent a terme diferents activitats a través d’un forum. La més urgent era erradicar la prostitució del carrer. Això es va aconseguir entre tots els veïns, traient cadires al carrer i pasant la tarda apuntant les matrícules dels cotxes que llogaven els serveis de les putes. Després es feia pública una llista de la clientela. Això va dissuadir els clients, però no els xulos, que es van enfrontar als veïns. Les amenaces als líders veïnals van ser respostes amb l’acció col·lectiva que va decidir als xulos a buscar-se la vida a una altra banda. A partir d’aquest èxit es van començar a organitzar diferents activitats, la més destacable la millora dels parcs i jardins de la zona per a fer-los segurs. El sistema funciona en bona mesura a través de la co-gestió entre veïns i ajuntament de manera que els veïns senten l’espai com a propi i en tenen millor cura. D’altra banda, espais abandonats com solars han estat segats i arreglats per part dels veïns recuperant els camins circumdants que es veuen com a més segurs.

Abans

Balsall Heath en el passat

 

Després

i després de l'acció veïnal

 

L’experiència de Balsall mostra la relació entre les comunitats i l’espai, i la necessitat d’estar arrelats a un lloc específic i treballar-lo per a aconseguir millor qualitat de vida i dotar-lo de personalitat. En part aquests esforços han donat fruit per la perseverància de Dick Atkinson, un sociòleg que va deixar l’acadèmia per implicar-se en la millora de Balsall i que ha escrit coses tan interessants com aquesta. Prenem nota de que hi ha gent així?  Perquè us feu una idea de l’impacte de l’experiència de Walsall Head, us deixo un video on s’explica com la classe política britànica i en concret el partit conservador s’ha interessat per les propostes que es van dur a terme allà.

Birmingham (I)

CIMG1599Ja fa dues setmanes que, en motiu de la tesi, estic vivint a Birmingham. La idea és entrevistar institucions tant públiques com privades involucrades en el desenvolupament econòmic de la regió i en la formació dels treballadors, a fi de comparar la conurbació de West Midlands, de la qual Birmingham forma part, amb la Regió Metropolitana de Barcelona.

He pogut comprobar, a través de la reacció dels meus amics i coneguts, el poc coneixement que hi ha sobre la ciutat de Birmingham. El desenvolupament històric de la ciutat la fa poc atractiva pel turisme i a diferència d’altres ciutats angleses com Manchester o

Liverpool, no ha sabut capitalitzar el seu passat industrial en forma d’atraccions per a la població. Birmingham va ser el cor de l’industrialització anglesa a partir del segle divuit. A diferència de les grans ciutats tèxtils del nord d’Anglaterra, el seu model productiu es basava en una xarxa de petits tallers d’artesans que es complementaven entre si i que produïen una gran diversitat d’objectes, des d’armes a botons, passant per agulles, monedes, joguines, plomes estil·logràfiques o llits. Per aquesta raó era coneguda com la ciutat dels mil negocis. Aquestes xarxes de productors rebien les primeres matèries a través d’uns canals construïts per a comunicar les poblacions veïnes, riques en metall i carbó, amb la ciutat. Més endavant es va crear la línia de ferrocarril que era encara més eficient que els canals per al transport. Els tallers dels artesans es distribuïen espacialment per la ciutat agrupats en districtes o barris, i hi havia una alta especialització i menys polarització social que en d’altres ciutats angleses. Per exemple era fàcil ascendir en l’escala social.

No obstant tot aquest centre productiu que era sostenible socialment i ambiental va desaparèixer amb l’arribada del fordisme. L’increment de la demanda va provocar una concentració empresarial. La indústria de guerra, una de les branques d’activitat de la ciutat, va créixer amb l’esclat de la primera guerra mundial (1914-1918) i va transformar la ciutat per sempre. Després de la guerra la indústria automobilística va començar a monopolitzar tota l’activitat econòmica i va convertir la ciutat en una ciutat pensada per als cotxes, amb grans autopistes creuant el centre. Això va ser possible perquè durant la segona guerra mundial gran part de la ciutat va ser arrasada per la Luftwaffe alemanya. Després de la segona guerra mundial, la cosa anava sobre rodes i hi havia un atur de l’1 per cent. Fins que va arribar la crisi del fordisme i de l’indústria de l’automòbil, i l’atur es va enfilar fins al 40 per cent als anys setanta i vuitanta.

L’aposta pel turisme de negocis va fer remuntar l’economia i als anys noranta es van fer grans millores al centre que encara continuen. No obstant, s’ha apostat massa pels centres comercials (n’hi ha 4 en tres quilòmetres quadrats) i es nota la falta de personalitat de la ciutat, on tot és nou i recent construït. En aquest panorama, estan sortint algunes iniciatives endògenes interessants pel que fa a la nova economia, com el distrcite de la joiera o la custard factory

La Custard Factory a l'Eastside

La Custard Factory a l'Eastside