Gobernar la Barcelona real: Maragall y el derecho a la ciudad metropolitana

El pasado jueves se presentó el segundo libro de la colección Llegat Pasqual Maragall, impulsada por la Fundació Catalunya Europa. El libro en cuestión es Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana de Mariona Tomàs Fornés, compañera de la Universidad de Barcelona y experta en gobernanza metropolitana. El libro, de libre distribución, se puede descargar en PDF el siguiente link y se puede solicitar gratuitamente a la fundación.

La colección se inauguró con el libro “Catalunya xarxa de ciutats” un libro sobre Pasqual Maragall y el municipalismo que escribió el autor de este blog. Si en el primer libro se daba una visión transversal del pensamiento de Maragall, pensamiento basado en la colaboración en red y que se podía aplicar a distintas escalas, en este segundo volumen se analiza más en profundidad el intento de Maragall de articular un gobierno metropolitano que a la vez respetara la autonomía de cada uno de los municipios que forman el área metropolitana.

La historia de este intento es la misma que la de la mayoría de gobiernos metropolitanos de la época: en 1987 el gobierno de la Generalitat encabezado por Jordi Pujol, viendo un contrapoder en la Corporación metropolitana de Barcelona decide suprimirla y establecer una nueva ordenación territorial basada en las comarcas, a la vez que da un papel central al gobierno de la Generalitat en términos de planificación urbanística en el contexto de los Juegos Olímpicos que se tienen que organizar al cabo de cinco años. Sin embargo, el gobierno metropolitano chocaba también con los intereses de los alcaldes de los pequeños y medianos municipios que recelaban del poder de Barcelona personificado en su alcalde, Pasqual Maragall.

Continue reading →

Advertisements

Huertos urbanos: repensando la ciudad y la alimentación

En pleno corazón de Kreuzberg, delante del centro creativo Modulor, en Moritzplatz, se alza el parque urbano de Prinzessinengarten. Como tantos otros parques, uno puede pasear, descansar o tomar algo en él. Sin embargo, éste tiene dos peculiaridades: La primera és que está gestionado por residentes y usuarios. La segunda, que en él se cultivan frutas y hortalizas, se imparten cursos y se organizan actividades en torno a la agricultura urbana. Prinzessinengarten es pues un huerto urbano, pero a la vez hace de parque público y de pulmón verde en una zona cruzada por grandes calles. Dentro del parque hay un servicio de cafetería, biblioteca y una tienda para comprar los productos cultivados por los voluntarios y trabajadores. Es un sitio más de la ciudad en el que pasear y estar, con la peculiaridad que no entra dentro de la categoría de lo público ni de lo privado: es un parque colectivo, una muestra de lo que es el procomún.

Continue reading →

Primeres impressions de la conferència de l’ISA 2010 a Goteborg

Aquests dies s’està celebrant la conferència de l’Associació Internacional de Sociologia a Goteborg, Suècia. És el congrés més gran i important de sociologia que existeix: es diu que aquest any hi han assistit uns 6000 congressistes, dura set dies i les sessions comencen a les 8:30 i acaben a les 22:00 amb petites pauses d’un quart d’hora i una de tres quarts d’hora per dinar. La tasca d’organitzar què es vol veure i de quadrar uns horaris és ingent, i es realitza bàsicament a través del programa i el llibre d’abstracts, dos totxos que et donen en el moment de registrar-te i que has de carregar tot el primer dia. La cosa es complica, a més si vols anar a veure les presentacions d’amics i coneguts encara que no siguin del tot del teu tema, així que una part de les energies va destinada a aquest objectiu.

Dilluns vaig presentar una petita investigació que estem duent a terme amb una companya italiana sobre innovacions institucionals per part dels membres dels sectors creatius. Es tracta d’analitzar com aquests treballadors creen noves formes de regulació per tal d’integrar-se al mercat de treball i de defensar els seus interessos. Partint de Polanyi i l’institucionalisme, analitzem com més enllà del mercat es creen aquesta sèrie d’institucions que promouen la reciprocitat i l’intercanvi dins d’aquests nous sectors, i replantegen les formes de producció industrial. Com va sent habitual en aquest bloc, us incloc la presentació.

A Richard Florida li agrada Barcelona

Fa un temps (de fet, des que es va inaugurar aquest bloc) que vinc parlant-vos de les teories de Richard Florida sobre la classe creativa. La setmana passada Richard Florida va estar donant-se un bany de masses aquí, fent una conferència i sobretot promocionant el seu darrer llibre.  Barcelona encaixa molt bé en les teories de Florida sobre les ciutats creatives, donat que és una ciutat amb herència històrica, tradició de producció local, innovadora… El que amaga la teoria de Florida (i també l’èxit de Barcelona) són les contradiccions que el model de la ciutat creativa porta implícits: gentrificació, dualització dels mercats de treball, expulsió de les classes més baixes a la perifèria de la regió metropolitana…

Bé sigui com sigui us incloc un video on Richard Florida avisa que Barcelona pot ser el nou Sillicon Valley, o fins i tot millor.

De Madrid Vs. Barcelona a Madrid+Barcelona

1248055273975capitales-detdn

Gràfic comparatiu de Público entre les dues capitals

Avui el diari Público porta a la seva portada els dos models econòmics i de lideratge de Madrid i Barcelona. En un reportatge de 4 pàgines, exposa les diferències entre les dues ciutats. Mentre que Madrid es centra en els serveis, sobretot financers, i s’ha beneficiat de la privatització dels monopolis estatals, Barcelona té un fort component industrial (que es situa a la regió metropolitana i no a la ciutat mateixa) i està més orientada a l’exportació. Tot i que en l’article adjunt al reportatge de Martí Parellada es fa referència a la governança de les dues ciutats, aquest no és un tema en el qual s’aprofundeixi massa. I és que en termes de governança hi ha un conjunt de diferències que donen a Madrid certes avantatges competititives:
•    Madrid va integrar la majoria de Municipis creant una macrociutat amb un sol ajuntament. El model de Barcelona es basa en l’autonomia municipal dels diferents ajuntaments tot i que siguin contigus a la ciutat central. Això es pot explicar per la distribució del teixit productiu a la regió metropolitana de Barcelona que fa que aquesta sigui policèntrica en el sentit que té diferents subcentres rellevants (Sabadell, Terrassa, Mataró o fins i tot L’Hospitalet).
•    Madrid disposa d’un instrument com és la Comunitat Autònoma que inclou en gran mesura la ciutat de Madrid i la seva perifèria, mentre que Barcelona va lligada a la resta de Catalunya, cosa que pot esdevenir una avantatge o un inconvenient depenent del moment. En termes de coordinació implica que els interessos de la regió s’han de posar en comú amb els interessos de la resta del territori
•    Madrid, en tal que capital de l’Estat, ha atret a la majoria d’empreses multinacionals, que prefereixen estar aprop d’on es situa el poder polític. L’Estat a més, ha potenciat aquest fenomen dotant a la capital de majors i millors infrastructures.

Si bé aquests tres punts representen avantatges competitives per a Madrid, tot apunta que de cara al futur immediat cal plantejar-se la dicotomia Madrid/Barcelona com a complementaria, més que com a antagònica. En aquest sentit, tal i com l’article de Público revela, els dos models són prou diferenciats com per no haver de competir, i s’està donant una interdependència que no pot ser més que creixent. En els propers anys.

Retenir el talent?

Barcelona atrau talent, però el reté?Avui m’he assebentat d’un cas curiós que m’ha semblat interssant de comentar. Una petita empresa de software de Barcelona ha estat contractada per una empresa de Berlín que té un portal de xarxes socials. Fins a qui tot normal. O no. Un dels principals problemes de les empreses petites és afrontar la internacionalització i passar de treballar als mercats locals de la pròpia ciutat. Com ha estat possible aconseguir aquest tipus de contracte? Doncs gràcies als llaços febles, una cosa que m’obsessiona en els darrers temps i que explica gran part dels èxits empresarials. Resulta que algú que ara treballa a Berlín havia treballat a Barcelona amb la petita empresa barcelonnina i al arribar a Berlín, i davant d’un tipus de feina que es pot fer en qualsevol lloc, no ha dubtat en recomanar l’empresa que, a més, treballava amb un pressupost més ajustat que les seves competidores berlineses.

Així doncs, fins a quin punt és important retenir talent per a l’economia d’una ciutat? Sembla que també és important mantenir xarxes, més que mantenir físicament a les persones en un determinat lloc geogràfic. Per cert, que recentment des del bloc de xarxes socials s’analitzen els llaços febles al facebook, i és altament interessant.

Barcelona connectada

El Museu d’història de Barcelona ha organitzat una exposició molt interessant titulada Barcelona Connectada, al saló del Tinell. L’exposició mostra l’impacte en tots els àmbits que la onada migratòria que va començar l’any 98 ha tingut sobre la ciutat, reflexionant sobre què ha aportat aquesta immigració a la ciutat i com s’hi ha vinculat. La exposició és interessant perquè trenca molts tòpics i mostra, amb dades, com no s’estan creant guettos dins la ciutat sinó que la immigració s’està distribuïnt per tot l’àmbit metropolità. Igualment es mostra com antigues activitats en crisi han estat recuperades per nous emprenedors estrangers. Per exemple la preponderància dels xinesos dins el sector tèxtil s’explica per un canvi en les rutes d’importació i exportació que fa que siguin els emprenedors idonis per a aquest sector, que té molta vinculació amb la Xina.

Taula rodonaEn el marc d’aquesta exposició ahir es va organitzar una taula rodona sobre el paper dels immigrants creatius en la ciutat, i com poden contribuir a crear una ‘ciutat creativa’. En aquesta taula rodona l’equip ACRE, representat per Lídia Garcia, vam exposar els resultats de la nostra recerca sobre els immigrants creatius i del coneixement a Barcelona. Us deixo aquí el powerpoint de la presentació (en català).

Per cert que el museu segueix organitzant taules rodones que semblen interessans, podeu trobar el programa aquí