Ciutats pre-colombines sostenibles

Recentment els mitjans de comunicació s’han fet ressò del descobriment d’antigues ciutats a l’Amazonia profunda on van viure milers de persones fins l’arribada dels europeus a partir del segle XVI. El descobriment l’ha dut a terme Michel Heckenberger de la universitat de Florida. Els titulars de la premsa destaquen que aquestes ciutats eren sostenibles, és a dir, no destruïen el medi sinó que s’hi integraven. Es tractava d’una gran ciutat amb carreteres i camins que connectaven els llocs de residència amb els espais públics on destacava una gran plaça central:

Los investigadores han descubierto que los asentamientos se distribuyeron en pequeños pueblos de 100 a 150 hectáreas, en los que vivían unas 2.500 personas, y que se ubican en el terreno formando una estructura de galaxia en espiral. Las poblaciones se comunicaban con una red de caminos, ya que contaban con una estructura social similar y con una economía y tecnología compartida, pero con una organización política independiente. La disposición de estas comunidades forestales era más dispersa y menos centralizada que en Egipto o Mesopotamia. (Llegit a Público)

Com ja vaig apuntar en un post anterior, des d’occident som incapaços de reconèixer que les civilitzacions precolombines van ser capaces d’articular l’organització de milers de persones sense agredir la natura. No es tracava de que fóssin bons perquè si. Jo crec que segurament van descobrir molt abans que nosaltres (que encara no ho hem admès col·lectivament, i no actuem en conseqüència) que els seus ecosistemes eren tan fràgils que no soportarien una agressió. En aquest sentit eren conscients també del desastre humà que significaria alterar l’ecosistema. I com deia en el meu anterior post, les riuades i la desertització dels camps de cultiu són fenòmens estrictament ocidentals. És el que passa quan vas a un lloc i imposes la teva cultura a sang i foc sense tenir en compte que la de l’altre igual tenia coses positives. Sigui com sigui, intenteu repensar la idea que teniu de ciutats antigues si només hi incloïeu les ciutats Gregues i de la conca mediterrània. Va existir un altre llegat, però el vam destruïr.

Advertisements

Ciutats pre-colombines

Ahir vaig reprendre oficialment els meus estudis d’antropologia. La classe a la que vaig assistir parlava del poder polític a Amèrica abans de l’arribada dels Europeus. Un parell de dades frapants en les que m’agradaria aprofundir:

  •  El sistema urbà americà era més important que l’Europeu abans de l’arribada dels colonitzadors, és a dir, hi havia més ciutats, més gent visquent-hi i també ciutats més grans. En resum, era una societat més urbanitzada.
  • La majoria de civilitzacions tenien una cultura de l’espai públic molt més forta que la dels Europeus. La idea de les grans places com a espais públics va ser adoptda de les ciutats americanes precolombines.
  • Els sistemes de producció agrícola estaven optimitzats per tal d’alimentar les poblacions urbanes i evitar desastres naturals com les inundacions. Els accidents que es donen a molts països com Equador per les grans riuades eren evitats pels autòctons. Els colonitzadors van destruir en la seva majoria aquests sistemes

En resum, que a vegades cal reescriure la història. El sistema urbà precolombí va ser ignorat i fins i tot negat pels colonitzadors durant molt de temps, i encara ara en paguem les conseqüències ambientals. Ahir m’ho vaig passar bé: antropologia + ciutats és una formula d’èxit…