Ciutats emergents de la Xina

Un company holandès em deia fa poc que, en una de les seves freqüents visites a Hong Kong, els urbanistes autòctons es meravellaven de l’equilibri dels projectes urbans europeus. “De què us quexieu els europeus quan parleu dels grans projectes de ciutat? Si els vertaders megaprojectes estan a Àsia!”. La frase indica dues tendències: sabem poques coses d’aquest continent, i alguna cosa està passant perquè es donin aquests megaprojectes.

En pocs anys tots haurem d’estudiar més coses sobre la Xina. De fet, crec que ja comencem a fer tard. Xina està visquent una revolució industrial similar a la que Occident va viure al segle XIX, però sota circumstàncies especials. La modernització de la Xina és vista amb bons ulls per les administracions occidentals, especialment per l’americana. Sembla que el règim xinès, un cop acceptada la propietat privada, ha deixat de ser un enemic de la llibertat al que s’ha de combatre. De fet la modernització sota un regim autoritari que mantingui sota control la classe treballadora és la història més vella i repetida del món, en la qual, per cert, també s’inclou Espanya.

L’edició espanyola de la revista National Geographic (NGM) d’aquest mes inclou un reportatge sobre ciutats emergents de la Xina on surten algunes dades reveladores. Entre 1990 i 2000 el país va viure una expansió urbana de 8170 quilòmetres quadrats. En termes demogràfics, 140 milions de xinesos han abandonat el camp per anar a viure a les ciutats i s’espera que ho facin 45 milions més. Aquest procés urbanitzador es dóna en també en el context de l’economia global i de la competència entre regions, que s’està donant arreu del món. Així, si a Europa els Estats del Benestar ja no poden mantenir sistemes d’igualtat territorial, a la Xina és l’Estat comunista qui, un cop abandonada l’economia planificada, cedeix a les ciutats la iniciativa de creixement. La diferència radica en què si a Europa les ciutats es posen a competir entre elles per la “economia del coneixement”, a la Xina ho fan des d’una òptica industrial, utilitzant la requalificació de terrenys rurals per a la creació de polígons on situar fàbriques que puguin aprofitar la força de treball de baix cost. El creixement d’aquestes ciutats està basat en aquest tipus d’explotació amb conseqüències socials i ambientals nefastes. Però no seria lícit que els governs occidentals critiquessin el model xinès de creixement econòmic, donat que es basa en reproduir el model d’industrialització occidental al qual ningú aquí sembla voler reunciar. Un altre dia (millor no digui quin) parlaré de megaprojectes concrets a la Xina i la situació de les ciutats asiàtiques en general (Bangkok, Manila, Taipei…)

Beijing

Advertisements

Regeneració integral de Barris: El cas de les faveles de Rio de Janeiro

Fa pocs dies vaig poder assistir a la trobada de la comissió sobre regeneració integral de barris de l’associació Metropolis. Metropolis és una associació que agrupa a 90 grans ciutats i governs metropolitans que té per objectiu la transferència de coneixements i experiències Aixa com l’assistència tècnica i l’anticipació i estudi de l’evolució de les grans ciutats. A la taula rodona de la comissió sobre regeneració integral de barris es van poder sentir diversos casos, entre els quals descataré el de les faveles de Rio de Janeiro. El projecte de regeneració urbana dels assentaments de Rio de Janeiro es basa en cinc postulats:

  • Mantenir l’habitatge
  • Complementar i reconfigurar l’estructura urbana
  • Introduir els valors de la ciutat formal als assentaments
  • Fomentar la participació ciutadana
  • Resoldre i minimitzar els riscos físics i ambientals

El primer pas que es va donar és la pavimentació i creació de carrers, de manera que els diferents habitants tenen una adreça, cosa que fomenta la identitat. La pavimentació a més, permet que determinats serveis com la recollida d’escombraries o el transport públic siguin possibles. També es crea un sistema de clavegueram amb el conseqüent increment de salut i la reducció de malalties. A la vegada, es donen títols de propietat als habitants de les llars cosa que els permet guanyar drets i accedir a nous recursos. Una segona via d’obtenir drets és a través de programes de foment de la participació ciutadana. D’altra banda s’ha procurat multiplicar els usos d’aquestes barriades: l’ajuntament ha treballat amb empreses per crear ocupació i infrastructures a la vegada que s’han creat serveis com escoles bressol perquè les dones puguin accedir al mercat de treball amb facilitat.

El programa, però, va ser criticat durant el debat per no afrontar el problema de la violència a les faveles i el control que grups armats paramilitars exerceixen sobre la població. La ponent va defensar el programa afirmant que aquest assumpte és massa gran per fer-hi front des de l’ajuntament i que és l’exèrcit directament qui està combatent aquests grups. No obstant, la urbanització dels carrers ha comportat que aquests grups no campin impunement per la barriada ensenyant les armes. La regeneració urbana ha comportat així una major discreció de les bandes que ja no senten tan seu el territori. Ara les armes les duen amagades.