Debates on the Urban Revolution and polycentrism

Synekism and the origin of cities

Recently I have been working on the concept of Urban Revolution and reading a lot on the origin of cities. In the thirties of the past century, the archaeologist Gordon Childe proposed the theory of an urban revolution taking place after the neolithic (that is agricultural) revolution. He analysed archaeological data from ancient cities and reconstructed a sequence in which the existence of a surplus allowed for more complex division of labour and the emergence of cities. The hypothesis is so widely extended that is accepted as a conventional wisdom.

Continue reading →

Advertisements

Urban laboratories: a useful concept for social sciences?

simcity_3000_by_jordan90-d4x922xThe concept of urban laboratory is being increasingly used in policy-making and social research to understand processes of creation of knowledge in cities. The idea of city as a laboratory means that there is some kind of experimentation with city life in order to understand and to intervene in the reality. In these ‘laboratories’ there is analysis of how inhabitants use the city and interact amongst themselves and new solutions are tested in order to improve city life.

These days I have had the opportunity to discuss on the subject of urban laboratories with Bas van Heur and Gabriele Pasqui in a workshop organized by Marianna d’Ovidio (Università Milano-Bicocca) in the framework of the Expo 2015 in Milan. The departing point of the session was a symposium in IJURR on urban laboratories (vol. 38 num. 2) coordinated by Bas van Heur and Andrew Karvonen published last year.

In the symposium, we can find different examples of the use of the concept urban laboratory, not only from policy-makers, who label some initiatives as urban laboratories, but also from researchers themselves, who consider certain cases as urban laboratories of experimentation of new solutions. The special issue asks for the relevance of the concept for urban studies, analysing the main elements of a laboratory and to what extent we can consider the city as such. A key question in considering the city as a laboratory is the difference between a controlled environment and the unpredictability and complexity of the city, and the role of the experiments in the city in its transformation if the variables are not covered. Nevertheless, the use of the concept of laboratory, brings us the idea of certain people and instruments being used on a standardized way, the idea of measuring and the idea of controlled inducement of changes. Karvonen and van Heur’s approach to the issue finishes with the idea of three achievements of urban laboratories: situatedness, change-orientation and contingency.

After van Heur’s presentation, the discussion of these ideas brought the author and the two discussants (Gabriele Pasqui and me) to the fields of agency and context in this production of knowledge. Agency refers to the idea of who is the one who experiments and what are the objectives of this experimentation. For instance in Barcelona the idea of urban laboratory is focused to the experimentation of private companies to develop their products for smart cities: indicators for car parks, smart lighting and a large etc. This is completely different from an approach based on collective experimentation or involvement of citizens in new solutions. The second issue refers to context: if urban laboratories are bringing conclusions based on experiments that can be extrapolated to the ‘urban context’ in general, what role are local specificities playing? what about the specific social configurations of a locality affecting, let’s say the use of car, how pedestrians use the street or the different ways of using the public space? Besides some questions were raised on the transformative potential of urban laboratories and its progressive values which are not inherent to the issue. If urban laboratories are conceptualised as patterns for knowledge creation, we must ask ourselves on what is the purpose of this creation, what are the interest behind it and who is going to benefit from the results.

We can find examples of urban laboratories in lots of different cities. In Barcelona the former 22@ district has been transformed into a urban laboratory, whereas many universities have created interdisciplinar centres to experiment with the city, for instance in the University College of London. You can surf the website for more examples. You can also follow Bas van Heur through twitter @basvanheur.

Reference article:

Karvonen, A, van Heur, B (2014) Urban Laboratories: Experiments in Reworking Cities International Journal of Urban and Regional Research 38(2): 379-392

The European Spatial Development Planning Network Intensive Program Ankara 2014

With 25 years of experience behind, the European Spatial Development Planning Network (ESPD) offers once a year a comprehensive intensive program on planning on the ground, that includes theoretical insights, the collection of data and the development of proposals for planning in a given city. The strong point of the program is its interdisciplinarity, with the participation of sociologists, architects, urban planners and geographers, both as tutors and as students. During two weeks, the students receive lessons on theoretical approaches to planning, are introduced to the city and to specific areas that act as case studies, they collect empirical information in this areas and finally, they develop their proposals for intervention. The students are grouped in different teams and work on specific aspects of the areas, including social sustainability, environmental sustainability and governance. After the first week of theoretical lessons and data collection, the second is mainly focused on the critical analysis of the situation and the discussion and preparation of proposals, with the support of the tutors, which guide the whole process.

CIMG4269

The program has been developed in different European cities on a biannual basis throughout its 25 years of existence. This year I have had the great luck and opportunity to participate as a tutor in the current edition of the IP in Ankara. There, students analysed and made proposals for two areas of the city: The Dikmen Valley and the Ankara Citadel. Both cases are affected by current trends of development of the city, with public administration pressing for expelling population of squatted areas in order to build brand new buildings to substitute the self-made houses (geçekondus, which mean made by night).

Continue reading →

Cap a una agenda d’investigació sobre el 15M des d’una perspectiva urbana

Des de fa un any, el moviment del 15M ha desconcertat a investigadors, periodistes i polítics. Ignorat i desligitimat per bona part de la premsa i la classe política, i analitzat amb entusiasme per una part dels investigadors urbans que han (hem) format part del mateix moviment, el 15M ha estat ‘normalitzat’ dins la societat espanyola com un moviment més que reprèn el seu interès quan una convocatòria assenyalada aconsegueix aplegar una quantitat rellevant de persones.

Voldria esbossar, aquí, una possible agenda d’investigació sobre l’impacte d’aquest moviment en la vida de les ciutats, centrant-me específicament en la meva ciutat (Barcelona). No es tracta, per tant, d’analitzar l’impacte polític directe del moviment, o no tan sols això, sinó com i en quina mesura està modificant la vida social dels barris.

  • Més enllà de la capacitat d’organització política que tingui el 15M, en quina mesura està transformant la vida social als barris?
  •  Quin tipus de persones formen aquest col·lectiu?
  • Trobem diferències significatives pel que fa a la composició social demandes etc. en les diferents assemblees?
  • Quin impacte està tenint sobre la ciutat en sí mateixa? Com s’articula la relació entre el 15M i la resta del moviment associatiu i veïnal?

Al llarg de recerques anteriors, bàsicament la tesi doctoral, m’ha quedat clar  que per entendre la vida social d’un territori, ja sigui un barri, una ciutat o una comarca, cal parar atenció al seu recorregut històric, que influeix en les formes d’interacció entre actors i la seva capacitat de trabar aliances. Pel que fa a Barcelona, sovint s’ha considerat que és una ciutat de barris, donat les seves múltiples centralitats i la organització localitzada dels seus moviments associatius. Caldria analitzar com encaixa l’assemblearisme del moviment en la tradició associativa de la ciutat, i si es pot traçar, com s’ha fet a grosso modo, una continuitat entre la lògica llibertaria que va germinar i madurar a Barcelona fins l’any 1939 i la nova lògica assemblearia.

Si algú s’hi anima, es podria (podriem) posar en marxa una receca col·laborativa ‘de codi obert’ sobre el tema.

Auge i caiguda de la sociologia urbana (?) [via Urban Demographics]

Al Blog Urban Demographics  impulsat per Rafael Pereira hi podeu trobar una entrada sobre l’auge i la caiguda de la sociologia urbana com a disciplina (entrada de 2010). Us incloc aquí 4  dades interessants i podeu consultar els detalls al seu bloc. Es tracta d’un càlcul, a través de google books de la freqüència d’ús del terme ‘Urban Sociology’  en la literatura. Tot i els matisos que pot tenir l’estudi, sembla il·lustrar l’impacte de l’escola de Chicago i el creixent desinterès al llarg de la segona meitat del segle XX. Com a puntualització, potser caldria incloure el terme ‘urban research’ degut a la mutliplicació de disciplines com la geografia urbana o l’antropologia, que s’han ocupat de forma creixent d’aquestes qüestions. En tot cas, una curiositat que permeten les noves tecnologies i la digitalització del saber.

La sociologia urbana, avui

Fa poques setmanes es va celebrar el IX congrés espanyol de sociologia organitzat per la federació espanyola de sociologia (FES), del qual encara no havia parlat. És una bona ocasió per fer un repàs de per on van els trets avui dia dins la sociologia urbana. Les sessions de treball estaven organitzades en torn a temes com la mobilitat, la governança i l’impacte de la ideologia neoliberal en la gestió urbana. El conjunt de ponències posa de relleu que els temes més rellevants són els que tenen a veure amb les relacions de poder contemporànies que generen un model de ciutat que ha de ser ‘competitiva’ davant les altres ciutats. Aquest model de ciutat és la ‘ciutat empresa’ que vol atraure capital en forma de fluxos financers i de turisme ‘de qualitat’, és a dir, amb poder adquisitiu. Aquest model de ciutat necessita d’arquitectes estrella que potenciïn la ciutat com a marca (per exemple Foster o Jean Nouvel). L’objectiu dels projectes arquitectònics no va dirigit ja a millorar la ciutat sinó a fer-la més atractiva dins la competència global.

De la mateixa manera, apareix un discurs sobre la ‘cohesió social’ on la diversitat i la tolerància juguen un paper com a factors d’atracció (la ciutat com a mescla de cultures i font de diversitat) que xoca frontalment amb les pràctiques empresarials de la gestió urbana contemporània.

De tots aquests temes es va parlar durant les diferents sessions del congrés. A destacar la comunicació de la Sara Gonzalez de la Universitat de Leeds titulada ‘urbanismo neoliberal en las ciudades europeas’. La Sara va destacar a més que al Regne Unit tot el debat sobre la ciutat gira al voltant de la sostenibilitat. Si tenim en compte que el Regne Unit marca en tots els sentits l’agenda acadèmica i política europea avui dia, ja sabem (de totes formes ja s’intuïa) de què parlarem en els propers anys quan volguem estudiar la ciutat.

PS: Jo vaig fer la meva humil aportació parlant del costat fosc de la governança i com analitzar-la. Aquí teniu el powerpoint presentacion-marc-pradel.ppt

i aquí l’article sencer:

aproximacion-critica-al-discurso-de-la-gobernanza.pdf

Ja us aviso, la presentació és més dolenta que l’article, que a la vegada és força espès…