Passar-se al software lliure (sense convertir-se en un freak)

Avui proposo un apunt curt sobre les possiblitats del software lliure per a desenvolupar recerca en ciències socials. La principal pega del software lliure és que no està en condicions d’oferir un software tan “acabat” com el comercial. L’avantatge és que els programes van creixent a mida que es van detectant necessitats. Si no ets un nerd i no saps programar, aquesta avantatge és menor, i tot i que pots buscar complements als programes, la recerca sol ser caòtica i cal un procés per aprendre a utilitzar el programari bastant llarg.

Malgrat tot, i amb els temps que corren, les gents que formem el 99 per cent ens haurem d’anar acostumant a trobar solucions imaginatives i gratuïtes que ens permetin seguir treballant sense pagar un dineral pel programari. Una opció és fer-lo servir pirata, però jo me n’he cansat: versions que no van, programes que de cop deixen de funcionar, etc.

Aquí va el llistat provisional de programari lliure per treballar en ciències socials que he elaborat:

  • Firefox / Thunderbird: navegador i lector de correus tipus outlook. No cal afegir-hi res més
  • Zotero / Mendeley: gestors bibliogràfics que s’entenen amb openoffice/libreoffice
  • Openoffice: també de sobres conegut, fa de mínims però tot el necessari per a treballar en ciències socials
  • R: Paquet estadístic per a l’anàlisi de dades molt versàtil però poc visual (nivell pro)
  • WEFT QDA: per a anàlisi qualitativa de dades (entrevistes) (antiquat)
  • gvSIG: programari per la confecció i edició de mapes
  • Gimp: per retocar imatges i arribar on el gvSIG no arriba

Si som sincers, la majoria del què fem no necessita de grans virgueries. Per a la meva feina necessito un processador de textos i una base de dades tipus office, i amb openoffice/libreoffice es pot fer pràcticament tot, encara que és menys intuitiu i ens hem de desprogramar de l’office de microsoft. Ah, per últim un breu comentari sobre les aplicacions de google. Són vistoses i pràctiques, però a diferència de les de software lliure, tenen ànim de lucre, encara que no el veiem directament…

gvSIG per a dummies (II)

L’abril passat vaig començar un curset de gvSIG per a dummies que no havia trobat continuació.  En la primera sessió vam veure com carregar mapes al programa, pas fonamental per a poder treballar després editant-los. Avui veure com treballar amb les unitats que ens ofereix el mapa i com introduir dades. Som-hi!

En primer lloc recordeu que quan obriu el programa teniu el gestor de projectes on trobeu la versió vistes, taules i mapes.  A vistes és on treballem principalment. Seleccioneu una capa del vostre mapa (per exemple les comarques) fent clic sobre la capa en qüestió al menú de l’esquerra i després cliqueu amb el botó de la dreta del vostre ratolí sobre la capa. Allà trobareu la opció “propietats”.

Un cop obert el menú de propietats trobeu dues pestanyes: “general” i “simbologia”. A la opció de simbologia podem triar els colors que posem a cada unitat (en el nostre cas les comarques) i el criteri per a assignar aquests colors.

Primer farem una operació senzilla que és pintar les comarques una de cada color. Al menú trobem la opció símbol únic, que vé marcada per defecte. En l’exemple el símbol únic té el color groc. També trobem l’opció valors únics, la d’intervals i la d’etiquetats. De moment farem servir la opció “valors únics”.  Quan triem aquesta opció hem de triar un camp de classificació per als valors. Per defecte ens sortirà escollit el primer camp dels atributs de la capa. En el cas de l’exemple escollim el camp “comarca” que recull un codi numèric per a cada comarca. Escollim “afegir tots” i el programa afegirà un color per a cada codi. Un cop fet això escollim “aplicar” i el mapa ens quedarà pintat. A través d’aquest menú també podem canviar els colors.

El més interessant, però, és utilitzar atributs de la capa que no siguin qualitatius sinó quantitatius. Però, com podem treballar i consultar els atributs de cada capa? A la barra d’eines del menú vista trobem una icona en forma de taula (la setena icona que apareix a la imatge de sota començant per la dreta).

Si la cliquem, obtenim la informació en dades que té aquesta capa. En el nostre cas inclou un codi numèric, el nom de la comarca, la capital i la superfície.

El que és més interessant és que podem afegir informació a aquesta taula i conseqüentment, plasmar-la gràficament al mapa a través de treballar amb la simbologia. Desgraciadament el procés no és senzill i és de les parts menys intuitives del gvSIG. En contra del que sembla lògic, les taules no es poden ampliar des del mateix programa sinó que cal enllaçar-les amb taules que elaborarem amb programes de bases de dades. El més útil és el d’openoffice perquè admet el format .dbf que és amb el que haurem de treballar. Però tot això ho explicaré en la propera sessió. De moment us deixo un exemple del que es pot fer. Al mapa de sota trobareu la importància de la ocupació industrial al Vallès Occidental per municipis, del vermell clar (poca importància) al lila fosc (molta importància).

Bé, espero haver estat d’alguna utilitat. Prometo que per la tercera part no tardaré nou mesos…

PS: Just després de preparar aquest apunt he trobat una nova versió del programa que permet més opcions. Les repassarem al proper apunt.