gvSIG Para Dummies (III)

Recientemente ha salido la versión 2.0 de GvSIG, algo que a los que nos dedicamos a las ciencias sociales nos facilita la vida a la hora de elaborar mapas, puesto que es más estable y más fácil de usar que versiones anteriores. Recordar que en este blog hemos dedicado ya dos entradas al tutorial sobre gvSIG (I y II, en catalán ambas), que considero óptimo para el trabajo en mapas por ser software libre. Con gvSIG no dependemos de nuestra capacidad de obtener software como el mapviewer, quizás más práctico para nuestros propósitos pero de pago, ni de que nuestra universidad tenga la licencia. Lo descargamos y lo usamos.

En sesiones anteriores habíamos visto como trabajar con datos en GvSIG. Antes de adentrarnos en más posibilidades, propongo un pequeño recordatorio y un ejemplo de una elaboración con GvSIG 2.0 para retomar el curso.Además, quería poner de relieve otro descubrimiento. A través de los proyectos opendata de diferentes ciudades, podemos encontrar datos estadísticos y cartográficos que nos permiten reflejar varios fenómenos en un mapa. Para Barcelona el link del proyecto opendata lo podéis encontrar aquí, mientras que la información cartográfica la podéis descargar del geoportal de la ciudad, aquí. Podéis encontrar también opendata de otras ciudades como Berlín,o París , entre otras.

Aquí el mapa que he elaborado sobre el nivel de renta familiar disponible en Barcelona:

desigualtats BarcelonaEl mapa refleja una información de la que ya se hizo eco la prensa hace un tiempo: el crecimiento de las desigualdades entre barrios, y la polarización con barrios que doblan la media de renta familiar disponibles y algunos que apenas llegan a la mitad. A destacar: 1) los procesos de gentrificación en el área del litoral, con la Villa Olímpica y Diagonal Mar con niveles sensiblemente superiores a los de Poblenou, y 2) la escasa renta familiar disponible en el distrito de Nou Barris,q ue se convierte en el más pobre de la ciudad.

Continue reading →

Passar-se al software lliure (sense convertir-se en un freak)

Avui proposo un apunt curt sobre les possiblitats del software lliure per a desenvolupar recerca en ciències socials. La principal pega del software lliure és que no està en condicions d’oferir un software tan “acabat” com el comercial. L’avantatge és que els programes van creixent a mida que es van detectant necessitats. Si no ets un nerd i no saps programar, aquesta avantatge és menor, i tot i que pots buscar complements als programes, la recerca sol ser caòtica i cal un procés per aprendre a utilitzar el programari bastant llarg.

Malgrat tot, i amb els temps que corren, les gents que formem el 99 per cent ens haurem d’anar acostumant a trobar solucions imaginatives i gratuïtes que ens permetin seguir treballant sense pagar un dineral pel programari. Una opció és fer-lo servir pirata, però jo me n’he cansat: versions que no van, programes que de cop deixen de funcionar, etc.

Aquí va el llistat provisional de programari lliure per treballar en ciències socials que he elaborat:

  • Firefox / Thunderbird: navegador i lector de correus tipus outlook. No cal afegir-hi res més
  • Zotero / Mendeley: gestors bibliogràfics que s’entenen amb openoffice/libreoffice
  • Openoffice: també de sobres conegut, fa de mínims però tot el necessari per a treballar en ciències socials
  • R: Paquet estadístic per a l’anàlisi de dades molt versàtil però poc visual (nivell pro)
  • WEFT QDA: per a anàlisi qualitativa de dades (entrevistes) (antiquat)
  • gvSIG: programari per la confecció i edició de mapes
  • Gimp: per retocar imatges i arribar on el gvSIG no arriba

Si som sincers, la majoria del què fem no necessita de grans virgueries. Per a la meva feina necessito un processador de textos i una base de dades tipus office, i amb openoffice/libreoffice es pot fer pràcticament tot, encara que és menys intuitiu i ens hem de desprogramar de l’office de microsoft. Ah, per últim un breu comentari sobre les aplicacions de google. Són vistoses i pràctiques, però a diferència de les de software lliure, tenen ànim de lucre, encara que no el veiem directament…

Recursos per a la investigació transnacional

Un dels problemes que ens trobem a l’hora de fer recerca en sociologia és la necessitat d’obtenir dades i la comparabilitat entre dades. Això és especialment cert quan treballem comparant diferents contextos nacionals, ja sigui comparant països, regions o ciutats. No obstant, existeixen bases de dades que ens poden ajudar. M’agradaria comentar-vos en tres:

  • Urban Audit A partir de dades recollides expressament , permet comparar dades estadístiques de 321 ciutats de la UE i 36 més de Turquia, Suïssa i Noruega. Inclou una fitxa per a cada ciutat, permet comparar-les i ordenar-les per rangs. Les estadístiques que inclou s’agrupen en demogràfiques, socials, econòmiques, d’educació, medi ambient i transport. Per a Espanya s’inclouen les 25 ciutats més grans. També dóna la opció d’analitzar les dades d’àrees metropolitanes. És summament interessant encara que l’aspecte gràfic del web és bastant lamentable.
  • Earth Policy Institute Database: Recull dades relacionades amb el medi ambient. La seva font és la divisió de població de les Nacions Unides, però també inclou dades elaborades a partir de les dades bàsiques. Les dades estan agrupades en dades de població, de sistemes naturals, de clima, d’economia i d’alimentació.  Es poden descarregar les dades en excel. La base de dades està vinculada al conjunt de l’Institut que està impulsat i dirigit per Lester R. Brown i que va orientat a fomentar una economia al servei del planeta.


  • Google public data explorer: Forma part de google labs. Es tracta d’un sistema de visualització de diferents dades socials i econòmiques de fonts com Eurostat o el Banc Mundial. Permet una gran versatilitat en l’ús de les dades i en com es presenten, i es pot pujar en una pàgina web. Per exemple podem mostrar un gràfic dinàmic sobre l’evolució de l’esperança de vida als diferents països al llarg dels anys, i veure com aquells que han entrat en guerra pateixen un retrocés. Té un valor didàctic molt important (Gràcies Anna per l’enllaç!).