Resourceful cities: 2013 RC21 Conference in Berlin

Imatge

The 2013 RC21 conference took place one month ago in Berlin with the tittle “Resourceful Cities”. During the conference, the limits of existing Urban Theory to explain urbanisation processes in ‘global south’ were explored in different ways. In a plenary session, Jeremy Seekings talked explicitly about ‘Urban Theory: the dream and its limits’,stressing that influence of cities on urban theory has been uneven, with some cities being deeply analysed and studied and others being misregarded. For instance, prior to the rise of London, Istanbul and Beijing were the most populated cities, but they were neglected until recently. Conversely, Chicago and Los Angeles were at the forefront of Urban Theory due to their concentration for material and academic resources through universities. Seekings analysed to what extent there exist different modernities and thus, different patterns of urbanisation and modernisation. Seekings conference will be available at the RC21 website as part of the IJURR series.

Continue reading →

Recorrido Jane Jacobs por Poble Sec

El pasado domingo se llevó a cabo por tercer año consecutivo el recorrido Jane Jacobs de Barcelona, organizado por el col·lectiu Punt 6. Jane Jacobs fue una economista y urbanista que defendió los usos mixtos y el espacio público en las ciudades frente a la oleada de modernismo y planificación que apostaba por la ciudad racional y zonificada caracterizada por grandes polígonos de viviendas, zonas comerciales y zonas de trabajo conectadas por grandes vias de comunicación basadas en el automóvil.

Jane Jacobs

Jane Jacobs

Jacobs puso de relieve el valor de la vida urbana y de la diversidad dentro de las ciudades, generando clásicos del urbanismo como Vida y Muerte de las grandes ciudades americanas o Las ciuades y la riqueza de las naciones. Jacobs reivindicaba lo que Edward Soja ha llamado Sinekismo, el conjunto de relaciones sociales que ocurren dentro de la ciudad y que la constituyen. Para Jacobs la planificación racionalista acababa con esta vida urbana y generaba más problemas de los que solucionaba: inseguridad, segregación, etc. La solución pasaba por construir ciudades a escala humana donde el peatón fuera prioritario y se pudieran tejer relaciones sociales de confianza.

Continue reading →

III Jornades de Ciutats Creatives: Algunes conclusions

Aquest dijous i divendres passats van tenir lloc les III Jornades de ciutats creatives a Zaragoza, organitzades per la fundació Kreanta i amb el títol “El impacto de la cultura en el territorio y la economía de las ciudades”. Les jornades van estar plenes de ponències interessants. Alguna espero fer-ne menció aviat en un post específic. A continuació poso 8 grans conclusions que he tret de les jornades, bàsicament partint de les aportacions de l’economista  Xavier Greffe i del geògraf  Allen J. Scott, ambdós experts en industries culturals i ciutats:

 

  1. Parlar de “ciutats creatives” és redundant. Les ciutats són, per definició, els llocs on es generen interaccions, innovació i noves idees.
  2. S’ha considerat que la creativitat era conseqüència de l’existència d’atmosferes culturals. En conseqüència les ciutats han creat grans equipaments culturals per a fomentar aquestes atmòsferes. No obstant, els equipaments culturals són un resultat de l’existència d’atmosferes culturals i no agents causants.
  3. Cal certa igualtat social per tal d’aconseguir un entorn on qualsevol pugui tenir i disseminar les seves idees.
  4. Cal fomentar la cultura de projectes, és a dir la idea que qualsevol persona pot formar part d’una comunitat que s’associï per solucionar un problema.
  5. La creativitat vé de la transgressió i la mescla cultural. Les minories són molt més creatives en temes d’emprenedoria que la població autòctona.
  6. Cal entendre la creativitat com un procés social arrelat en l’espai i el temps i preguntar-se quines són les condicions socials que produeixen formes específiques de creativitat que apareixen en un lloc i moment determinats.
  7. Més que una classe creativa, hi ha una nova classe servil generada per l’economia cognitiva i del coneixement
  8. Més que parlar d’atraure “talent” s’hauria de parlar de capital humà de diferents tipus, i plantejar-se quines oportunitats pot aprofitar cada tipus de capital humà.

Bonus: Aquí podeu veure una notícia de l’esdeveniment on l’equip del CRIT surt entre el públic. Per als que em coneixeu, on és Wally?

Aturem la guerra

Un altre cop ens trobem davant d’una invasió militar justificada amb la lluita contra el terrorisme. Gaza, una ciutat amb una població similar a la de Barcelona, ha estat bombardejada durant dies per terra, mar i aire, i aquesta nit ha estat ocupada militarment a sang i foc per tropes terrestres israelianes. L’objectiu és acabar amb les milícies armades de Hamàs, però la població civil està sent castigada (al cap i a la fi, ells van votar a Hamàs i segons els israelians, en són culpables indirectes de la guerra).

L’argument israelià és la seguretat de la població civil. La raó real, un govern que s’oposa als interessos dels Estats Units i d’Israel i unes eleccions generals a Israel en les quals els dos principals candidats estan acusats de corrupció. Un cop més els salvapàtries han buscat un enemic extern per a unificar al país en torn a una classe política corrupta i desgastada. Igual que als  EUA. Igual que aquí.

Hi ha molts articles que valen la pena sobre el tema de gent que escriu infinitament millor que jo. a Público han publicat aquest que us deixo a tall d’exemple.

S’ha convocat una manifestació el dia 10 de gener a les 17 h. a la Plaça Universitat en senyal de protesta. També us podeu adherir al manifest contra la invasió de Gaza a comunitat.palestina@gmail.com. Trobareu més informació a www.palestina.catcartell

25 de novembre: Creativitat i innovació a la Barcelona metropolitana

Santa CaterinaEl proper dia 25 de novembre a les 18:00 presentarem, al Centre Cívic convent de Sant Agustí, els principals resultats dels dos anys de recerca en el projecte ACRE: Accomodating Creative knowlede- Competitiveness of metropolitan regions within the Enlarged Union (o el que és el mateix, acomodant el coneixement creatiu: competitivitat de les regions metropolitanes en el context de l’Europa ampliada).

En aquest bloc i en el bloc oficial del projecte podreu trobar informació de la recerca i la seva evolució. L’acte consistirà en una presentació dels resultat i una taula rodona amb la participació de David Cid, vice-president del FAD, Ricard Frigola, gerent de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Pau Herrera, President de la Fundació Barcelona Centre de Disseny i del conseller Delegat del 22@ Josep Miquel Piqué. Tots els qui hi estigueu interessats podeu assistir-hi lliurement.

EURA conference 2008

Dimarts a la nit ens vam plantar a Milano per assistir a la conferència annual de l’EURA (European Urban Research Association), que amb el títol de learning cities promtia algunes ponències interessants (i moltes altres d’avorrides, clar). Dimecres vam fer una jornada de treball molt avorrida per a continuar amb el projecte Social Polis, que vol construir una xarxa d’actors implicats en la ciutat i la seva cohesió social per tal de confeccionar una agenda de recerca per a la comissió europea sobre aquests temes (és avorrit fins i tot d’explicar).
Dijous va començar el projecte pròpiament dit i vam presentar els resultats del projecte anterior, Katarsis, un article que esperem poder publicar en algun lloc aviat. Divendres em va tocar fer de coordinador de sessió, i va ser una experiència interessant, donant als ponents unes notetes que deien “5 min.” o “1 min.” i que alguns d’ells ignoraven tranquil·lament davant la meva desesperació i cara de pànic. Al final, la sessió la vam quadrar, més o menys. Però no hagués estat el mateix sense l’ajuda del gran mestre Enzo Mingione que feia comentaris als ponents i m’ajudava a coordinar la sessió

Per últim, avui he exposat en nom de tot l’equip de l’ACRE un article sobre els reptes de Barcelona per tal de ser competitiva i del coneixement, i hem tingut una sessió molt interessant on també han participat Marianna D’Ovidio i Silvia Mugnano com a membres de l’equip de Milà de l’ACRE. Tot i ser el darrer dia la sala s’ha omplert i hi ha hagut un debat curtet però prou interessant. Algunes idees que m’han quedat a la memòria són:

  • La història de les ciutats és important per explicar la seva evolució i transformació de l’economia creativa, cada ciutat ho fa d’una manera diferent tenint en compte el seu desenvolupament històric
  • La Tolerance de richard florida té a veure amb el capital social en la mesura que són les relacions socials les necessàries per a desenvolupar industries culturals i creatives. Cal preguntar-se, però, quin tipus de polítiques es poden fer per a tenir en compte aquestes xarxes socials i fomentar-les.
  • Tot i els canvis en els discursos sobre model de creixement hi ha unes herències i uns deutes que s’han de saldar. No hi ha una transformació de models econòmics sinó una superposició, cosa que implica, a la llarga, una diversificació de l’economia.

A la tarda d’avui encara hem pogut fer un voltet per Milano. Perquè no decaigui, hem anat a fer una visita al barri creatiu de la ciutat, tot i que penso que no tenen “barri creatiu” sinó que gran part de la ciutat ho és. (Post escrit l’11 d’octubre a la nit, a l’aeroport de Malpensa-Milano)

Les ciutats a la expo 2010

Una de les tendències generals del segle XXI que apareix en tots els articles de governança urbana actuals és que les ciutats obtenen més competències i poder polític i econòmic, passant a ser cada cop més un actor a escala global que opera de forma autònoma als Estats-nació. La crisi del petroli i de l’estat del benestar es tradueix així en un desequilibri territorial creixent entre zones riques i pobres dins els Estats-nació.

Les exposicions universals, que van néixer com a fires on el països mostraven el seu grau de desenvolupament capitalista i industrial, s’estan adaptant a aquesta realitat. L’any 2010 l’exposició universal de Shangai acollirà per primera vegada a a ciutats com a actors econòmics que presenten els seus avenços. Quatre ciutats espanyoles hi acudiran: Barcelona, Bilbao, Madrid i Santiago de Compostela. Pel que fa a Barcelona, els “avenços” a exportar seran el districte 22@ i la renovació de ciutat vella. 

Estic segur que això revitalitzarà les exposicions universals com a grans esdeveniments de reforma urbana i d’escalament de posicions en la jerarquia urbana global. Llàstima que a Zaragoza li hagi arribat tard aquest canvi en el plantejament de les expos, encara que la ciutat sembla haver aprofitat les oportunitats de creixement que li brindava l’esdeveniment (ho sabrem en els propers anys quan el districte creat per a la exposició es converteixi o bé en un 22@ o bé en un parc del fòrum, o sigui un lloc desert).

Haurem de veure quan les expos passen a ser totalment urbana i deixa enrera l’estructura de pavellons representant els Estats-nació. De moment la expo de Shangai ja es situa al voltant de la qualitat de vida urbana. I no és casual (gens) que s’organitzi a la Xina.

Yes we can

No puc evitar parlar de Barrack Obama. M’he empassat un munt de vegades el video que diferents artistes van fer amb el seu discurs i no paro de trobar-li més i més significats. Des de les ciències socials, s’apunta ja a la derrota històrica del neoliberalisme i del neoconservadurisme com a corrents ideològiques. Després de vint anys de desestructuració dels estats i imposició de mecanismes de mercat, el projecte neoliberal ha mostrat el seu fracàs com a model de societat, i no perquè hagin crescut les desigualtats de forma alarmant, sinó perquè el sistema ha col·lapsat: la desregulació total fa fallar els mecanismes de Mercat, donat que tal i com deia Polanyi, aquests no estan aïllats de la resta de la societat. L’amiguisme i la corrupció han aparegut i han fet aparèixer una crisi darrera l’altra: enron, les hipotèques subrprime, la crisi energètica… s’està arribant a la conclusió que calen institucions de control, o sigui, més Estat. 

Però tornem a Obama. El que hi ha als EUA és molt més que una certa ideologia neoliberal. Es tracta del neoconservadurisme que s’inspira en els valors religiosos i la deificació i descontextualització del paradigma democràtic. La invasió d’Iraq responia clarament a aquests paràmetres: eliminar els dolents islàmics (en realitat el règim de Saddam era laic), imposar una democràcia parlamentaria i un sistema de lliure mercat que ho solucionarà tot. Després de vuit anys d’aquesta recepta, que a l’interior dels EUA significa el retorn al comunitarisme, la desaparició de l’Estat i un pes creixent de la religió en la vida social, apareix Obama dient que és possible canviar les coses. Però significarà un canvi en realitat?

 

Barack Obama ha apel·lat al canvi en la manera de fer política i en tornar a la ciutadania poder de decisió, limitant el poder dels lobbys. Per poder tenir èxit ha muntat una base social amplia que li ha donat suport econòmic i organitzatiu ignorant els mecanismes de finançament tradicionals del partit demòcrata. Des del meu punt de vista, ha convertit la seva candidatura en l’estructura més progressista d’occident creant a la vegada el que Gramsci anomenava una nova hegemonia basada en la necessitat d’un canvi estructural en el sistema polític americà. Per a fer-ho ha apel·lat a la classe treballadora que ha respost com feia temps que no ho feia.  De fet és curiós que, tal i com deia Vicenç Navarro a la ràdio, es parli més de classe treballadora als Estats Units que a Europa. Al video que va fer el cantant dels Black Eyed Peas apareix una dona (deu ser alguna famosa) amb el puny alçat, una cosa que fa temps que no veiem per aquí, i menys en un candidat d’un partit majoritari. El discurs que va fer a New Hampshire mostra els referents d’Obama a l’hora de parlar de canvi:

It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.
It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom.
It was sung by immigrants as they struck out from distant shores
and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness.
It was the call of workers who organized;
women who reached for the ballots;
a President who chose the moon as our new frontier;
and a King who took us to the mountain-top and pointed the way to the Promised Land.
Yes we can to justice and equality.

Jornades sobre les perifèries Urbanes

Aquests dies (avui i demà) s’estan fent a la Universitat de Barcelona les Jornades sobre les perifèries urbanes i l’urbanisme dispers. Ahir va haver-hi una activitat paral·lela consistent en el taller de Joves investigadores i investigadors, on un servidor va anar a presentar la seva tesi, enganyat per la Montse, organitzadora de l’acte que per un casual és companya de feina al projecte ACRE i amiga.

A la jornada tothom va anar a explicar la seva recerca en la tesi o en el seu grup d’investigació. Tot i que va haver-hi contribucions interessants (com la de l’equip de Madrid, que va presentar a grans trets les seves línies de recerca i les seves tesis), l’enfocament des de diferents disciplines sense tenir en compte les altres va jugar en contra de tots plegats. Les presentacions dels treballs de geògrafs se’m van fer profundamentavorrides. Els treballs dels geògrafs es basen sovint en establir representacions gràfiques sobre mapes a partir de dades recollides (mobilitat, canvis demogràfics, mercat de l’habitatge etc.) a partir del programa GIS. Amb la representació gràfica descriuen el territori tipus “sembla que al litoral hi ha més concentració” o “al pirineu veiem que hi ha gent que s’identifica amb Barcelona”. Des del meu punt de vista el treball és molt descriptiu i sovint no aporta una explicació profunda. Tot i així s’ha de reconèixer la gran utilitat d’aquest tipus de descripció gràfica que tots hauriem d’incloure en un treball de ciències socials que tingui en compte la perspectiva territorial. Per tant, una vegada més, crec que la multidisplinarietat, quan cadascú aporta el que sap pot significar un salt qualitatiu en la recerca.

El fet que cadascú provingui del seu món i no integri elements d’altres disciplines fa que aquests tallers es converteixin sovint en un acte on uns no escolten als altres per falta de coneixement i interès. Però ja està bé que hi siguin, és un primer pas. Al final del taller el professor Quim Sempere ens va il·luminar, com sempre, amb la seva visió sobre la ciutat i el medi ambient.

Un exemple de com és el GIS

A la foto, un exemple de funcionament del GIS. Jo no el sé fer anar, però estaria bé…

PS: Se’m havia oblidat de posar-ho abans: el powerpoint de la meva presentació d’ahir, per a qui li pugui interessar.

Innovació econòmica i social en dues regions metropolitanes europees