La presa de consciència

Llegeixo La Formación histórica de la clase obrera d‘E.P. Thompson, on s’explica la presa de consciència dels obrers al llarg del segle dinou. Els fets que s’hi narren no estan tan lluny de l’actualitat:

“que el número de nuestros miembros sea ilimitado.” Esta es la consigna de las normas rectoras de la London Corresponding Society, según cita su secreatrio al iniciar la correspondencia con una sociedad similar de Sheffield en marzo de 1792. La primera reunión celebrada en Londres tuvo lugar en una taberna de las afueras del Strand […]; estuvieron presentes nueve hombres “bienintencionados e industriosos”. Su fundador y primer secretario Thomas Hardy, recordaría con fidelidad esa reunión:

“Cenamos pan, queso y cerveza, como de costumbre; luego fumamos unas pipas y hablamos de la dureza de los tiempos y de la carestía de las cosas más necesarias para la vida… Tras de lo cual abordamos el tema objeto de nuestra reunión: la reforma parlamentaria, tema de verdad importante a debatir por la clase de hombres asistentes a la reunión”

Ocho de las nueve personas referidas se hicieron esa noche miembros fundadores y pagaron su primera cotización semanal de un penique. El siguiente prometió reflexionar y se unió al grupo a la siguiente semana. […] A los quince días la asociación ya sumaba 25 miembros. Seis meses después, la asociación se vanagloriaba de tener 2000 miembros. […]

Dos años después, el 12 de mayo de 1794, el corero del rey, dos alguaciles el secretario particular del ministro del interior, Dundas, y otros dignatarios llegaron al número 9 de Picadilly para arrestar a Thomas Hardy, zapatero, acusado de alta traición.

La lluita pel sufragi universal començava a Anglaterra amb un grup de nou persones discutint sobre la reforma parlamentària i va portar 100 anys aconseguir el sufragi universal. Com diu el gran Leo Bassi, les revolucions no es fan en un dia ni en una setmana, tarden dècades o fins i tot cent anys. No hem de tenir por de perdre una batalla en favor de la democràcia, perquè el futur ens pertany.

Us deixo el link al llibre complet

Advertisements

4 Comments

  1. Els obrers que van lluitar per la democràcia a Anglaterra sovint van ser acusats d’anti-patriotes i d’afrancesats (la revolució francesa havia estat 3 anys abans de la reunió de Hardy i els seus), i perseguits per aquesta raó. Cal que prevalgui la ciutadania per sobre la pàtria, sigui quina sigui.

    Reply

    1. Un dels desencadenants que Otegi estiga a la presó possiblement és que les dos pàtries han atacat qüestions bàsiques de ciutadania: els drets a la lliure decisió i la vida. Però a quina revolució et refereixes? S’està gestant cap revolució? Crec que els propers canvis més importants que veurem seran per la via de la pàtria, més que per la revolució social. No?

      Reply

      1. La revolució de la que parlo és la que sortirà d’una presa de consciència de la ciutadania global, que no és més que una resposta a la organització del capital a escala global va començar a finals dels noranta, ara vivim un segon assalt, i encara en queden molts abans de veure la organització d’alguna resposta política més potent. El senyor Hardy era un artesà que volia la reforma política, i d’aquí es va acabar creant els grans partits de treballadors i els sindicats 75 anys més tard. Al segle dinou, els capitalistes es van organitzar a escala nacional i això va portar a moviments obrers nacionals. Allà on la burgesia no va poder controlar l’aparell de l’estat, va organitzar moviments nacionalistes per controlar certs territoris, aprofitant sentiments de pertinença ben reals i existents entre la població
        .
        Tens raó en quant a Otegi: ell i els seus han volgut construir la pàtria basca a través de principis ben poc ciutadans. Pel que fa a Espanya com a estat nacional ja sabem que s’ha construït a sang i foc contra la modernitat i defensant els valors de l’antic regim amb l’aliança de la burgesia (també de la catalana i la basca). Per tant està al seu ADN no respectar els principis democràtics. I aquesta és la gran pega per al seu futur: molts ciutadans no aposten per transformar la ciutadania espanyola sinó per crear-ne una de nova.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s