Les revolucions a Tunis i Egipte: una nova primavera dels pobles?

 

La plaça Tahrir el dia després

Els sociòlegs a vegades ens fem preguntes estranyes sobre la nostra pròpia societat a partir dels esdeveniments més allunyats. A mi, les revolucions de Tunis i Egipte m’han portat a preguntar-me per la nostra societat. Els mitjans de comunicació s’han volcat a cobrir la notícia comparant-la amb la caiguda del mur de Berlín i titllant el moment de canvi històric en el desenvolupament de la llibertat. A la vegada, els moviments socials han convocat marxes i protestes en suport a la causa vinculant-la a la caiguda del model imperialista americà. Perquè aquestes protestes han tingut el suport unànim del conjunt de la societat?

Crec que hi ha un error important de fons en comparar el moment amb la caiguda del mur de Berlín de 1989. A part que la conjuntura política és totalment diferent i no trobem ja dos blocs enfrontats, els actors protagonistes són també diferents. Al bloc soviètic els opositors defensaven major llibertat política i l’obertura de mercats, tot i que no tothom defensava les dues coses a la vegada (com el cas de la oligarquia russa demostra). A la riba sud de la mediterrània ens trobem amb països que tenen un sistema de mercat desenvolupat i fins i tot en alguns casos una democràcia formal que s’ha transformat en una autocràcia a través de la limitació permanent de les llibertats civils. Per tant, l’escenari més similar que trobem a aquests països si bussegem en la història és l’Europa del segle dinou.

Marshall explica com durant el segle dinou al Regne Unit es van conquerir una sèrie de drets civils (igualtat davant la llei de tots els ciutadans) que van donar lloc més tard als drets polítics (dret a escollir i a ser escollit, entre d’altres) i socials (Per exemple dret a un subsidi d’atur que permeti exercir la resta de drets en codicions) . Tot i que les tesis de Marshall han estat discutides i no són universalitzables, si que serveixen per remarcar la situació a Egipte i Tunis. La lluita de la societat civiil és per aconseguir drets civils per part dels sectors més probres de la societat (segons Vicens Navarro 478 vagues van precedir la revolta), però també per part de les classes mitjanes que no poden prosperar i sobretot per part dels joves que veuen tapades les possibilitats individuals i col·lectives (com a país) d’anar a millor. La revolta engloba així als treballadors, però a la classe mitjana i als petits comerciants que busquen més llibertats polítiques i garanties civils per a prosperar davant l’arbitrarietat del totalitarisme.

El nostre món s’assembla més al del segle dinou que al del vint. Amics, ens agraden tant aquestes revolucions perquè són revolucions burgeses en el sentit clàssic i no revolucions proletàries.  Repasseu si voleu la història de la primavera dels pobles europea aquí

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s