Un altre post (polèmic?) sobre cultura lliure

Ahir vaig assabentar-me d’un cas d’una companyia aèria que es definia amb els següents termes.

We are a technology company who happen to have a few planes [som una companyia tecnològica que resulta que té uns quants avions]

Aquesta frase resumeix el que seran les empreses del futur. Bàsicament seran empreses tecnològiques que comerciaran amb diferents béns i serveis però que la base important del negoci serà que ho faran electrònicament. Com ja he dit en d’altres posts d’aquest blog  (ara em fa mandra buscar-los però hi són) el procés és similar al de la primera industrialització, quan els gremis es van oposar al sistema de producció industrial i el van intentar frenar, obviament sense èxit. Les empreses del futur seran tecnològiques o no seran. Els sectors que s’adaptin en treuran profit i els que no, desapareixeran. El cas de la música és un exemple clar: les empreses tecnològiques i especialment Apple s’han convertit en les distribuïdores de música més importants a través d’un sistema barat i pràctic amb el qual les velles formes de distribució no poden competir. Això passarà en tots els sectors, especialment en el de les indústries culturals. Ja està passant amb el cinema i les sèries, i passarà també amb els llibres. I està passant en un sistema capitalista de mercat, ho recordo per als adalides de la lliure distribució de productes. Això estaria molt bé si estéssim en un sistema socialista (no, no em refereixo a Cuba o Xina, precisament, que son capitalismes d’Estat), però aquí, si no hi ha beneficis els diners van a invertir-se a negocis més segurs, i tururut viola. Així que cal buscar un model (o fer la revolució socialista, jo m’apunto a a això segon, si cal).

Pel que fa a la pirateria si aportem una mica de sociologia a la qüestió hem de tenir en compte que només la meitat de la població a Espanya té accés a internet i cal plantejar-se quants usuaris tenen els recursos i la paciència per a baixar-se pelis i sèries del emule i que no els surti una peli porno quan volen vuere un capítol de Perdidos. Jo no la tinc, i veig les coses online però em repateja que hi hagi una empresa com megavideo que faci quartos amb material que no és públic. O sigui algú, un tercer, acaba fent-se d’or amb el producte. I em repateja que em venguin l’ample de banda per una pasta. Per això em repategen també els arguments sobre la lliure distribució de la cultura com si la situació d’ara fos ideal. No ho és, ni molt menys, i darrere de molts dels comentaris que he llegit (a partir de la polèmica de la llei de la patada en el router com li diu Enrique Dans) crec que Manel Fontdevila l’ha clavat amb la vinyeta d’avui a público. Molta gent s’ha ofès, ha tingut 295 comentaris quan normalment en fa vuit o nou. Al meu entendre la vinyeta no legitima la llei però posa en evidència els qui emparant-se en la llibertat es posen fets una fera. On eren quan es va aprovar les escoltes del SITEL que ara el PP tant critica?  i quan s’han conculat drets fonamentals en altres esferes, com la seguretat jurídica (i física) dels detinguts?  La meva posició la defineix clarament el més que admirat Anómalo al seu bloc. Tant ell com Manel Fontdevila saben la impopularitat de la posició però jo crec que és una postura sabia.

Una altra cosa és que la llei, sigui una feixistada, que ho és, i donava peu potencialment a una qualitat d’internet com la de Xina a Espanya.  Ara bé, sembla que la cosa no tirarà endavant amb el barullo que s’ha format i que Zapatero ha fet una telefonada presidencialista de les seves. Veurem com va.

Advertisements

One Comment

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s