Un apunt més sobre la caiguda del Mur

La celebració dels 20 anys de la caiguda del mur posa de relleu la construcció històrica que s’està consolidant sobre què va significar el mur. En la iconografia popular, el mur ha esdevingut una barrera cap a la llibertat que el règim comunista va construir per a evitar la fugida continuada de població cap a l’oest davant la debacle del seu règim. Tot això és veritat, però no és tota la veritat. Des d’un punt de vista geopolític, la construcció del mur responia a la necessitat de tenir vigilat un territori en mans de l’enemic dins l’estat. La consolidació de la guerra freda havia determinat que Berlín fos un centre d’operacions de primer ordre de l’espionatge occidental i una via d’entrada fàcil al bloc soviètic per a aquests espies. Des del punt de vista dels dirigents comunistes també calia, no hi ha cap intenció de negar-ho, frenar l’èxode de població de l’alemanya de l’Est cap a l’Oest, cosa que es feia a través de Berlín amb bastanta facilitat. Però em sembla que avui dia es palra poc de les causes de l’erecció del mur, que formen part de la dinàmica de la guerra freda de la qual van participar amb actes denostables els dos blocs.

La imatge de la població trencant el mur en nom de la llibertat és utilitzada així per cantar les excel·lències del nostre sistema econòmic que va permetre als habitants de l’est ser lliures. El que no s’explica és com no van poder ascendir socialment degut a que els càrrecs importants els van ocupar gent de l’oest, ni com moltes de les seves ciutats van declinar, amb taxes de delinqüència i alcoholisme elevades i una expulsió continuada de població. No és sorprenent doncs, que hi hagi una certa nostàlgia entre els antics habitants de l’est, especialment pel que fa al benestar social de l’època que no s’ha tornat a assolir amb la democràcia i el capitalisme.No estic tractant de defensar el règim comunista de la RDA, només estic remarcant que la transició va significar la desaparició d’unes estructures estatals i la depradació, per part dels agents privats, dels territoris de l’est d’Alemanya. Després dels primers anys de laizes-farie on es van privatitzar espais públics i despatxar a milers de treballadors, s’han hagut d’invertir i s’estan invertint encara milions i milions d’euros per mirar de frenar les conseqüències negatives.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s