Les tesis en hipertext?

Atenent a com ha anat la darrera fira de Frankfurt, està clar que al llibre tradicional li queden dos dies com a únic format per a la lectura. L’arribada de ginys com el Kindle d’Amazon promet una revolució sense precedents en el sector editorial. Ja s’està pensant en comercialitzar grans fons editorials en format electrònic per ser consumits a través d’aquests aparetets per un preu mòdic. Si la cosa s’imposa, i tot fa pensar que si, hi ha una segona revolució pendent i que crec que veurem més d’hora que tard. I és una revolució en la forma d’escriure que passi per l’ús extensiu de l‘hipertext. que ja fem servir de forma extensiva per a escriure blogs i navegar per internet. El llegir amb aquests aparells permet la multiplicació exponencial de lectors d’hipertext. Un ús molt simple és el d’enllaçar noms de personatges d’una novel·la, per si se’ns oblida, per exemple, qui era Danglars mentre llegim El comte de Montecristo.

Se’m acut que, de cara a l’escriptura acadèmica i científica, l’hipertext té un futur força prometedor. En l’elaboració de la meva tesi estic constantment posant notes al peu per aclarir alguns aspectes i citant a d’altres autors que ja han parlat del mateix tema que jo estic desenvolupant. Bàsicament els que estem fent la tesi avui desenvolupem el mateix producte final que una tesi de fa 100 anys, però amb majors possibilitats tecnològiques. Però potser cal plantejar-se canviar aquest producte final. Les notes i referències serien més senzilles amb un simple hiperlink que portés a un altre document, ja estés aquest escrit pel mateix autor o fos directament una font citada. De cara a l’avaluació del treball acadèmic i científic no es perd res, doncs es pot valorar la qualitat dels links igual que es valora la qualitat de les citacions actualment.Igualment, això convertiria el corta-pega en un exercici futil donat que en posar el link n’hi ha prou.

El problema, com sempre, serà superar els interessos dels qui tenen la paella pel mànec en el sistema actual: les grans revistes científiques que s’han guanyat un prestigi i en les quals publicar és un privilegi. Aquestes revistes capitalitzen i concentren el coneixement científic, i és a través de les revistes i els seus editors que es decideixen els temes rellevants a investigar. Donat que quasi sempre els editors són també acadèmics amb interessos dins el sistema, la cosa es converteix en un equilibri de poders on les xarxes relacionals juguen un paper en la capacitat de publicació (tot i que la qualitat és un requisit sine qua non, i de tot hi ha al món de les revistes científiques). En fi, que potser ha arribat l’hora de revolucionar la forma d’escriure, incloure hipertext i entregar les nostres tesis articles o novel·les en format pdf als nostres revisors i editors. Encara que tot això sempre va massa lent.

Advertisements

One Comment

  1. Una notícia d’avui que parla del llibre electrònic d’Amazon http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3644571
    Portarà molta cua el tema fins que no es reordeno el sistema de qualitat i no es (re)establixquen los varems de qualitat. Ara el més fàcil és trobar informació a la Wikipedia, que no passa els canons de qualitat acadèmica i no és “enllaçable” o referenciable com a font d’informació. Suposo que algun dia si que podrem acompanyar les referències bibliogràfiques amb l’enllaç al llibre (immediatesa!). Però continuarem necessitant fer notes a peu d’aquelles que només fan una anotació al que hem escrit. I les continuarem posant com a nota al text, no?

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s