El pedestal de las Estatuas

Portada del llibre

Portada del llibre

Aquest és el títol del llibre que m’he empassat aquest estiu. És d’Antonio Gala, i es tracta d’una història hovelesca, tal i com la defineix l’autor. El llibre resumeix a través d’unes suposades memòries d’Antonio Pérez, secretari de Felip II,  la història de l’Espanya “del siglo de oro”.

El llibre és, més que res, un tractat de l’història d’Espanya explicada en forma de novel·la i per mi ha estat molt il·lustratiu, en la mesura que mostra com gran part de l’ideologia del nacionalisme espanyol que jo, ingenuament, atribuïa al franquisme prové de la formació de l’Estat amb la unió dels reis catòlics.

Per Gala, Isabel la Catòlica inaugura una febre unificadora que ataca les esferes religiosa i civil. S’expulsa als musulmans del sud de la península firmant una pau que després s’incompleixTambé s’expulsa als jueus i es persegueix als moriscos, tot i que s’hagin convertit al cristianisme. Darrera el fonamentalisme religiós hi havia també raons polítiques i econòmiques, com la seva influència creixent dins l’estat. Primer se’ls va confinar en barris determinats, promovent la segregació racial,  i se’ls va privar progressivament de drets i finalment, se’ls va desterrar.No se’ls podia assimilar.

La febre unificadora continua amb carles V i Felip II,  tant a Amèrica com a Flandes, i també dins l’Estat. En aquest sentit la inquisició s’utilitza com a organisme per a superar les normes legals dels Furs que regeixen als territoris de la corona d’Aragó i que són vistos també com un obstacle a la uniformització d’Espanya.  Així es va perseguir a Antonio Pérez, secretari de Felip II, que va fugir a Aragó després de guanyar-se l’enemistat del rei. Gala descriu així la seva fugida:

Otra vez la lucha; pero ésta, cara a cara. Detrás de su majestad y de mi, al fondo, la enemistad entre Castilla y Aragón, con su nobleza y sus vasallos, entre la autoridad y el desorden, entre el absolutismo y la libertad.

Així doncs, la obsessió uniformitzadora al voltant del cristianisme, la “unidad de destino en lo universal” i la pobresa de plantejaments del conservadurisme castellà s’arrosseguen des de fa 500 anys i Franco no va ser-ne més que el darrer hereu, intentant imposar el mateix model per al segle XX. Davant d’aquest model, el liberalisme i la modernitat, que no neixen només a la Corona d’Aragó sinó que també apareixen a Castella i del qual són màxim exponent les revoltes Comuneres. Per cert, ara que ha passat l’onze de setembre, posar de relleu que la guerra de successió no és més que un enfrontament entre dos models d’Espanya (absolutisme vs. furs), tal i com es defensa en aquest bloc, (amb el qual quasi mai estic d’acord però aquest cop sí).

El que em sembla curiós és que navegant pel google hagi trobat un moviment d’oposició a aquesta interpretació de la història a la qual es titlla de l”legenda negra desmuntada des de la historiografia”. A tall d’exemple, mireu, si voleu, els comentaris a aquest post. Darrera d’aquests comentaris em sembla veure-hi un nacionalisme (banal) molt ranci, la veritat.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s