El paper històric del sector de la construcció a Espanya

VIsta de la torre Agbar (Montserrat Pareja-Eastaway)

VIsta de la torre Agbar (Montserrat Pareja-Eastaway)

Aquests darrers mesos s’ha repetit fins a la sacietat e la darrera crisi financera global ha posat de relleu la debilitat del model productiu espanyol, basat en el sector de la construcció. En efecte, com a sortida a la crisi de mitjans dels anys noranta es va confiar en el sector de la construcció com a motor de creixement econòmic i generador de llocs de treball. El que és més sorprenent és que no és la primera vegada. Durant els anys vuitanta i noranta gran part de la ocupació poc qualificada del sector de la construcció va desaparèixer amb la crisi econòmica d’aleshores, quan els processos migratoris ja s’havien aturat i en cosneqüència es va aturar la construcció.

Això fa pensar que hi ha un sector inversor amb poca visió de mig o llarg termini que busca el benefici a curt termini a canvi de destruir nous jaciments d’activitat econòmica, per exemple els vinculats a la preservació del medi ambient o a l’economia verda. De fet, el sector de la construcció ha jugat com a valor segur per a molts empresaris. Ens podem remuntar a la construcció de l’Eixample, a partir de 1860 que va significar que una gran part del capital català anés invertit en totxo i no en activitat productiva. A la vegada, va creara una massa de treballadors provinents del camp, mal pagats i sense cap formació que van constituir el nucli dur dels revolucionaris Barcelonins de la CNT, tal i com explica Ayón en el seu llibre La quiebra de la ciudad popular Així, l’aposta pel curt termini i la manca d’interès cap a res que no fos el benefici directe va portar a la polarització social.

Tot, sense crear una estructura productiva sostenible en el temps. Amb el franquisme aquests inversors van trobar un marc institucional perfecte per seguir desenvolupant el seu negoci amb poca o cap normativa que els va permetre el desenvolupament de les perifèries urbanes espanyoles, un desastre total en tots els sentits. I així arribem al moment actual, on davant la impossibiltat d’aixecar un model productiu amb valor afegit, els successius governs (socialista-popular-socialista) s’han anat aferrant al sector de la construcció com la taula de salvació de l’economia espanyola fins avui dia. Esperem que l’anunciat canvi de model productiu de Zapatero no quedi en res, i que contempli polítiques i accions per totes les persones, tant qualificades com no, que han estat expulsades d’un sector que difícilment podrà assumir a tothom altra vegada. Per exemples reorientant-los cap a l’economia verda. I és que els canvis de model productiu quasi sempre són traumàtics per als treballadors i oportunitats per als grans inversors.

Advertisements

3 Comments

  1. Si acceptes peticions d’entrades, no estaria malament que ne fessis una sobre algun cas de canvi d’aquest model productiu del qual parles. Per veure exemples d’aquesta economia verda que dius. M’ha fet pensar en el que està passant a Islàndia amb les balenes. Es un país que les ha caçades històricament i que sol ser contrari als protocols que en restringeixen la caça, tot i que hi està limitada. Ara el turisme basant en l’avistament de balanes està en auge, i és probable que si aquesta tendència segueix es pugui reorientar el sector balener cap al turisme i no cap a la caça, opció sens dubte més positiva. Imagino que parles de reorientacions així… i m’agradaria saber-ne de més casos exitosos 🙂 Abraçada!

    Reply

  2. Efectivament el cas d’Islandia amb les Balenes pot servir. Encara que això només és un sector o subsector econòmic, mostra com es passaa de la caça (sector primari) al turisme (sector terciari). Els països poden fomentar aquests canvis a gran escala, per exemple apostant per l’energia renovable cosa que obligaria a les empreses energètiques a adaptar-se i faria sortir un munt de petites empreses tecnològiques per al desenvolupament d’aquesta energia. Això sembla que està començant a passar a Espanya encara que de forma tímida. Si rep un impuls decidit per part del govern, pot convertir-se en un nou motor econòmic. Ja veurem què passa.

    Reply

  3. Tesi doctoral de Jordi Oliver i Solà: Industrial Ecology
    La tesi analitza des de la perspectiva de l’Ecologia Industrial l’impacte ambiental associat a alguns subsistemes urbans com són el sector serveis i les infraestructures en l’espai públic (xarxes de distribució i paviments peatonals). Els resultats obtinguts serveixen per proposar accions ambientals de millora i quantificar la repercussió de la seva aplicació.
    Informació addicional

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s