Avui el diari Público porta a la seva portada els dos models econòmics i de lideratge de Madrid i Barcelona. En un reportatge de 4 pàgines, exposa les diferències entre les dues ciutats. Mentre que Madrid es centra en els serveis, sobretot financers, i s’ha beneficiat de la privatització dels monopolis estatals, Barcelona té un fort component industrial (que es situa a la regió metropolitana i no a la ciutat mateixa) i està més orientada a l’exportació. Tot i que en l’article adjunt al reportatge de Martí Parellada es fa referència a la governança de les dues ciutats, aquest no és un tema en el qual s’aprofundeixi massa. I és que en termes de governança hi ha un conjunt de diferències que donen a Madrid certes avantatges competititives:
• Madrid va integrar la majoria de Municipis creant una macrociutat amb un sol ajuntament. El model de Barcelona es basa en l’autonomia municipal dels diferents ajuntaments tot i que siguin contigus a la ciutat central. Això es pot explicar per la distribució del teixit productiu a la regió metropolitana de Barcelona que fa que aquesta sigui policèntrica en el sentit que té diferents subcentres rellevants (Sabadell, Terrassa, Mataró o fins i tot L’Hospitalet).
• Madrid disposa d’un instrument com és la Comunitat Autònoma que inclou en gran mesura la ciutat de Madrid i la seva perifèria, mentre que Barcelona va lligada a la resta de Catalunya, cosa que pot esdevenir una avantatge o un inconvenient depenent del moment. En termes de coordinació implica que els interessos de la regió s’han de posar en comú amb els interessos de la resta del territori
• Madrid, en tal que capital de l’Estat, ha atret a la majoria d’empreses multinacionals, que prefereixen estar aprop d’on es situa el poder polític. L’Estat a més, ha potenciat aquest fenomen dotant a la capital de majors i millors infrastructures.
Si bé aquests tres punts representen avantatges competitives per a Madrid, tot apunta que de cara al futur immediat cal plantejar-se la dicotomia Madrid/Barcelona com a complementaria, més que com a antagònica. En aquest sentit, tal i com l’article de Público revela, els dos models són prou diferenciats com per no haver de competir, i s’està donant una interdependència que no pot ser més que creixent. En els propers anys.
Changing cities 