El festival de Moda modern per antonomàsia se’n va de Barcelona. El Bread and Butter ha anunciat que es tornarà a celebrar a Berlín després d’uns anys d’exclusivitat. Més enllà de l’anècdota, el fet demostra una tendència que em sembla clara: els projectes de Barcelona i Berlín han fet la mateixa aposta de model de ciutat, amb tots els seus defectes i virtuts. No obstant, Berlín té molts elements per consoldiar-se com a capital cultural europea de primer ordre: té espai per créixer, un parc d’habitatge assequible i una orta indústria cultural que està aprenent a obrir-se al món. A més, la ciutat exerceix juntament amb d’altres ciutats d’Alemanya de l’Est com a centre de la Europa ampliada. si Barcelona és el lloc de trobada entre el Nord i el Sud, Berlín ho és entre l’Est i l’Oest.Si Barcelona era coneguda com la ciutat dels arquitectes després dels jocs, la profunda transformació urbana de Berlín també li està donant aquesta imatge. Que recuperi el Bread and Butter vol dir que l’ajuntament de la ciutat i els actors privats han tornat a carregar-se les piles per a reforçar la ciutat com a ciutat creativa. No cal oblidar que Berlín és (des de fa només 20 anys!) la capital de l’Alemanya unificada i que, per tant, té molts més recursos i molta més capacitat d’atraure companyies multinacionals. De moment l’escalada de Berlín no ha tingut efectes clars sobre la població (a part de mangoneos dins l’ajuntament i endeutament bastant gran). Avui encara es pot viure en un bon pis de noranta metres quadrats per 500 euros al mes (o això m’han dit). D’altra banda estan cometent cagades com derruir el Palast des Republik,un edifici que va aixecar el primer govern socialista sobre un antic palau. Ara l’han tirat i hi posaran una reproducció del palau previ. Han perdut la oportunitat de fer un musu de l’era soviètica molt autèntic! Aviat, Berlín deixarà de competir amb Baecelona per passae a fer-ho amb Londres i París.No us estranyeu si el Sonar acaba marxant per allà o en fa una edició d’aquí a un temps…
No em malinterpreteu, això pot ser positiu per a Barcelona, que ha d’apostar per fomentar la inclusió social i millorar la qualitat de vida dels seus habitants, desbordats per l’afluència de turisme en els darrers deu anys. I la crisi en la que ens trobem pot ser una oportunitat per a fer-ho. A més, Barcelona té una cosa que Berlín no tindrà mai: un clima suau i sol molts, molts dies l’any.
Changing cities 
Hola Kempler:
Et segueixo a Twitter i d’allà he saltat al teu post sobre el retorn de la Fira Bread&Butter a Berlin.
Com que he viscut una temporada llarga a Berlin crec que puc opinar sobre el teu text. De fet no tinc massa res a objectar, pel que fa a les dades que aportes. Berlin té un gran parc d’habitatge, que fa l’habitatge assequible (majoritàriament de lloguer) i indirectament comporta una vida cultural molt activa (la gent jove se n’hi va a viure). Berlin és un pol d’atracció per a la creació: hi viu molta gent jove, nascuda fora de Berlin, que hi troba un lloc interessant per viure-hi bé de preu i desenvolupar-hi els seus projectes: startups d’empreses, creació artística…
Amb el que no coincideixo tant és amb l’enfocament general de l’article. Proveir benestar a la ciutadania depèn de les capacitats de generar riquesa, i una fira crea riquesa. Si, a més, tenim en compte que el gran ‘boom’ de Barcelona ha estat basat en el sector immobiliari, ens trobem que Barcelona perd atractiu econòmic mentre basa part del seu èxit en un sector que no es concilia fàcilment amb el benestar de la gent.
No tinc receptes màgiques, però tampoc no veig en què es pot concretar una apel.lació tan genèrica com centrar-se en el benestar dels ciutadans quan l’economia productiva fuig i el monocultiu immobiliari desertitza la ciutat. Tu què proposes?
Gràcies!
Gràcies pel teu comentari! Jo no he viscut mai a Berlín, hi he estat com a visitant tan sols… pel que fa al tema del benestar, estic d’acord amb tu que cal que la ciutat tingui la capacitat de generar riquesa. En aquest sentit tenim una sèrie d’actius que no s’han de perdre i podria ser que Bread&butter en fos un. No obstant la ciutat no pot pretendre ser excel·lent en tots els sectors i en tots els tipus de ceràmens. L’única via és l’especialització en un conjunt d’àrees en les quals poder competir. O sigui, una diversificació controlada de les activitats que facin de motor del creixement de la ciutat. I obviament el totxo no és una d’elles. L’aposta del districte 22@ sembla que comença a anar en aquesta direcció amb la concreció de cinc clusters. Una altra cosa important relacionada amb el benestar és implicar a la ciutadania amb l’estratègia de ciutat, incloent o tenint en compte les seves demandes en els grans projectes, i fomentar les start-ups o empreses emergents. Invento la sopa d’all, suposo, però capitalitat cultural europea a base d’inversió pública Barcelona ho té cru, diria..
Hola Marc:
Et reprenc pel final i et dono la raó: Barcelona té cru poder competir amb l’oferta cultural de Berlin. Hi ha un problema molt clar de potencial: no ens podem medir amb la capital d’Alemanya, que tot i ser ‘Arm’ (pobra), no deixa de ser la capital d’Alemanya, i això la fa ‘Sexy’. Barcelona no té la Filarmònica de Berlin, ni el Teatre Brecht, ni la Volksbühne, ni la Universitat Lliure… però té l’OBC+ESMUC, l’Espai Escènic Joan Brossa, el Teatre Lliure i la UPF o la UOC. Estem parlant d’una altra escala, sí; però també d’apostes de qualitat.
Ara bé, al meu parer és en el model on es marca la diferència substancial. El model BCN de desenvolupament econòmic té en l’immobiliari un dels seus principals ariets, i això repercuteix negativament en el potencial creatiu de Barcelona. En primer lloc perquè una ciutat amb habitatge car expulsa la gent jove, que són la demanda principal de productes culturals innovadors. A més, d’entre la gent jove també surten els proveïdors d’oferta. El capital no ha de ser necessàriament seu; però és normal que tinguin les idees.
Si et dediques a aquest àmbit, que crec que sí, t’animo a estudiar la relacions entre les forems de residència (compra o lloguer), el preu de l’habitatge, la piràmide d’edat i l’output econòmic en cultura.
Salut!
Veig que aquesta entrada ha generat polèmica! M’ha encuriosit llegir-la. Vaig tornar molt contenta de la meva visita a Berlin, i realment sembla un molt bon lloc per viure. Perquè a Barcelona ho fa sol (mèrit difícilment atribuïble a ningú), però a Alemanya saben fer les coses bé. I les “xapuces” tard o d’hora es paguen.