Què vol dir ser ‘sostenibles’?

Durant l’acte de presentació dels resultats de l’ACRE que va tenir lloc ahir Joan Trullén va afirmar que  ‘La crisi econòmica ens olbigarà a repensar moltes més coses de les que ens pensem’. Una d’aquestes qüestions a repensar és com afrontem el canvi climàtic i el repte de la sostenibilitat.

Imatge del plàncton, consumidor de CO2

El plàncton ens salvarà?

Les societats desenvolupades estan buscant desesperadament formules que els permetin frenar el canvi climàtic sense canviar el seu status quo, és a dir, mantenint els nivells de consum energètic i de producció a costa del conjunt del  planeta. Així surten propostes més o menys descabellades i de resultats imprevisibles com la de injectar Diòxid de Carboni a un tipus determinat de roques que l’absorbeix ràpidament, o  tirar dissoldre grans quantitats de ferro al mar per tal d’augmentar les reserves de plàncton, un dels principals ‘consumidors’ de diòxid del planeta.

No cal dir que aquestes solucions tenen els seus detractors i que la principal crítica que se’ls fa és que es paren a mirar el problema del diòxid de carboni sense mirar el problema de la sostenibilitat del planeta en la seva totalitat. Mirat des de la sociologia, la lluita per la sostenibilitat ha de tenir més a veure en canvis en les formes de viure i de pensar, en definitiva en com ens relacionem entre nosaltres i amb l’entorn. Se’m acudeixen algunes idees fonamentals en aquest sentit:

  1. Canviar l’equilbri entre el ‘jo’ i el ‘nosaltres’: Norbert Elías plantejava el procés de civilització com un procés d’individualització. Doncs bé, cal tornar a plantejar-nos el ‘nosaltres’ a l’hora de pensar en la nostra societat. Ho veiem clar amb el transpor públic però és aplicable a molts d’altres àmbits. Per tant cal tornar a fomentar el col·lectivisme per tal de salvar el planeta. Socialisme, o barbarie.
  2. La descentralització energètica: la creació de grans centrals energètiques que proveïen al conjunt de l’Estat, que respon a una lògica capitalista de mercat, pot ser superada gràcies a noves formes de provisió d’energia de caràcter descentalitzat. Estan començant a aparèixer alternatives descentralitzades tant basades en energies renovables com basades en l’energia nuclar. En aquest sentit hi ha una empresa a Estats Units que ven petites centrals nuclears de la mida d’una nevera i que donen energia a 20.000 llars.

Són només dues idees no gaire innovadores. Des de posicions més radicals, s’ha defensat la teoria del decreixement, és a dir, deixar de sacralitzar el creixement econòmic com a objectiu i centrar-nos en la sostenibilitat del planeta, encara que signifiqui canviar els hàbits i reduïr la nostra despesa energètica i de consum. El planetjament és autènticament revolucionari. Podeu trobar-ne més informació a decreixement.net

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s