Les ciutats i la refundació del capitalisme

És possible que “la refundació del capitalisme” que negociaran aquest cap de setmana les 20 superpotències del món iPoblenou Espanya serveixi per a posar les bases per a una nova etapa de creixement capitalista basat en la globalització i la interdependència econòmica entre Estats. L’acord sobre unes normes financeres internacionals que regulin els mercats es podria entendre com l’adaptació dels Estats a l’economia global, creant les institucions i infrastructures necessàries per a regular-la. O sigui, una cosa semblant al que es va fer a principis del segle passat després del crac del 29 però a escala global. Sigui com sigui tothom sembla estar d’acord en que el capitalisme ha superat un estadi i que arriba una nova etapa. Quin és el paper de les ciutats en aquest nou panorama? Tornar a una regulació més forta per part dels Estats, pot significar menys independència de les ciutats per a elaborar les seves estratègies de creixement i atracció de talent. D’altra banda, és a les ciutats on cada cop es concentra més i més població, de tal manera que l’economia global passa pels grans centres urbans.

Cada cop que es reflexiona d’una nova etapa del capitalisme es tendeix a oblidar que gran part de les estructures de l’etapa anterior segueixen existint.  Les formes de vida lligades a cada un d’aquests moments històrics, que s’han succeït ràpidament, segueixen existint. Socialment, són considerades obsoletes o caduques, i per tant, són cada cop menys desitjades (i finalment, algunes acaben per desaparèixer). La vida i el treball rural als pobles o la vida del treballador fordista que estava tota la seva carrera professional dins la mateixa gran empresa (fins i tot dins el mateix recinte) . L’emprenedor connectat a la xarxa i en xarxa és el nou treballador tipus, que desenvolupa la seva creativitat i pensa en solucions innovadores.Sobre la brillant economia del coneixement segueix existint una indústria manufacturera i una agricultura que sustenten tot el sistema. Les ciutats desenvolupades malden per convertir-se en centres on els nous serveis i manufactures siguin pensats i dissenyats, mentre que siguin produïts a països en desenvolupament on és molt més barat. En aquestes ciutats, però, hi ha una massa de treballadors que no treballen directament en l’economia del coneixement però que ofereixen serveis i productes als treballadors del coneixement (tal i com deia Saskia Sassen). A la vegada, unes ciutats cada cop més pensades per a la èlit dels treballadors qualificats expulsa a la resta d’habitants de forma conscient o inconscient.

Així doncs, segons el discurs dominant tenim unes ciutats creatives i innovadores que han d’atraure ‘talent’ de fora i retenir-lo per a millorar la situació econòmica. No obstant, també s’hauria de promoure el talent propi de la ciutat, i no necessàriament des d’una posició capitalista (aquell talent que pugui produir rendiment econòmic) sinó des d’una posició de drets de ciutadania, donant a tots els ciutadans els espais i les capacitats per desplegar el seu potencial creatiu. Un cop es donin aquestes circumstàncies, una part d’aquesta creativitat s’encaminarà cap a la generació d’empreses, mentre que l’altra romndrà en l’esfera de la societat civil.

Advertisements

4 Comments

  1. Grrr , al costat de la promoció del talent des d’una posició de drets de ciutadania també trobo a faltar la promoció del talent des d’una posició de descentralització territorial. És a dir, totalment oposat al que es diu “obsolescència de la vida i el treball rural”. Aprofitar les parts positives de la vida i el treball urbà (suposat potencial d’innovació, emprenedoredisme i talent) en l’àmbit rural, gràcies a la pèrdua de cost de la mobilitat i el moviment instantani de la informació.

    Reply

  2. Si si, lluny d’estar obsoletes les formes de vida rurals també es transformen… no m’hi cabia al post aquest tema. No volia dir que fossin formes obsoletes sinó que es veuen obsoletes i que cal tenir-les en compte. Garantir els drets de ciutadania implica també donar garanties a tothom, independentment de on visquin, de que tindran els mateixos drets que els qui viuen a les ciutats. També per a desenvolupar el seu talent i creativitat i revertir-lo, si volen en empreses i en creixement econòmic.

    Reply

  3. Estic bastant bocabadada, quin post tan currat. No sé gaire què dir, però estic d’acord amb tot el que dieu (comentaris inclosos).

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s