Espais creatius al Poblenou

Com ja sabreu si sou lectors d’aquest bloc, al passat Forum Internacional de Sociologia que es va celebrar a Barcelona vam presentar un article sobre els espais creatius del Poblenou. Avui en parlaré una mica més (podeu trobar la presentació en el post anterior).

A principis dels anys noranta el barri industrial del Poblenou s’havia quedat sense activitat productiva i hi havia una gran incertesa sobre el futur del barri. Els propietaris de les naus industrials les llogaven per activitats que els donéssin beneficis a curt termini esperant una bona ocasió per a la revalorització dels seus terrenys. Això va atraure diferents activitats com discoteques i pubs, convertint el barri en una zona d’oci que els qui erem adolescents als anys noranta encara recordem. Però també va atraure artistes i bohemis de tot arreu. Davant els grans espais dels tallers els artistes sovint van haver de compartir espais i despeses de manera que es va generar un cert “clima creatiu”. Amb el pla 22@ la majoria d’aquests tallers van desaparèixer apretats per propietaris i administració que no reconeixia els artistes com un actor vàlid que es pogués quedar al barri. Només alguns d’aquests tallers han sobreviscut al moment: Hangar, L’escocesa i Palo Alto en són alguns exemples. 

 

Perquè només van sobreviure uns pocs col·lectius? quines estratègies van seguir aquests col·lectius per tal de sobreviure? El fet és que els artistes es van aliar amb els veïns i el que quedava del teixit productiu del poblenou per tal de frenar la seva expulsió del barri. Algunes victòries col·lectives han estat el manteniment del patrimoni industrial i la seva conversió en equipaments públics (com és el cas de la fàbrica de Can Saladrigas) i la creació per part de l’ajuntament de les fàbriques de la creació, seguint el model d’Hangar, que va partir d’un model autogestionat. En l’article presentem una anàlisi de tots aquests temes intentant entendre com els artistes han contribuït (o no) en la transformació de l’agenda política de l’ajuntament. Aviat en penjaré una versió al bloc.

Advertisements

2 Comments

  1. Sembla mentida que no sapiguessin apreciar que, espontàniament, sorgissin espais com aquests, tan interessants. Quina llàstima que en quedin pocs. Realment sembla un lloc perfecte pels artistes, sens dubte hi ha d’haver un ambient de treball excel·lent.

    Per cert, per mi pots continuar parlant d’aquest tema durant unes quantes entrades més 🙂

    Reply

  2. Pos a mi poblenou no em motivaria massa per al treball. Em pareix tan adequat com la Zona Universitària. Potser m’erro, perquè pràcticament només lo conec de nit, però si té tanta massificació de bars i supers com allà dalt…

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s