Yes we can

No puc evitar parlar de Barrack Obama. M’he empassat un munt de vegades el video que diferents artistes van fer amb el seu discurs i no paro de trobar-li més i més significats. Des de les ciències socials, s’apunta ja a la derrota històrica del neoliberalisme i del neoconservadurisme com a corrents ideològiques. Després de vint anys de desestructuració dels estats i imposició de mecanismes de mercat, el projecte neoliberal ha mostrat el seu fracàs com a model de societat, i no perquè hagin crescut les desigualtats de forma alarmant, sinó perquè el sistema ha col·lapsat: la desregulació total fa fallar els mecanismes de Mercat, donat que tal i com deia Polanyi, aquests no estan aïllats de la resta de la societat. L’amiguisme i la corrupció han aparegut i han fet aparèixer una crisi darrera l’altra: enron, les hipotèques subrprime, la crisi energètica… s’està arribant a la conclusió que calen institucions de control, o sigui, més Estat. 

Però tornem a Obama. El que hi ha als EUA és molt més que una certa ideologia neoliberal. Es tracta del neoconservadurisme que s’inspira en els valors religiosos i la deificació i descontextualització del paradigma democràtic. La invasió d’Iraq responia clarament a aquests paràmetres: eliminar els dolents islàmics (en realitat el règim de Saddam era laic), imposar una democràcia parlamentaria i un sistema de lliure mercat que ho solucionarà tot. Després de vuit anys d’aquesta recepta, que a l’interior dels EUA significa el retorn al comunitarisme, la desaparició de l’Estat i un pes creixent de la religió en la vida social, apareix Obama dient que és possible canviar les coses. Però significarà un canvi en realitat?

 

Barack Obama ha apel·lat al canvi en la manera de fer política i en tornar a la ciutadania poder de decisió, limitant el poder dels lobbys. Per poder tenir èxit ha muntat una base social amplia que li ha donat suport econòmic i organitzatiu ignorant els mecanismes de finançament tradicionals del partit demòcrata. Des del meu punt de vista, ha convertit la seva candidatura en l’estructura més progressista d’occident creant a la vegada el que Gramsci anomenava una nova hegemonia basada en la necessitat d’un canvi estructural en el sistema polític americà. Per a fer-ho ha apel·lat a la classe treballadora que ha respost com feia temps que no ho feia.  De fet és curiós que, tal i com deia Vicenç Navarro a la ràdio, es parli més de classe treballadora als Estats Units que a Europa. Al video que va fer el cantant dels Black Eyed Peas apareix una dona (deu ser alguna famosa) amb el puny alçat, una cosa que fa temps que no veiem per aquí, i menys en un candidat d’un partit majoritari. El discurs que va fer a New Hampshire mostra els referents d’Obama a l’hora de parlar de canvi:

It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.
It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom.
It was sung by immigrants as they struck out from distant shores
and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness.
It was the call of workers who organized;
women who reached for the ballots;
a President who chose the moon as our new frontier;
and a King who took us to the mountain-top and pointed the way to the Promised Land.
Yes we can to justice and equality.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s