Ciutadans i visitants

Susan Fainstein, a una interessant entrevista que li van fer a El País parlava del turisme a les ciutats. D’acord que és molest i que ja no podem passejar per les Rambles tranquil·lament, diu, però genera llocs de treball i ingressos econòmics. Dit d’una altra manera, és una conseqüència lògica d’un canvi de model econòmic. Aquests dies estic escribint sobre les indústries creatives a Barcelona i la seva història, i tot plegat m’ha fet prendre consciència de la magnitud del canvi de model que estem patint. Ens preguntem si cal aguantar els turistes al centre, però la generació anterior a nosaltres es va preguntar per les incomoditats i injusticies de l’industrialisme. Avui dia hem passat d’un model industrial basat en la força de treball mal explotada a un model de turisme amb les mateixes bases. Aquest model és en realitat menys desitjable que l’anterior? Jo no ho crec, i la majoria de gent que treballa al sector serveis tampoc.

Tot això porta al tema central d’aquest post i de la reflexió de Susan Fainstein: de qui és la ciutat? aquesta pregunta que ja es feia l’escola de Chicago avui pren un nou sentit. És la ciutat de qui hi habita? no tenen cap dret sobre ella els seus visitants? em refereixo no només al turisme, sinó també als immigrants que temporalment vénen a fer-ne ús o fins i tot a aquells qui no hi viuen però hi treballen. Tots aquests col·lectius, amb els turistes al capdavant, inunden zones de la ciutat que els habitants en prou feines poden aprofitar. És el que la mateix Fainstein ha citat com la construcció de parcs temàtics dins la ciutat, espais sencers que esdevénen béns de consum. Tot i així potser aquest és el preu a pagar i el que cal és fer una bona planificació de quins són aquests espais per al turisme i com es gestionen. En definitiva, cal integrar als visitants en la gestió urbana i no només com a font d’ingressos sinó com un element que complica la governança de la ciutat. Un últim apunt: quan passarem a plantejar-nos el turisme a escala de regió metropolitana? perquè no descongestionar ciutat vella mostrant al turisme els centres industrials de Sabadell o Terrassa?

Advertisements

2 Comments

  1. No se, no se… no inventis, jo a Sant Andreu no els vull ni en broma. Possiblement el que més m’agrada del barri és això, que no hi ha ningú que vingui a fer el guiri. Els turistes per mi són com plagues a les ciutats, penso que ja hi ha massa coses que es fan simplement per ells, el centre de Barcelona no és per la gent que viu sinó pels turistes que es deixen els diners uns dies. I t’ho dic jo que els he patit en la pròpia pell com a veïna del Raval… penso al contrari, més ciutat pels ciutadans i menys pels turistes. Al final és això només interessen els consumidors, no les persones que viuen allà.

    Reply

  2. Tens raó en una cosa: A Barcelona ciutat ja no cal que augmenti la quantitat de turistes, ni a Sant Andreu ni enlloc. Més aviat el contrari, però crec que no podrem evitar que vinguin turistes, és part de la globalització. Almenys és millor tenir-los controlats al centre de la ciutat… Jo proposava de racionalitzar-ho promocionant altres àrees de la regió metropolitana sense que augmenti el nombre de visitants… o sigui reduir el nombre de visitants del centre promocionant altres centres, com les ciutats de l’extrarradi. Així permetriem fer més habitable el centre de la ciutat, ja quasi impossible de viure-hi i també diversificar i deslocalitzar la indústria turística cap a l’exterior de la regió. De fet em sembla que això serà el futur, però no n’estic segur.

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s