A voltes amb l’ecologisme: bosses reutilitzables

Un post molt encertat al bloc de l’Atka (que m’ho ha fet corregir que abans es feia dir d’una altra manera) recorda com les nostres avies i mares feien servir bosses reutilitzables de xarxa per anar a comprar. També teniem bossa del pa i fins i tot jo recordo anar a comprar llet a la lleteria en envasos reutilitzables. També tornàvem les ampolles de coca-cola al súper. Enllaçant amb el meu anterior post, cap d’aquestes coses les hem deixat de fer perquè siguem uns irresponsables. Les empreses ens van anar posant pegues per deixar de fer-les o grans facilitats per fer-ne unes altres, de manera que les pràctiques van caure en desús. L’argument de la sanitat s’ha fet servir fins a la sacietat. Coca-cola va deixar de practicar l’envàs retornable al gran públic amb la retòrica de la sanitat quan en realitat ho va fer per una raó de costos. Hagués estat bé fer envàs Bossa de dissenyde vidre no retornable i que es pogués reciclar, però es va optar pel plàstic, que és molt pitjor en termes ambientals tal i com explica aquesta petita web que he trobat sobre el tema. S’ha de dir que en tema de restauració ho segueixen fent. En quant a la llet, Pascual va començar a treure la llet uperitzada (encara ara em pregunto que vol dir això) en tetra brik i a imposar-ho com a model, dient que portava menys gèrmens. Aquí teniu un anunci dels anys vuitanta. Tenim mil exemples com aquest que justificaven l’ús de coses barates per l’empresa com coses bones per al consumidor… però resulta que no ho eren tant per al planeta, ves quina cosa. El que per mi és impactant és veure que les pràctiques consumistes tenen uns trenta anys, curiosament el mateix temps que l’auge de l’economia neoliberal… L’any 2004, al fòrum de les cultures l’exposició “habitar el món” reclamava l’ús dels envasos retornables. Curiosament, estava patrocinada per Coca-cola. Total, ara els ciutadans anònims tornem a buscar alternatives encara que ens compliquin la vida. Jo vaig a comprar sempre amb una bossa plegable que duc a sobre, de moment, i vaig buscant la forma de comprar a granel sempre que puc. El mercat ha vist la tendència i comencen a sortir bosses de roba de disseny (n’he vist fins i tot de Moschino navegant per la web). La de la foto és de la dissenyadora Anya Hindmarch i la he trobat en aquest bloc. De totes maneres aneu a lullabyinblackandwhite per saber més sobre bosses de roba…

Advertisements

4 Comments

  1. Eis 🙂 Saps que a Islàndia o Suècia, sí que fan lo de tornar-te algo de diners pels envasos retornables? No tot està perdut si ens deixem de fixar en el model americà i mirem cap als nostres veïns del nord 🙂

    Reply

  2. Jo faig servir el carro per fer la compra. És el millor per la esquena i t’oblides de portar tantes borses a casa. Però estem pensant en comprar-li una d’aquestes de roba al nostre company de pis, perquè cada setmana torna amb tres o quatre de plàstic i no hi ha ja on guardar-les!

    Reply

  3. La sostenibilidad es un problema colectivo con solución individual, es decir, son aportaciones individuales para obtener un beneficio colectivo, y este beneficio tiene poca visibilidad.
    Jordi

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s