Una perspectiva sociològica

Estava llegint un article d’Enzo Mingione per a la tesi i m’ha inspirat un post que escric molt molt ràpid (per tant, possiblement no sigui gaire bo). L’article parla de què les decisions individuals estan enmarcades en contextos institucionals i culturals, i en xarxes de relacions. Així, no es pot explicar les decisions econòmiques només pel mercat sinó que hi ha un conjunt de factors que infueixen. Per exmple, jo no tindria un Mac si la meva xarxa més propera (el meu germà) no en tingués un i m’hagués convençut. Igualment, no faria servir alguns tipus de programari lliure si ningú més ho fés.

En el fons, la sociologia s’ha dedicat a estudiar la imbrincació d’aquestes dimensions (individual i col·lectiva) en el comportament i com això ha portat a les societats actuals. Aquest tipus d’anàlisi permet explicar, per exemple, perquè diferents tipus d’immigrants s’especiaitzen en determinades feines i com es creen les comunitats d’immigrants: la seva cultura sobre el treball, el fet que els primers que arriben es dediquin a un tipus de feina i no un altre, etc.

Des d’un punt de vista aplicat, les empreses han començat a orientar de forma massiva la seva publicitat cap a la utilització de les xarxes socials i comunitats i a apel·lar a les institucions i cultures concretes per a situar els seus productes en el mercat. Així, la perspectiva sociològica està més viva que mai. És la mort de l’homo economicus racional-maximitzador? 

Advertisements

4 Comments

  1. Malauradament, mai tenim TOTA la informació, i hem d’anar fent-nos valer de les experiències passades, la tradició, el que diuen los nostres amics i coneguts, el que llegim, les marques que veem a la TV… i encara així fallem! 😀
    Sempre que apareix este tema em recorda quan vaig descobrir que per exemple també la lingüística ha passat per discusions paregudes. Fins Labov la lingüística estructuralista de Seassure bàsicament concevia la llengua com una estructura donada, que alguns parlaven més bé i altres més mal. Labov va incloure el tema que les variacions de la llengua no són aleatòries ni individuals, si no que la pronuncia de la r final és diferent segons la classe social… i a partir d’aquí, es va contruir tota la teoria del variacionisme.

    Reply

  2. Aquests de la publicitat sempre acaben pervertint teories que no els pertoquen :S (i això que tinc dues amigues que treballen en coses relacionades… XD). Aquest home d’aquí dalt és sentir la paraula “xarxa” i aparèixer, eh? Aquesta entrada serà ràpida si tu vols, però és interessant. A mi personalment em costa fer entrades sobre llibres/articles pq no sé gaire com sintetitzar-ho i fer-ho amè sense fer un retalla-i-enganxa. Així que trobo que te n’has sortit prou bé! 🙂

    Reply

  3. El comentari l’havia deixat a posta per a que xarxes s’hi lluïs. Per cert, fent una referència a lo del món menut que he llegit en un bloc vostre, no sé quin, ja, Sausarre va inspirar les teories estructuralistes de l’antropòleg Levi-Strauss, que a la vegada ha estat un dels pensadors que més a endreçat la casa de les ciències socials, ordenant i clarificant moltes idees. Té norantaimolts anys i el dia que es mori tothom tornarà a llegir-lo, ja ho veureu.

    Reply

  4. A mi me n’han parlat, d’aquest home. En alguna classe de la uni, i sobre alguna recerca antropològica en concret que ara mateix no recordo 😦 ja ho té la uni, que acumules sense endreçar gaire. Intenaré de llegir-lo abans que es mori.

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s