La meva tutora m’ha repassat un capítol de la tesi i m’ha dit que era massa periodístic. Com que l’he de destruir, millor ho penjo aquí i en queda constància. Parlo de la transformació dels Estats del Benestar:
En alguns països europeus l’Estat del Benestar ha patit una forta restricció com a proveïdor de serveis en favor dels mecanismes de mercat. Amb la crisi del petroli de 1973 els Estats del benestar es van veure incapaços de mantenir el sistema de redistribució estatal i el paradigma econòmic liberal que pregonava la desaparició de l’estat com a element regulador va esdevenir dominant. Així, els governs dels diferents països europeus han cercat solucions per a establir un nou model que permeti remprendre el creixement econòmic a la vegada minimitzar les desigualtats socials.
Durant els anys vuitanta, gran part de la socialdemocracia europea va intentar continuar amb el model fordista-keynesià. Aquest model va fracassar a França i d’altres països europeus, mentre que al nord d’europa aconseguien mantenir-lo. Al Regne Unit i els Estats Units les propostes neoliberals van permetre reempendre el creixement econòmic però amb costos socials molt alts. Els governs de Tatcher i Reagan van rescatar les velles receptes del liberalisme, que van ser convenientment actualitzades: la igualtat social va passar a un segon terme, sota el principi liberal segons el qual el criexement econòmic porta a la minimització de les desigualtats gràcies a les forces de mercat. L’anomenat neo-liberalisme es va imposar com a paradigma hegemònic en l’eocnomia, tot i que el seu impacte en termes de canvis en l’estructura estatal i en desigualtats socials va variar molt d’un país a un altre.
Mai havia fet un post gastant tan poc temps, diria. Au a refer aquest tros en versió acadèmica, ara.
Changing cities 
Ha ha ha… veig que algun dia farem un tesi&beers malparlant dels directors de tesi 😀 Jo el que em quedo en les ganes d’agarrar DADES i comprovar tot el que dius. Saps si hi ha cap malaltia que es digue “rajos de quantitativisme obsessiu”?
Per si no m’explico prou bé, vull dir d’agarrar l’economia americana per a comprovar si el sistema liberal fa menys pobresa que el de benestar…
Ja et portaré dades el dia de la rajada de directors de tesi… segons la meva visió estem a l’etapa final de la crisi del neoliberalisme. S’estan adonant que l’Estat és important per a la supervivència de la societat… Obama crec que representa una mica això també. Posaré un exemple gràfic de la utopia neoliberal: el cas d’Irak. Anem, ens carreguem les institucions que hi ha i implantem una economia de mercat pura i dura. I clar, no funciona. Les institucions són importants perquè només amb mercat una societat no sobreviu a sí mateixa…
Però Irak econòmicament és diferent al que hi havia? En llibertats, institucions i equilibris de poder, sí, però en economia…
l’Iraq és diferent en economia perquè el que s’ha fet és potenciar molt més el mercat. Sota la dictadura de sadam l’estat tenia un paper regulador fort (de fet estava molt pròxim al socialisme al principi del règim), i les institucions locals (per exemple les tribus i comunitats territorials) jugaven un paper fort. La idea dels neocons era acabar amb tot això imposant el mercat. Mercat on els EEUU serien preponderants, obviament. El projecte ha estat un fracàs sense paliatius.
Ostres, no té gaire a veure, però avui acabava un llibre que es diu “Veus que s’apaguen”, així ecolingüístic, i parlava que era errònia l’actiud paternalista dels països desenvolupats de voler aplicar els seus propis models als països en vies de desenvolupament. Deia que les comunitats indígenes optimitzaven molt millor els recursos que coneixien que els foranis. M’ho ha recordat això de les tribus i comunitats locals. Ara jo sé si queda gaire a cuento…
Sí que té a veure si, senzillament, no podem anar als llocs i pensar que les relacions que hi ha allà i que han existit durant anys no són importants a l’hora de desenvolupar models de creixement. El lloc importa, aquesta és el fons de la meva tesi, i importa perquè es donen unes relacions socials i unes xarxes socials que determinen el sistema econòmic… escriuré més sobre això al bloc, ja ho veuràs.
I t’has llegit el llibre que et dic? Alguns trossos estan bé. Tot i que és de divulgació, eh, no crec que et servís per la tesi. Però jo el tinc, o sigui que si li vols fer un cop d’ull ja saps.