Jornada de clusters urbans

Ahir vaig assistir a la segona jornada de clústers urbans organitzada pel 22@. Com a acte de l’ajuntament, es notava que hi havia molt pressupost. Ens van donar una bossa demano i ens van donar esmorzar i dinar, tot a cost zero (cost zero per a l’oient, clar, que no per al contribuent). Durant la jornada es va exposar quin és l’objectiu del districte 22@ i l’estat de les coses actualment en els diferents sectors on es vol treballar. També es va parlar de la posició de Barcelona.Entre les idees interessants cal destacar les següents:
  •  La configuració d’un eix de ciutats que es complementen les unes a les altres al sud d’Europa: Lisboa, Madrid, Barcelona, Niça i ciutats de la costa blava, i Milano. Aquest conjunt de ciutats competeixen de forma conjunta amb les ciutats del nord d’Europa amb un projecte propi i diferenciat basat en la creativitat i també en el turisme
  • el districte 22@ atrau empreses de coneixement i creatives i poc a poc es va consolidant com un parc científic dins la ciutat. És un nou model de parc científic on es pot viure, treballar i té opcions d’oci (tornem a la idea dels usos mixtes tan defensada per Jane Jacobs, de la qual em declaro fan, ja ho sabeu). Aquest nou model és una novetat i costa més de consolidar que la resta.
  • Dins el panorama de competició entre ciutats, s’ha passat a una nova fase consistent a que les ciutats busquen aliançes estratègiques amb d’altres ciutats en punts determinats. En analogia al món empresarial, les ciutats no competeixen soles unes contra les altres sinó que hi ha models que les agrupen en estratègies de mercat comunes.
  • En aquest panorama, l’estratègia pròpia de la ciutat de Barcelona té dos eixos: la creativitat i la cohesió social. L’alcalde hereu ho explica en aquest article a el País. Aquest és un fet diferencial respecte a d’altres ciutats però també respecte a la política municipal de Barcelona dels darrers 15 anys, des del final dels jocs olímpics. De fet, el més interessant des del meu punt de vista és que Barcelona torna a tenir estratègia després de molt temps de vagar en la indeterminació closiana, amb el fòrum com a moment culminant. 

La jornada va tendir a oblidar que passa amb la gent, els veïns que no poden ser innovadors ni tenir talent perquè són massa grans i /o poc preparats per respondre al perfil d’emprenedor creatiu que cerca l’ajuntament. Normal si tenim en compte a qui anava dirigida la jornada: empresaris i consultors que busquen una estratègia per Barcelona.En conclusió, la jornada va servir per a visualitzar el canvi cap a la economia (capitalista, no ho oblidem) del coneixement, canvi de paradigma que té molts paralel·lismes amb la primera revolució industrial de la ciutat. 

Advertisements

4 Comments

  1. “què passa amb la gent, els veïns que no poden ser innovadors ni tenir talent perquè són massa grans i /o poc preparats per respondre al perfil d’emprenedor creatiu que cerca l’ajuntament”

    Sort que algú ho recorda. Creus que realment els de l’ajuntament saben mínimament el què es fan, amb plans com el 22@, o és pura propaganda electoral? Ja sé que és una pregunta una mica directa i general, però no conec prou el tema com per a poder precisar més…

    Reply

  2. Una preguntilla… en això de les aliances de ciutats hi apareixen Saragossa, València o l’Euskometropoli? Ciutats més properes…
    En lo tema de la creativitat i la cohesió social, crec que Barcelona està fallant en una cosa. I és en la llei del civisme. Està tot tant regulat i mesurat, des del lloc a on pots fer una cervesa fins per a on pot passar una bicicleta, que crec que des d’este punt de vista la creativitat deixe molt a dessitjar. De totes maneres, és una ciutat vista com a més creativa en comparació amb Madrid o València. I és clar…

    Reply

  3. Hi aparèixen com a nòduls secundaris. La euskoregió o euskometropoli no hi apareix, crec que encara s’ha de consolidar com una macroregió urbana…

    Seguint les teories de la ciutat creativa, una ciutat ha d’acumular tolerància, talent i tecnologia per tal de tenir èxit en l’economia del coneixement (Florida dixit). La llei del civisme no és més que un fre al primer d’aquests elements, juntament amb la política contra els activites culturals del poblenou, o contra qualsevol manifestació espontània. Personalment la meva teoria és que tenim una tradició política autoritària que fa que l’ajuntament vulgui controlar i dirigir tot allò que no és iniciativa seva, des d’una botellada al carrer fins a una performance. S’ho han de fer mirar.

    Reply

  4. Però al PSOE jo no el tenia per ser capdavanter en eixa tradició autoritària… no sé per què ho identifico en la burgesia (catalana)… i … la veritat és que no entenc la dinàmica de la llei del civisme…

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s