El dia D a Lisboa

Us trasllado algunes impressions sobre el dia d’ahir, en el qual vam exposar la nostra part de la feina al projecte Katarsis. El post el vaig escriure ahir però fins avui no l’he pogut penjar. Aquí teniu les impressions que vaig recollir al final del dia: 

Avui ha estat un dia molt llarg. Al matí hem exposat el nostre exercici d’integració, que ens ha fet suar molt. Sembla que ha estat un èxit, si jutgem per la opinió de l’equip de Milano. Clar que amb l’equip de Milano som bastant amics a aquestes alçades, no sé si són imparcials.A la nit, hem anat a sopar tot l’equip de Katarsis a la casa do Bacalao, a un racó perdut del port. Han passat diverses coses des d’aleshores: A la Marianna, que és vegetariana, li han portat un plat de cigrons i pasta que ha horroritzat a tots els italians per estar massa cuita, i els espanyols hem rigut molt, perquè estava com ens la mengem nosaltres. Hem begut força vi, i hem fet bromes tot menjant bacallà. I hem parlat de política italiana, espanyola i francesa. I hem anat a prendre alguna cosa al barrio alto amb uns quants resistents. Ens hem fet fotos al bar. I estavem prenent unes cerveses i ha començat a sonar un disc dels Pixies. I ha estat un moment genial. I el Santi ha començat a parlar de Karl Marx i el seu conflicte anterior, i hem rigut. I de cop m’he sentit cansat (i una mica anyorat) i hem tornat cap a l’hotel. Ens hem despedit del Sebastien, que em va caure molt bé però al que no tornaré a veure, i de la Carmen, a la que veuré aviat perquè és de l’Ateneu de Nou Barris. I he arribat a la habitació. I he escrit això abans de ficar-me al llit. I aleshores no m’he pogut connectar a internet, i ho he guardat tot en un word per no perdre l’essència del moment.  

 

Advertisements

3 Comments

  1. No n’estic segura, però crec que reconec aquesta enyorança o nostàlgia que dius. Una de les coses que porto més malament d’anar de viatge (especialment camps de treball, etc.) és la sensació de conèixer gent que mola, viure moments genials, i que l’endemà hagin passat a la història.

    Genial que escrivissis això en el moment. A Suècia em vaig endur una llibreta (una Moleskine de les que van en pack de 3, per si t’interessa el detall) i m’obligava a escriure cada nit. A dies es feia dur, perquè per explicar tot el què havia fet podia estar una hora escrivint, però ara tinc 50 pàgines que no les canvio per res 🙂 Com tu has dit molt bé, l’essència del moment es perd molt ràpid.

    M’alegro molt que l’exposició anés bé!

    Reply

  2. Doncs en total (ara ja sóc a Barcelona) hem sortit dos dies, que deu n’hi do. Ells beuen molt vi blanc, porto i coses així. Jo vaig beure cervesa, bàsicament. I vi negre, que també el fan molt bo. Va valer molt la pena la darrera nit, on vaig sentir fados en un lloc que recomano a qui vagi a Lisboa: Chapito. Ja explicaré més coses en un altre post.

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s